Què en sabem de l’estudi que relaciona un major ús del mòbil amb una pitjor qualitat de l’esperma

La seva metodologia no permet establir una relació de causa-efecte entre l’ús del mòbil i el nombre d’espermatozoides

Captura de pantalla amb filtre T'ho expliquem dels titulars de tres notícies que asseguren que l'ús del mòbil fa empitjorar la qualitat de l'esperma.

Què s’ha dit?

Que l’ús del mòbil redueix la qualitat de l’esperma.

Què en sabem?

La metodologia de l’estudi en què es basa l’afirmació no permet establir una relació de causa-efecte. Tot i que el treball troba una relació entre ambdós factors, calen més estudis que la confirmin o la desmenteixin, perquè hi podria haver altres causes en aquesta pèrdua de qualitat.

Coneix la nostra metodologia

Aquests dies circulen per internet diversos titulars que asseguren que “el mòbil”, o el seu “ús freqüent”, “redueix la qualitat del semen” dels usuaris. Les notícies es fan ressò d’un estudi publicat a finals d’octubre a la revista Fertility and Sterility, en què un grup d’investigadors suïssos ha analitzat la qualitat del semen de 2.886 joves suïssos entre 18 i 22 anys. Els participants també han emplenat un qüestionari on estimen la freqüència amb què usen el dispositiu i on detallen altres hàbits del seu dia a dia, com el consum de drogues, tabac o alcohol. 

El treball ha trobat que els individus que asseguraven utilitzar el mòbil amb més freqüència tenien una menor quantitat i concentració d’espermatozoides, però ni la seva forma ni la seva capacitat de mobilitat, altres dos factors clau en la qualitat del semen, es veia alterada. Els autors apunten, però, que la metodologia de l’estudi no permet garantir que l’ús del mòbil, ni molt menys la radiació electromagnètica que pot emetre, en siguin responsables. T’ho expliquem!

“No diria que els titulars són completament erronis, però se centren només en una part dels resultats i no en destaquen les limitacions”, explica a Verificat Martin Röösli, expert en epidemiologia ambiental i líder de grup a l’Institut Suís de Salut Pública i Tropical (SwissTPH). L’expert, darrer firmant de l’article, apunta que es tracta de l’estudi més complet fet en el camp, però que, tot i això, “no podem descartar l’efecte de factors de confusió residuals que no hem considerat, com l’activitat física o la nutrició”.

Els autors apunten a l’article que aquest ha de servir de punt de partida per dur a terme estudis més amplis i detallats, que permetin confirmar aquesta relació i els mecanismes biològics al darrere, per ara desconeguts. És un diagnòstic amb què coincideixen tres uròlegs nord-americans en una editorial sobre l’article, publicada també a Fertility and Sterility, i altres tres experts consultats pel Science Media Centre (SMC) del Regne Unit, que insisteixen que la troballa no ha d’aixecar alarma entre la població ni suposar un canvi d’hàbits en relació amb el telèfon. 

El mòbil pot anar a la butxaca 

La investigació només ha trobat una associació entre l’ús del mòbil i la quantitat i concentració d’espermatozoides dels participants, però ni la seva capacitat de moviment (motilitat) ni la seva forma (morfologia) empitjoren amb l’ús del dispositiu. Aquest fet contrasta amb la metaanàlisi més recent en el camp, que després d’analitzar 18 estudis sí que va trobar una menor motilitat i morfologia en relació amb l’ús del telèfon (i molta disparitat en els resultats dels diferents treballs).

“Mentre que les xifres d’esperma són importants, la seva habilitat per nedar, tenir un ADN sa i intacte i tenir la forma adequada és, com a mínim, igual d’important”, assevera en declaracions al SMC britànic Alison Campbell, cap científica de Care Fertility Group, una xarxa de clíniques de fertilitat locals.

Una altra cosa que els investigadors suïssos han volgut comprovar és si el simple fet de portar el mòbil a sobre podia afectar d’alguna manera la fertilitat dels usuaris. En aquest sentit, una de les preguntes de l’enquesta era justament on guardaven els participants el mòbil durant el dia. 

No hem vist que guardar-se el telèfon als pantalons es correlacioni amb cap dels paràmetres de l’esperma”, apunta Röösli. Ni la quantitat, ni la mobilitat ni la forma de les cèl·lules sexuals masculines canviava per qui el portava a sobre tot el dia. “Això juga en contra del que es pensa comunament que és un risc potencial”, apunten experts en Urologia d’universitats nord-americanes en l’editorial abans mencionada.

Sense proves de causalitat

La qüestió és que l’estudi dut a terme és observacional, és a dir que els científics han observat els hàbits d’un grup i han analitzat com afecten aquests a un factor concret de la seva salut (en aquest cas la qualitat del semen). Com que volien comprovar si hi havia alguna relació concretament amb l’ús del mòbil, han hagut d’assegurar-se que la resta d’hàbits que podrien afectar la qualitat de l’esperma no interferissin en els resultats.

Els investigadors suïssos han tingut en compte els principals factors coneguts, com el consum d’alcohol, tabac i drogues, o l’índex de massa corporal, però n’han obviat altres com la nutrició o l’activitat física. “Sabem que molts factors de l’estil de vida poden afectar la fertilitat masculina, però és gairebé segur que no els hem identificat tots”, detalla Campbell a SMC. “Aquesta investigació considera i ajusta alguns d’ells […] però podria haver-hi altres causes del declivi en el nombre d’espermatozoides observat”, conclou.

A aquesta limitació se suma el fet que seguir durant setmanes un grup tan gran és complicat, de manera que l’observació dels hàbits s’ha dut a terme mitjançant qüestionaris. Aquest tipus de recollida de dades, imprescindibles i comuns en aquest camp de recerca, també constitueixen per elles mateixes una limitació, tal com reconeixen els autors al paper, i com hem explicat anteriorment, ja que no permeten garantir que els testimonis siguin completament fiables.

En definitiva, “actualment, no hi ha evidència [que limitar l’ús del mòbil] millori la qualitat de l’esperma”, sintetitza també a l’SMC Allan Pacey, professor d’Andrologia a la Universitat de Manchester (Regne Unit), “per això caldria un assaig controlat i aleatoritzat”. Els mateixos autors indiquen a l’article que calen més estudis per a confirmar si la relació trobada en l’estudi és o no causal. Tot i això, “si els homes estan preocupats per la seva fertilitat, guardar els seus telèfons en una bossa i limitar el seu ús és una cosa relativament senzilla de fer”, conclou l’expert.

No es coneix cap mecanisme biològic

Sigui com sigui, si l’ús del telèfon mòbil tingués realment efectes en la quantitat d’espermatozoides dels usuaris, a què es deuria aquesta afectació? Els autors indiquen que no es coneix quin mecanisme biològic podria explicar que la radiació electromagnètica dels telèfons afectés el sistema reproductiu masculí, cosa que també destaquen els experts de l’SMC. 

En aquest sentit, podrien aparèixer explicacions alternatives. “L’increment en l’ús del telèfon podria estar associat amb ansietat, que seria aleshores la causa de l’esperma de baixa qualitat”, apunta a SMC Malcolm Sperrin, físic mèdic de l’Institut de Física i Enginyeria Mèdica de Gran Bretanya.