Què en sabem sobre la seguretat de les centrals nuclears

La mortalitat que causen les nuclears és similar a la de les renovables, tot i el seu major risc


Què s’ha dit?

Que l’energia nuclear té un problema de seguretat.

Què en sabem?

Les dades de persones mortes a causa de les instal·lacions nuclears per unitat d’electricitat generada són similars a les de les energies renovables. És cert que, segons els experts consultats, les conseqüències d’un accident nuclear són potencialment greus, però els nivells de seguretat de què disposen les centrals són molt elevats

Ernest Urtasun, portaveu de campanya de Sumar i eurodiputat de Catalunya en Comú, va afirmar el 27 de juny en un acte organitzat per la coalició liderada per Yolanda Díaz que l’energia nuclear “té un problema de seguretat” (minut 4:52).

Les dades de persones mortes a causa de les instal·lacions nuclears per unitat d’electricitat generada són similars a les de les energies renovables, segons dades de la Comissió Europea (CE) i d’un estudi d’Our World in Data, un portal de visualització de dades que col·labora amb la Universitat d’Oxford. Segons els experts consultats per Verificat, les conseqüències d’un accident nuclear són potencialment greus, però els nivells de seguretat de què disposen les centrals són molt elevats. 

“[L’energia nuclear] té un problema de seguretat”

Ernest Urtasun, Sumar

Primer “hauríem de definir perill o què entenem per perill, la taxa d'incidents o accidents, o el perill potencial que pot representar un accident”, distingeix en un correu a Verificat Alexandre Deltell, membre del Grup d’Investigació en Enginyeria de Fluids, Energia i Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG).

Si ens fixem en la taxa d’incidents enregistrats, l’energia nuclear és tan segura com les energies renovables, segons una anàlisi de Our World in Data, i té una taxa d’accidents mortals lleugerament més elevada segons dades de la Comissió Europea (CE). Aquest fet s’explica perquè les estadístiques tenen en compte el nombre de persones que moren víctimes d’accidents en les instal·lacions, però també aquells decessos fruit de la contaminació.

En tot cas, ambdues fonts apunten que es tracta d’una energia molt més segura que qualsevol alternativa fòssil, com la crema de carbó o el petroli, per exemple. 

De fet, la mortalitat atribuïda a cada unitat d’electricitat produïda al món pels combustibles fòssils és entre 35 i 410 vegades major que l’associada a l’energia nuclear en funció del tipus de combustible fòssil analitzat, segons les xifres de la CE, i entre 95 i 1090 vegades major, segons les de Our World in Data.

És cert, però, que “el dany potencial que pot tenir un accident [nuclear] és molt gran. Només cal veure els accidents de Txernòbil o Fukushima”, apunta l’expert.

En el primer, el 1986, la radiació es va cobrar la vida de 31 persones de manera directa, però les estimacions dels efectes a llarg termini disparen les xifres, que varien àmpliament segons la font consultada: les Nacions Unides calculen que les morts atribuïbles a l’accident arribaran a les 4.000, mentre que un estudi de Nature eleva la xifra fins a 16.000 i un impulsat pel Partit Europeu Verd —la fusió de 32 partits ecologistes— arriba a estimar un total d’entre 30.000 i 60.000 morts degudes a l’incident.

En l’episodi del 2011 a Fukushima no es va produir cap víctima mortal directa tot i que un treballador de la central va morir el 2018 de càncer de pulmó derivat de la radiació, i que el procés d’evacuació va comptar un total de 2.313 morts. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que l’increment de risc de càncer a causa de la radiació és “molt baix”, mentre que un treball d’Energy & Environmental Science i estima que pot causar al voltant de mil morts més a llarg termini.

Les centrals “tenen una seguretat molt alta, però també uns riscos molt alts”, conclou en conversa amb Verificat Víctor Garcia, investigador predoctoral de radiofísica i protecció radiològica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Accidents al llarg de la història

Els accidents nuclears es classifiquen, de manera global, en una escala del 0 al 7 en funció de la seva gravetat. Aquesta llista no només avalua les centrals nuclears, sinó també altres processos com la gestió de residus industrials o mèdics. El zero inclou tots aquells successos que no tenen cap implicació sobre la seguretat, i fins al tercer nivell no hi ha afectació fora de les instal·lacions.

Al llarg de la història hi ha hagut un total de 20 esdeveniments de nivell 4 o superior, 18 dels quals han tingut lloc en centrals nuclears o en instal·lacions relacionades amb elles. D’aquests només 6 han tingut conseqüències més enllà dels voltants de la instal·lació, i els de Txernòbil i Fukushima han estat els únics que han estat avaluats amb el màxim nivell de gravetat (nivell 7).

Aquestes xifres es donen en un context de més de 60 anys d’ús de les centrals nuclears com a font d’energia (la primera a operar data de 1954), i en què el 65% de les més de 400 actives actualment fa més de 30 anys que operen. Amb tot, Deltell suggereix que “la taxa de fallades es podria considerar, segurament, baixa”.