Què en sabem de l’augment “alarmant” de casos de xarampió a Europa

S’està parlant molt a xarxes socials de l’augment dels casos de xarampió a Europa entre 2022 i 2023, que han passat de 940 a més de 40.000 en només onze mesos. Diversos mitjans, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i perfils individuals han posat el focus en el fet que les infeccions declarades s’han multiplicat per 45 en un any, amb alguns comptes parlant d’un augment “explosiu”, i l’OMS titllant-lo “d’alarmant”.

Les dades són certes, però se centren en dos anys concrets, obviant l’evolució a llarg termini de la malaltia, la situació abans de la pandèmia causada per la covid-19 i l’efecte de les mesures restrictives aplicades des del 2020. De fet, el 2018 i el 2019, abans de la pandèmia, les xifres van ser superiors —aproximadament el doble— a les del 2023 en el continent europeu. Obviar que el nombre de casos no és tan diferent del que hi havia abans de la pandèmia —fins i tot menys— pot afavorir la interpretació de la situació d’una manera més greu o singular de la que realment és. T’ho expliquem!

Els casos de xarampió a Europa van créixer a gran velocitat el 2018 i el 2019 abans de caure, sobtadament, el 2020. El canvi de tendència s’explica, en bona part, per les mesures de protecció individuals i col·lectives aplicades entre 2020 i 2022 arran de la pandèmia de la covid-19. El confinament, la separació entre persones i l’ús de mascareta van tenir “un impacte en frenar la disseminació de casos de xarampió”, explica en conversa amb Verificat Quique Bassat, pediatre, epidemiòleg i director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

És per això que aquest repunt de casos de xarampió, una malaltia vírica altament contagiosa que matava més de dos milions de persones a l’any abans no es desenvolupessin les vacunes a la dècada de 1960, “és relativament esperable” un cop recuperada la normalitat social, apunta l’expert. Aquest darrer any, altres malalties víriques com la grip han recuperat la “normalitat epidemiològica” prepandèmica, segons explica a Verificat Daniel López, biofísic i investigador del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Tot i que el 2022 les mesures van ser més laxes que el 2020 i el 2021, l’ús de la mascareta a Espanya en interiors va seguir sent obligatòria fins al 20 d’abril d’aquell any, i les restriccions no es van aixecar completament fins al 2023. Al transport públic va deixar de ser obligatòria el 8 de febrer, i als centres sanitaris el 5 de juliol. Això, unit als esforços de recuperació de les vacunes que no es van posar durant els mesos més intensos de pandèmia, va afavorir el nombre reduït de casos de xarampió el 2022 al continent europeu, segons Bassat.

El director de l’ISGlobal atribueix la cobertura mediàtica i el to d’alarma generat pel repunt de casos de xarampió actual a “una paranoia global de comentar qualsevol brot de malaltia infecciosa”, motivada per “la por que portem a sobre des de la pandèmia”. Tot i això, l’expert defensa que es parli d’aquests brots (que abans passaven més desapercebuts), “perquè estàs donant els arguments […]  per millorar la cobertura vacunal”, però apunta que cal fer-ho “sense alarmismes”. 

En el cas del xarampió, molts articles periodístics parlen que els casos s’han multiplicat per 45 respecte de l’any anterior, però obvien que l’augment és respecte a una xifra molt baixa i inusual. Els 900 casos que es van registrar el 2022 al continent europeu van ser la segona xifra més baixa des del 2006, el primer any amb dades. El mínim de casos abans de la pandèmia, del 2016, va ser 7 vegades major que la dada del 2022, i la mitjana de casos entre 2006 i 2017, abans de l’augment del 2018, era 26 vegades superior. 

La situació que tenim ara és comparable a la que hi havia abans de la pandèmia. Si analitzem els xifres en termes absoluts, veurem que ara s’han registrat al voltant de 40.000 casos en els onze primers mesos del 2023, però venim d’una situació amb més de 100.000 infeccions el 2019. 

Què hi ha rere l’augment de casos?

L’augment de casos de xarampió que Europa viu des de l’any 2018, se centra, sobretot, en població no vacunada, segons reporta el Centre Europeu de Prevenció i Detecció de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès). Les cobertures vacunals fa anys que cauen en alguns països del continent, com Romania i Kazakhstan, on s’acumulen bona part dels casos, deixant milers d’infants vulnerables a la infecció.

Ja abans de la pandèmia l’OMS havia fet diverses crides per augmentar la cobertura vacunal, la qual cosa refrenda aquestes setmanes l’ECDC. Inclús dins de països amb altes taxes vacunals, com Espanya, hi ha grups poblacionals que, sigui per rebuig a l’eina preventiva o per una major dificultat a l’accés a les campanyes de vacunació, mantenen unes taxes d’immunització menors. “És clau identificar i arribar als individus elegibles per la vacunació, amb l’objectiu que rebin la vacuna a temps”, conclou l’autoritat europea.

Una malaltia sensible als canvis en el pla de vacunació

“El xarampió funciona amb brots”, sintetitza Quique Bassat, de l’ISGlobal. L’expert explica que l’aparició d’aquests clústers de casos sol reflectir una caiguda de la cobertura vacunal, perquè és una malaltia que es propaga tan de pressa que és molt sensible a qualsevol canvi en la immunització de la població. “Quan hi ha un brot, pots muntar campanyes ad hoc de vacunació poblacional en aquells entorns on saps que està caient la vacunació”, per la qual cosa, conclou, “hi ha solucions a aquest problema”.

L’OMS recomana que els països tinguin immunitzat amb dues dosis el 95% dels infants menors de 5 anys, per tal de poder evitar brots epidèmics de la malaltia i avançar cap a l’erradicació de la malaltia. Espanya només ha complert un any amb aquest estàndard, el 2007, tot i que des del 2003, l’últim any amb dades, sempre es manté per sobre del 90%.