L’ajut per a extutelats no depèn de la nacionalitat i exigeix estar en procés d’inserció laboral o estudiant
La prestació mensual de la Generalitat és per a majors d’edat extutelats independentment de la seva nacionalitat i està vinculada a un pla d’inserció social i laboral.
Què s’ha dit?
Que un “mena” a Catalunya cobra fins als 23 anys més de 650 euros al mes sense fer res.
Què en sabem?
La prestació mensual de la Generalitat és per a majors d’edat extutelats independentment de la seva nacionalitat i està vinculada a un pla d’inserció social i laboral.
Ha tornat a circular per les xarxes que els menors estrangers no acompanyats cobren més de 650 al mes per no fer res. En aquesta ocasió l’usuari de Twitter que ho ha difós es refereix a Catalunya com a “ciutat de vacances, evidentment pagades”.
Però això no és així. La Generalitat va aprovar una prestació que està en vigor des de 2007 que poden sol·licitar els joves extutelats, és a dir, majors d’edat que essent menors havien estat a càrrec del Govern. Però, no és només per als estrangers, sinó per a tots els que compleixin els requisits, entre els quals està formar-se i treballar per a poder emancipar-se i acreditar que “ni disposen de recursos econòmics ni familiars”.
L’ajuda no és per a menors, sinó per majors d’edat
La prestació, regulada a l'article 19 de la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic de 2006, dona suport econòmic als joves extutelats per la Generalitat “amb l'objectiu de contribuir temporalment al fet que, una vegada acabada la tutela de l'Administració, puguin viure de manera autònoma i es puguin integrar gradualment a la vida laboral i social, sempre que acreditin que no disposen de recursos econòmics ni familiars”, segons la definició de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET).
L’ajuda que reben és l’equivalent a la Renda de Suficiència de Catalunya, que en els pressupostos de 2023 s’ha establert en 717 euros mensuals (12 pagues), però s’han de complir uns requisits. En primer lloc, només poden accedir a aquesta ajuda els qui hagin estat sota la tutela de la Generalitat, independentment de la seva nacionalitat, abans de complir els 18 anys. Els joves que hagin estat tutelats menys d’un any tenen dret a rebre la prestació durant 12 mesos, mentre que els que han estat tutelats més d’un any poden rebre l’ajuda fins als 21 anys, prorrogable als 23, segons estableix la pròpia llei.
L’ajuda està condicionada a seguir un pla d’emancipació
Per a rebre l’ajuda, a més, els joves s’han de comprometre a seguir un pla de treball individual que serveix per a treballar diferents àmbits com el laboral, el socioeducatiu o el de l’habitatge i cadascun d’ells té uns objectius, uns períodes d’execució i uns indicadors d’avaluació, segons consta a l’última memòria de l’ASJTET. L’objectiu és que els joves s’acabin emancipant i sent autònoms econòmicament una vegada deixin de rebre l’ajuda als 21 o 23 anys. De fet, la pròrroga de la prestació fins als 23 anys s’aprova si s’està seguint aquest pla de treball individual.
47% dels beneficiaris són espanyols
No obstant això, aquesta prestació no la reben únicament estrangers. El 2019 i el 2020, per primera vegada, els beneficiaris van ser majoritàriament estrangers (un 64% i un 53% respectivament), però els anys previs dos de cada tres extutelats que rebien la prestació tenien nacionalitat espanyola.