Habitatge, seguretat, migració i economia, la segona jornada del debat de política general verificada

La segona jornada del debat de política general, celebrada aquest dimecres 8 d’octubre, ha permès els diferents grups parlamentaris respondre les línies fixades pel president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el seu discurs.

En les seves rèpliques, les formacions han recollit el guant llançat per Illa per apel·lar a un acord de país en matèria d’habitatge, però també han posat el focus en qüestions com la migració, la seguretat i el finançament de Catalunya. Contextualitzem i verifiquem les dades de la segona sessió del ple. Pots consultar la nostra metodolgia, aquí.

“Avui a Catalunya l’habitatge és més car que mai, avui tenim més problemes de seguretat i ocupacions”

Albert Batet, president del grup parlamentari Junts

El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha assegurat que l’habitatge és avui “més car que mai”. És ENGANYÓS. Pel que fa als problemes de seguretat, el balanç anual dels Mossos d’Esquadra indica que els fets penals van baixar un 0,81% entre el 2023 i el 2024. Les dades del portal de transparència de la Generalitat, més actualitzades, mostren que aquest 2025 continua la tendència a la baixa: entre gener i agost hi ha hagut un descens del 4,18% respecte al mateix període de l’any anterior.

Tot i que aquests darrers anys s’ha trencat la tendència a l’alça que s’observava des de la pandèmia, és cert que a Catalunya encara es registren més fets delictius que el pic registrat el 2018.

Pel que fa a les ocupacions d’habitatges, tampoc és cert que augmentin. Segons les dades dels Mossos, entre gener i agost del 2025 han disminuït un 14,5% respecte als mateixos mesos del 2024.

Finalment, la declaració que l’habitatge és més car que mai és certa si es miren els preus dels darrers anys, si bé aquest 2025 s’estan registrant lleus descensos, segons les dades de la Generalitat. Pel que fa al preu mitjà del lloguer, els contractes firmats en el primer trimestre d’enguany s’han situat en els 828 euros mensuals, 40 euros menys que tot just un any enrere. De totes maneres, aquestes xifres suposen un augment del 13% que el 2019, i del 49% si es compara amb els preus de fa una dècada.

Pel que fa als preus de venda, la tendència és similar. Aquest 2025 han baixat lleugerament (2.600 euros el m² el primer trimestre, quinze euros menys que l’any passat), però són molt més alts que en anys anteriors.

“Malgrat que el PIB de Catalunya ha crescut, el PIB per càpita ha baixat […]. Ens situem darrere de Madrid, Euskadi i Navarra, en 37.000 euros per habitant”

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts

És ENGANYÓS. Si bé Batet té raó quan diu que el PIB de Catalunya ha crescut els darrers anys, no és cert que el PIB per càpita hagi disminuït. De fet, des del 2020 ha augmentat ininterrompudament: ha passat dels gairebé 27.800 euros, fa cinc anys, als més de 37.400 el 2024, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Encara sense tenir dades provisionals d’enguany, l’únic any de la darrera dècada on aquest indicador va decréixer va ser el 2020, a causa de la pandèmia.

Per altra banda, el portaveu de Junts ha situat la dada macroeconòmica catalana per davall de les de Madrid, Euskadi i Navarra. És cert que el PIB per càpita d’aquests territoris és superior al de Catalunya, si bé això ha estat així en els darrers vint anys. 

“El dèficit fiscal és el mateix o superior (a quan érem 6 milions – pre 2007)”

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts

Durant el debat de política general, Albert Batet ha assegurat que el dèficit fiscal actual “és el mateix o superior” que a l’època en què la població de Catalunya era de 6 milions d’habitants, una situació que, segons les dades de l’Idescat, es va donar entre els anys 1988 i el 2006. Segons les dades de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central, en aquell període la mitjana anual va ser de 8.374 milions d’euros, el que suposava el 8% del PIB.

És cert, doncs, que el dèficit fiscal ha crescut des d’aleshores. Va assolir xifres rècord el 2021: els darrers càlculs del Departament d’Economia, publicats el 2023, el van situar en gairebé 22.000 milions d’euros, el 10% del PIB. Concretament, el saldo negatiu va arribar a 20.772 milions d’euros el 2020 i a 21.982 milions el 2021, un 9,8% i un 9,6% sobre el PIB, respectivament.

Des d’aleshores, però, el Govern de la Generalitat —amb el president Salvador Illa al capdavant— no ha publicat cap nova actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central. Això, malgrat que el 2012 el Parlament va aprovar una llei que demana que el departament d’Economia calculi i publiqui anualment aquestes balances. Des de la promulgació d’aquesta llei s’han calculat les balances fiscals de Catalunya del període comprés entre els anys 2010 al 2021.

“Aquest any el país ha obtingut els pitjors resultats de la història en competències bàsiques en primària. L’abandonament escolar és del 14%, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana europea”

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts

És ENGANYÓS: si bé és cert que en algunes matèries s’han registrat els pitjors resultats de la història de les proves de competències bàsiques, en d’altres han millorat.

Concretament, l’alumnat que ha fet les proves de sisè de primària el 2025 ha obtingut els pitjors resultats històrics en matemàtiques i ciències. Pel que fa a la llengua catalana, ha suposat la tercera pitjor puntuació, però n’hi ha hagut de més baixes. Malgrat aquestes davallades, hi ha hagut una clara millora en les notes de llengua castellana: s’ha assolit la segona millor puntuació des del 2017.

“Hi ha menys atur que mai, però amb llocs de treball de poca qualificació i amb sous baixos”

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts

L’atur a Catalunya ha registrat una caiguda des del 2020, any de la pandèmia, però no és cert que actualment la taxa sigui més baixa que mai. Segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre d’aquest any, la taxa d’atur a Catalunya és del 8,11%, la segona dada trimestral més baixa post-pandèmia, lleugerament per sota del 7,9% registrat el darrer trimestre de l’any passat.

Tot i que és cert que s’està registrant una reducció de l’atur des del 2020, quan es va situar en el 12,6%, Catalunya no ha recuperat encara les xifres d’abans de la crisi del 2008. Aleshores, la taxa d’atur se situava per sota del 7%.

Albert Batet puntualitzava durant el debat que aquests nous llocs de treball creats són amb sous més baixos i de poca qualificació. Pel que fa als salaris, han anat creixent de forma anual des del 2021, però no sempre a la mateixa velocitat que l’increment del cost de la vida. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2023 els salaris van augmentar un 4,4%, situant-se en els 29.978,69 euros bruts de mitjana per treballador. Aquesta xifra, però, es redueix si descomptem l’efecte per la inflació. El 2023, l’IPC va augmentar un 3,4% respecte a l’any anterior. De manera que l’augment real del darrer any amb dades disponibles va ser només d’un 1%.

Pel que fa a la qualificació dels llocs de treball, segons dades d’Idescat, el 2022 els treballadors de baixa qualificació representaven el 12%, una xifra lleugerament per sota de les dades registrades entre el 2021 i el 2015 (entre 12,1% i el 12,8%).

“Catalunya en marxa cap a l’increment de la inseguretat, destrucció de treball i manca d’oportunitats per als joves”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

Ignacio Garriga ha utilitzat l’eslògan de la Generalitat, “Catalunya en marxa”, per denunciar un seguit de situacions que, segons ell, es donen al país. El concepte “estar en marxa”, però, també es pot interpretar com una predicció a futur, que no es pot verificar. En tot cas, tant “l’increment de la inseguretat” com la “destrucció de treball” que menciona Garriga són dos fenòmens que no es corresponen amb les estadístiques disponibles actualment.

La inseguretat no es pot mesurar perquè és una percepció subjectiva. Al baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de juliol de 2025, els catalans ho consideren el quart problema més important a Catalunya. No canvia respecte el 2024, però més alta que al 2023, quan va ser la setena preocupació dels catalans. 

Pel que fa a les dades sobre criminalitat, el balanç anual dels Mossos d’Esquadra indica que els fets penals van baixar un 0,81% entre el 2023 i el 2024, tot i que se situen per sobre del pic del 2018. Les dades del portal de transparència de la Generalitat, més actualitzades, mostren que aquest 2025 continua la tendència a la baixa: entre gener i agost hi ha hagut un descens del 4,18% respecte al mateix període de l’any anterior. Segons el Ministeri de l’Interior, hi ha hagut un descens de la criminalitat a Catalunya del 6% en comparació amb 2024. 

Pel que fa a les estadístiques laborals, tampoc no és cert que Catalunya visqui un increment de la destrucció de treball. D’acord amb l’Enquesta de Població Activa del 2n trimestre del 2025, la taxa d’atur se situa al 8,1% després la tendència generalment a la baixa dels últims cinc anys. Per altra banda, la taxa d’ocupació continua amb una tendència a l’alta, arribant al 57,2%. 

Respecte les oportunitats per a joves, es pot interpretat de moltes maneres, des de la quantitat de joves que tenen feina fins a quina és la qualificació necessària per accedir a aquesta la feina o el salari disponible, de manera que, d’acord amb la metodologia de Verificat, es tracta d’una opinió no verificable.

“Cada dia la gent us vota menys, i s’absté més”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

És fals que el PSC estigui perdent vots, i és enganyós que creixi l’abstenció. 

En les darreres quatre eleccions al Parlament (2015, 2017, 2021 i 2024), el Partit dels Socialistes ha millorat successivament el seu resultat: ha obtingut 523.000, 607.000, 655.000 i 883.000 vots, respectivament. En aquests anys, també ha crescut el seu percentatge de vots respecte al total.

El resultat del PSC en les eleccions del 2024 queda per davall, únicament, de dos resultats socialistes, els que va obtenir Pasqual Maragall el 1999 i el 2003. Així i tot, era un context molt diferent, amb un escenari polític pràcticament bipartidista, on CiU i PSC es repartien la gran majoria dels vots.

Pel que fa a l’abstencionisme, les últimes eleccions van registrar una participació electoral superior a les penúltimes: 55% el 2024 i 51% el 2021. Així i tot, aquestes xifres són les més baixes des del restabliment de la Generalitat de Catalunya, després de la Transició. En ple procés independentista es van registrar les xifres més altes, d’entre el 75% i el 80%.

“La gran mentida i estafa del canvi climàtic”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

L’afirmació del diputat Ignacio Garriga que considera el canvi climàtic una “gran mentida” i una “estafa” ha sigut desmentida en diverses ocasions per Verificat i altres plataformes internacionals de fact-checking.

Hi ha moltes línies d’evidència empírica independent del canvi climàtic i l’escalfament global, des de la pèrdua accelerada de gel antàrtic fins a la migració i desaparició d’espècies vegetals i animals a tot el món. A més, el consens científic sobre l’origen antropogènic del canvi climàtic existeix fa anys dins de la comunitat científica. De fet, la immensa majoria dels estudis sobre l’origen del canvi climàtic apunten a l’ésser humà com la seva arrel, com ja vam verificar. 

En la línia de la negació del canvi climàtic de Garriga, existeixen estudis escèptics sobre l’origen humà del canvi climàtic, però són una minoria: el 97% de les publicacions al respecte estan d’acord que el canvi climàtic modern és causat per l’home, segons diversosestudis que han quantificat aquest acord.

“Avui Catalunya lidera en robatoris amb violència, baralles amb arma blanca, narcotràfic i violacions”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

El líder català de Vox, Ignacio Garriga, ha assegurat que Catalunya és líder en robatoris amb violència, baralles amb arma blanca, narcotràfic i violacions. Assumint que ho està comparant amb la resta de comunitats autònomes, es tracta d’una afirmació ENGANYOSA, ja que no té en compte les diferències de població, i Catalunya és el territori més poblat, només per darrere d’Andalusia.

És cert que Catalunya és el territori líder en nombre de robatoris amb violència, segon en lesions (no existeix el tipus penal “baralles amb arma blanca”), i primera en tràfic de drogues i agressions sexuals, segons les dades del Ministeri de l’Interior del 2024. Així i tot, aquest lideratge no necessàriament es manté si es compara amb la població.

De fet, si s’analitza la taxa de delictes de cada comunitat autònoma amb la seva població, Catalunya és líder pel que fa als robatoris amb violència, no en la resta de tipus. En canvi, és la comunitat amb menys delictes de lesions, la quarta amb més agressions sexuals i la segona en tràfic de drogues.

“La criminalitat és la principal preocupació dels catalans, després de l’habitatge”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

La criminalitat no és una opció a l’enquesta del Baròmetre del CEO. La que més s’hi assembla és la inseguretat ciutadana, que és la quarta preocupació dels catalans, al segon Baròmetre del CEO del 2025, després de l’accés a l’habitatge, la insatisfacció amb la política i la immigració. No canvia respecte el 2024, però es posiciona més alta que al 2023, quan va ser la setena preocupació dels catalans. 

“Preguntin quantes persones en situació irregular han arribat a l’Itàlia de Meloni, o si resulta que les màfies han canviat de rutes perquè aquí tothom és benvingut perquè els paguem ajuts socials, el pis i si delinqueixen no passa res”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

Els camins migratoris van fluctuant al llarg dels anys, com mostren les dades de la UE. Actualment, estan arribant més persones de forma irregular a Itàlia que a Espanya, per mar i per terra, segons les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). De fet, durant el mes d’octubre, han entrat a territori italià cinc vegades més persones que a territori espanyol, 1.283 i 231 respectivament. Des del mes d’abril, Espanya es troba per sota de les xifres d’Itàlia i de Grècia en aquest sentit. 

És cert, però, que durant el 2024 les arribades a Itàlia es van reduir dràsticament, com indiquen les dades d’aquest país. Van passar de les gairebé 112.500 persones a 40.125. A Espanya, en canvi, van augmentar, de 56.852 durant el 2023 a 63.970 el 2024. Com explicava Newtral, membre com Verificat de les principals xarxes de verificació internacional com IFCN i EFCSN, aquest viratge en les tendències és degut a múltiples factors, que no apunten directament a una correlació entre la situació a Espanya respecte les ajudes a migrants, com assegura Garriga. Newtral descriu que tant Tunísia com Líbia van augmentar la repressió als migrants i, per això, les rutes es van modificar. 

La declaració de Garriga relaciona les xifres d’arribades amb els beneficis que tenen les persones migrants a Espanya i Catalunya, com accés a ajuts o habitatge públic, una narrativa coneguda com a “efecte crida” àmpliament desmentida per Verificat i altres organismes de verificació de dades.

“Les seves polítiques han fet que l’activitat constructora a Catalunya baixés un 60% els últims anys”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

És FALS. La Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya informa de creixements ininterromputs en l’activitat constructora després de la pandèmia: des del 2021, el sector de la construcció ha crescut any rere any. El 2024 hi va haver un augment anual de l’1,7%, i per a aquest 2025 es pronostica un creixement d’entre el 2 i 2,5%. A l’hora d’analitzar el baix creixement, la patronal de la construcció apunta a un increment de costos de materials i energia.

La dada a la que es pot referir Garriga és el descens d’un 62% en la construcció acabada d’habitatge lliure a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, si es compara el 2024 amb la xifra màxima assolida, el 2004.

“Destina només 1.400 d’inversió per habitant mentre altres zones d’Espanya destinen més de 1.700 per habitant (en sanitat)”

Ignacio Garriga, secretari general de Vox

El líder català de Vox, Ignacio Garriga, ha afirmat que la Generalitat destina 1.400 euros per habitant al sistema públic de salut, menys que altres comunitats autònomes.

És ENGANYÓS. La despesa pública en salut va ser de 2.006 euros per habitant el 2023, segons les darreres dades de la Estadística de Despesa Sanitària Pública, essent la vuitena comunitat autònoma amb una despesa més gran. Per tant, és cert que altres zones inverteixen més, però la diferència no és la mateixa que afirma Garriga. Les dades poden canviar amb dades del 2024, que no estan encara agregades per comunitats autònomes.

Aleshores, d’on treu Garriga que la inversió és de 1.400 euros per habitant? Aquesta dada sorgeix de dividir el pressupost inicial del departament de Salut per al 2023 (el darrer any en què es van aprovar) entre la població de Catalunya. Així i tot, el pressupost inicial mai no és un bon indicador de la despesa total, ja que sempre s’acaba gastant més: el 2023 la despesa real va ser de 15.963 milions d’euros (la xifra més alta de l’Estat), 4.490 milions més del que s’havia pressupostat inicialment. 

En canvi, si mirem la despesa respecte al PIB, Catalunya no hi destina un percentatge tan alt com altres comunitats, i se situa en la quarta posició per la cua, amb un 5,7% del PIB.

“L’únic delicte que realment creix a Catalunya és el de la violència sexual contra nosaltres”

Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem

Segons el Ministeri de l’Interior, els delictes contra la llibertat sexual van pujar un 16,1% el 2025 a Catalunya, la tipologia penal que més augmenta interanualment. De fet, la resta de delictes disminueixen, excepte el tràfic de drogues i altres ciberdelictes, que augmenten un 8,4% i un 56,7% respectivament.

Tanmateix, l’augment de casos denunciats de violència sexual no reflecteix necessàriament l’evolució real, ja que històricament s’han denunciat menys i més tard que la resta. Tal i com detalla el Ministeri de l’Interior en el mateix informe de balanç, l’augment de polítiques de conscienciació i la reducció de la tolerància davant d’aquest tipus de fets es tradueix en una disposició més alta de les víctimes a denunciar-los a les autoritats.

D’aquesta manera, es redueix la infradenúncia que existia fins aleshores en aquest tipus de delictes. Tanmateix, no es pot saber si l’augment que registren les xifres mostra que s’ha produït un increment real o que ara n’arriben més a coneixement dels cossos policials, segons va detallar en una altra ocasió el departament de premsa de Mossos d’Esquadra a Verificat.

“Catalunya lidera [el rànquing estatal] en agressions sexuals i assassinats”

Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana

La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha afirmat que Catalunya és el territori de l’Estat amb més agressions sexuals i assassinats.

És ENGANYÓS: si bé Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre d’agressions sexuals i assassinats, deixa de ser líder quan es té en compte la població, d’acord amb les dades del 2024 del Ministeri de l’Interior.

Pel que fa a les agressions sexuals, Catalunya va ser la quarta comunitat amb més delictes per població: 5 per cada 10.000 habitants, per darrere de les Illes Balears, Navarra i les Canàries. 

Pel que fa als homicidis consumats, és la cinquena. El 2024 es van consumar a Catalunya 69 homicidis i assassinats, el que equival a 8,6 homicidis per cada milió d’habitants. Una taxa inferior a la que van registrar La Rioja (18,5), el País Valencià (10,7), Andalusia (9,5) i Múrcia (8,9).

“El degoteig frenètic d’alumnes estrangers ha perjudicat els nostres fills, que veuen increduls com es rebaixen continguts i com augment els casos d’assetjament escolar fins al punt de competir de tu a tu amb Ceuta i Melilla”

Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana

Aquesta és una afirmació que l’alcaldessa de Ripoll i presidenta d’Aliança Catalana ja ha fet en altres ocasions i que al 2023 vam verificar. 

No hi ha evidència que conclogui que l’alumnat estranger afecti negativament el rendiment de la resta d’alumnes de la classe. Una metaanàlisi publicada el 2010 que analitza estudis de diversos països sobre la repercussió de la proporció d’estrangers en el rendiment educatiu constata que els efectes sobre el rendiment són “petits” i que, en cas de tenir un impacte negatiu en les notes, els alumnes d’un grup ètnic afecten més els altres alumnes del seu mateix grup ètnic que als alumnes nadius o alumnes d’altres ètnies.

Segons l’informe PISA 2022, un 8,6% dels alumnes de Catalunya van declarar que patien assetjament de forma freqüent, la quarta xifra més alta de l’Estat espanyol, només per darrere de les Canàries (10,2%), Ceuta (10,7%) i Melilla (12,6%). L’informe destaca que aquest tipus de violència varia significativament en funció del gènere, el nivell socioeconòmic i si es tracta d’una persona nadiva o migrant. El baix nivell socioeconòmic, en concret, afecta negativament en la majoria de les comunitats, però a Catalunya amb molta més intensitat que a Melilla, -0,29 i -0,02 respectivament. En aquest apartat de la investigació, però, les dades de Ceuta no es poden tenir en compte degut a “errors en l’estimació”. El fet de ser una persona migrada també afecta negativament i augmenta les probabilitats de patir assetjament. En aquest cas, a Catalunya la diferència a l’índex és de -0,24. A Melilla, en canvi, també té un petit pes, però destaca que no és significatiu.  

L’informe sobre la Integració dels Estudiants Estrangers al Sistema Educatiu Español del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions també reforça aquesta diferència entre l’assetjament dels estudiants estrangers i dels nadius. De tots els alumnes enquestats, un 11% dels nadius van denunciaven patir assetjament, per sota del 14% dels alumnes nadius amb pares estrangers i del 15% d’alumnes estrangers.

“Hi ha 800.000 persones nouvingudes al nostre país en llista d’espera que volen aprendre català i que no tenen una plaça disponible”

Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha desvinculat el creixement migratori i el retrocés de la llengua catalana afirmant que hi ha 800.000 persones nascudes fora de l’Estat que estan en llista d’espera per inscriure’s a cursos de català.

És ENGANYÓS. Si bé és cert que segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2023 de la Generalitat hi ha 904.000 persones d’origen estranger interessades en aprendre o millorar el seu català (cinc anys abans n’eren 800.000), les llistes d’espera per als cursos del Consorci per la Normalització Lingüística són molt menors.

Si bé el departament de Política Lingüística no ha fet públic el nombre de persones en llista d’espera, diversos mitjans com l’ACN, 3cat, ElPaís o Nació van informar que en el primer trimestre del curs 2024-2025 la conformaven entre 8.000 i 9.000 persones, citant el mateix departament. 

Segons l’ACN, el 83% dels aspirants sense plaça són nous parlants que volen començar a aprendre la llengua en el nivell més bàsic. Malgrat el ball de xifres, es tractaria d’una diferència de dues ordres de magnitud inferior de les 800.000 persones mencionades per Albiach.