Tres dades del discurs de Salvador Illa al debat de política general, contextualitzades

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha donat aquest dimarts 7 d’octubre el tret de sortida al seu segon debat de política de general, sessió que marca l’inici del curs parlamentari a Catalunya amb l’objectiu de fer balanç de l’acció política del govern i fixar les prioritats per al nou any.

Illa ha centrat la seva intervenció en polítiques d’habitatge, matèria per la qual ha instat el conjunt de la cambra a arribar a un acord de país per construir “amb el màxim respecte al medi ambient”. 

Els discursos d’odi, la seguretat i la inversió en polítiques públiques com sanitat i educació també han centrat la seva intervenció. Contextualitzem tres dades del discurs d’Illa. Pots consultar la nostra metodolgia, aquí.

«Hem obert el fons d’emancipació juvenil, adreçat a joves d’entre 18 i 35 anys amb préstecs de l’Institut Català de Finances que cobreixen el 20% del valor corresponent a l’entrada per accedir a l’habitatge sense interessos i que es retornen un cop la hipoteca està pagada»

Salvador Illa, president de la Generalitat

El passat 30 de juny es va posar en marxa una nova línia de Préstecs Emancipació per finançar l’entrada del primer habitatge als joves de fins a 35 anys (inclosos). Aquests ajuts cobreixen fins al 20% del valor de l’immoble, amb un màxim de 50.000 euros. És a dir, el preu de l’habitatge no pot superar els 250.000 euros, en cas que el beneficiari no disposi de fons propis per aportar a l’entrada. A més, els ingressos bruts anuals de les persones que hi viuran no podran superar l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) multiplicat per 6,5.

A Catalunya, durant el primer trimestre del 2025, el preu de venda d’habitatges nous lliures era, de mitjana, de 251.400 euros, i de 226.600 euros per als de segona mà. Per zones, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el preu mitjà era de 249.600 euros, i a la ciutat de Barcelona ascendia als 388.200 euros.

A més, segons les especificitats d’aquests préstecs, les persones que comprin immobles per aquesta via accepten, també, que els habitatges finançats passin «a ser protegits (HPO) amb caràcter permanent». És a dir, segons la definició de la Generalitat, s’hauran de destinar a «residència habitual i permanent, i no el poden cedir o llogar a altres persones, excepte en situacions excepcionals».

«Tendència a l’alça dels delictes d’agressions sexuals: pugen un 7,6%»

Salvador Illa, president de la Generalitat

Tal com hem explicat des de Verificat en diverses ocasions, l’increment de les denúncies per agressions sexuals no implica un augment dels casos. Segons diversos experts consultats, el repunt d’aquests crims està més aviat relacionat amb l’evolució de la societat, un millor reconeixement de les violències masclistes i la inclusió de nous tipus de delictes de violència masclista al Codi Penal.

Tanmateix, les dades apunten que en molts casos les víctimes de violència masclista no denuncien els fets. Un exemple són les dades de víctimes mortals que no havien presentat denúncia prèvia —la majoria—, i un altre són les víctimes de violència sexual: només es denuncien el 8% de les agressions sexuals comeses fora de la parella. És a dir, que el nombre de denúncies, tot i ser una dada rellevant i la que tenim de referència sobre casos, no és representatiu de l’abast real del problema.

Donat que el nombre de denúncies no és un bon indicador per mesurar la violència de gènere a Espanya, tal com expressen les veus expertes consultades, el Govern va optar per fer, des del 1999 i cada quatre anys, una Macroenquesta de Violència contra la Dona, l’operació estadística més rellevant del país sobre violència masclista. Les dades, anònimes se centren en el reconeixement de l’experiència. Això, però, tampoc dibuixa una situació completament real, atès que depèn de la valoració personal de cadascuna de les dones entrevistades.

«Anem pel camí de complir l’ambiciós objectiu d’implementar 12.000 MWh de nova potència, 5.000 MWh eòlics i 4.000 MWh fotovoltaics, per assolir un 50% de generació elèctrica d’acord amb els objectius de la UE i el pla integral d’energia i clima de Catalunya 2030»

Salvador Illa, president de la Generalitat

El Pla Integral d’Energia i Clima de Catalunya 2030 (PINECCAT) és el recorregut a seguir en la producció i consum d’energia del país per a poder assolir la neutralitat climàtica el 2050 que planeja la Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó 2050 (PROENCAT). 

El PINECCAT posa com a objectiu una producció de renovables d’11.355,7 MWh, dels quals 4.862,1 MWh seran energia eòlica i 6.419,9 MWh seran energia solar fotovoltaica, configurant el 56,5% de la producció energètica de Catalunya el 2030. Actualment, les energies renovables són el 21,56% de la producció, un total de 8.728,8 MWh, de les quals 2.892 MWh provenen del sector eòlic i 1.818,30 MWh del fotovoltaic, segons dades de l’Institut Català d’Energia.

El Pla Integral per 2030 també contempla una reducció del consum d’energia fins als 13.837,9 ktep, respecte de les últimes dades oficials disponibles de 2022 de 14.271,5 ktep, corresponent al consum que es va registrar el 2013. 

El pla també contempla una reducció dels Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) del 51% respecte als valors del 2005. Les últimes estimacions del 2024 (37.910 milers de tones de CO₂) mostren una reducció del 6,1% respecte de les últimes dades oficials publicades el 2022 (40.373 milers de tones de CO₂), segons el Monitor Públic d’Emissions de Catalunya.