Política, ERC, Junts, PSC, CUP, Soroll

Veritats i mentides sobre el sentiment monàrquic dels catalans

Durant el ple monogràfic sobre la monarquia celebrat al Parlament el 7 d’agost, representants de diversos partits polítics van fer tota mena de declaracions sobre com ha evolucionat el sentiment monàrquic de la ciutadania de Catalunya. Les verifiquem:

“La majoria de catalans i catalanes, un 71,2 per cent, el mes de març, abans que es conegués una fugida del cap d'estat, deia que volia una república catalana i un 14 per cent una monarquia espanyola”

Albert Batet, president de Junts per Catalunya al Parlament

Batet parlava de la primera onada del 2020 del Baròmetre d’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Una de les preguntes (a la pàgina 26) era “Quina forma de govern prefereix vostè, monarquia o república?” i, en efecte, el 71,2% va respondre que preferia una república. La pregunta, però, no feia cap referència a una república catalana, sinó només a la forma de govern. Els partidaris que “Catalunya esdevingui un Estat independent” se situaven al 44,9%.

Les paraules de Batet segurament van ser fruit d’una confusió, ja que tant ell mateix en intervencions posteriors com Junts per Catalunya a Twitter parlaven d’un “71,2% de catalans que volen una república”.

“Una república catalana que suma majories i suports, en aquest país, molt àmplies i majoritàries”

Maria Sirvent, diputada de la CUP

Des del juliol del 2019, cap enquesta del CEO situa els partidaris d’una Catalunya independent per sobre dels que prefereixen continuar formant part d’Espanya, cosa que sí que va passar en cinc ocasions entre l’octubre del 2017 i el març del 2019. Els favorables a la independència mai han superat el 50% en aquesta enquesta.

Agafant els resultats de les darreres eleccions al Parlament, el 21 de desembre del 2017, els partits independentistes –Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP– sumen el 47,5% dels vots; és més que el 43,45% que van obtenir Ciutadans, el PSC i el PP, però no arriba a la majoria dels sufragis. Catalunya en Comú Podem va obtenir el 7,46% dels vots.

“A aquest país hi ha un consens d’un 80 o 90% que ja no considera la monarquia com una institució pròpia. És així, és així. Totes les enquestes donen aquest resultat”

Quim Torra, president de la Generalitat

No hem trobat cap enquesta que plantegi directament a la ciutadania si sent com a pròpia la monarquia espanyola, com apunta Quim Torra, però sí que hi ha baròmetres recents del CEO que pregunten l’opinió dels catalans sobre la monarquia. Un 71,2% dels catalans afirma que prefereix la república com a forma de govern i un 14,4% assegura que s’estima més la monarquia, segons la primera onada del baròmetre del CEO del 2020 (a la pàgina 26), publicada el març.

Les dues onades anteriors del baròmetre del CEO no plantegen cap pregunta sobre la monarquia, però sí que ho va fer la de l’abril del 2019 (a la pàgina 25). En aquell moment, un 56,8% dels catalans deia que la monarquia espanyola no li mereixia cap confiança (una nota de 0 sobre 10). Un 1,5% dels enquestats deia que tenia molta confiança cap a la institució (un 10) i només el 19,1% li donaven un aprovat (una nota de 5 o més).

Les últimes dades disponibles diuen que un 55,4% dels catalans consideren que la gestió de la monarquia durant la pandèmia de la Covid-19 ha sigut “molt dolenta”, és a dir, que li posen una nota de 0 sobre 10. L’última enquesta del CEO, publicada el 31 de juliol, afirma (a la pàgina 44) que només un 15,4% ha aprovat el paper de la institució en la gestió de la pandèmia (amb una nota de 5 o més sobre 10).

L’últim CIS que preguntava sobre la monarquia, l’abril del 2015 (abans de l’abdicació del rei emèrit), demostra que els espanyols suspenien la seva activitat amb una nota de 4,34 sobre 10 (a la pàgina 10). Les respostes no estan desglossades per comunitats autònomes.

“Ho admetia el mateix Felip VI, aprofitant llastimosament la pandèmia, quan parlava de «posibles irregularidades en las cuentas del rey emérito»”

Sergi Sabrià, president del Grup Parlamentari Republicà al Parlament

Sabrià es refereix al comunicat que va fer la Casa Reial el 15 de març per anunciar que el rei Felip VI havia retirat l’assignació al rei emèrit Joan Carles I i havia renunciat a la seva herència, segons ha confirmat a Verificat el departament de premsa d’ERC. Considerem que les declaracions de Sabrià són enganyoses perquè donen a entendre que la frase que ell diu està extreta de manera literal del comunicat, però no hi apareix tal qual. El mateix departament de premsa del partit reconeix que l’expressió no hi surt de manera literal, però defensa que “fent el comunicat, [el rei Felip VI] de facto admetia irregularitats”.

En aquell comunicat, Felip VI explicava que havia renunciat “a l’herència del rei Joan Carles que li pogués correspondre, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l’origen, característiques o finalitat de les quals puguin no estar d’acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada i que han d'informar l'activitat de la Corona”. 

El comunicat mai fa referència a les “possibles irregularitats en els comptes del rei emèrit”, com va afirmar Sabrià, però sí que parla de béns que “puguin no estar d’acord amb la legalitat”. El departament de premsa d’ERC 

El PIB de Catalunya i Madrid

“Avui [...] hem perdut per primer cop la primera posició com a comunitat autònoma en percentatge del PIB sobre el conjunt estatal”

Miquel Iceta, primer secretari del PSC

Catalunya i la Comunitat de Madrid han sigut, històricament, les dues comunitats autònomes que més han contribuït al PIB estatal. Les dades històriques de l’INE dels últims 20 anys demostren que l’afirmació d’Iceta és certa fins al 2010: Catalunya era la comunitat autònoma que més contribuïa al PIB espanyol i, actualment, Madrid li ha passat davant, però no per primer cop. El 2011, per primer cop des del 2000, la Comunitat de Madrid i Catalunya van empatar i van aportar cadascuna el 18,7% del total de l’economia espanyola. Un any després, Madrid va superar Catalunya (un 18,9% i un 18,8%, respectivament).

Des de llavors, el percentatge que cada territori aporta al PIB ha oscil·lat unes dècimes amunt o unes dècimes avall fins a arribar a un 19% per a Catalunya i un 19,3% per a Madrid l’any 2019; tot i això, l’aportació de Madrid ja havia superat la catalana també el 2018. La diferència màxima que hi ha hagut entre l’aportació de les dues comunitats autònomes en les últimes dues dècades ha sigut un 1,2%, l’any 2000, a favor de Catalunya.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]