El documental que nega la pandèmia, verificat

El documental que nega la pandèmia, verificat

Des de fa uns dies s’ha viralitzat a les xarxes socials un documental titulat The Big Reset (El gran reinici, en anglès), que afirma que la pandèmia és una "campanya mediàtica de la por" orquestrada per grups de poder amb l’objectiu d’eliminar drets i llibertats fonamentals. Verifiquem vuit desinformacions que apareixen al documental.

"Wuhan és un laboratori de guerra dedicat a la seguretat nacional"

Wuhan és una ciutat xinesa, que des del 1956 acull l’Institut de Virologia de Wuhan (WIV, per les seves sigles en anglès), un centre de recerca que pertany a l’Acadèmia Xinesa de les Ciències (CAS, en anglès) i que inicialment es deia Laboratori de Microbiologia de Wuhan. Es tracta d’un laboratori d’alt nivell de bioseguretat (BSL-4) que forma part del govern xinès i no d’un centre bèl·lic. Com ja vam explicar, les seves activitats estan centrades en cinc camps de recerca: 1) etiologia i epidemiologia de les malalties infeccioses emergents; 2) virologia molecular; 3) immunovirologia; 4) microbiologia analítica de patògens; 5) microbiología agrícola i medioambiental.

"S’ha utilitzat el test de PCR per a diagnosticar una malaltia, quan aquest test no diagnostica mai una malaltia"

En el context d’aquesta pandèmia, el test PCR s’utilitza per a detectar la presència del virus SARS-CoV-2 al nostre organisme. En base al resultat, la prova permet diagnosticar els pacients que pateixen la malaltia derivada del virus, la covid-19, amb un quadre clínic (símptomes) i els que la passen de manera assimptomàtica. Per tant, la PCR permet confirmar que una persona simptomàtica pateix efectivament la malaltia.

La tècnica consisteix en fotocopiar el material genètic extret d’un pacient fins a tenir-ne milions o milers de milions de còpies. D’aquesta manera es pot analitzar i aconseguir un resultat amb un alt nivell de fiabilitat. Tal i com ja vam explicar, és la principal prova que les autoritats sanitàries de tot el món utilitzen per seguir l’evolució de la pandèmia.

Aquesta tècnica, que respon a les sigles de reacció en cadena de la polimerasa, va ser inventada a la dècada de 1980 pel químic nord-americà Kary Mullis i va revolucionar la medicina molecular per la seva capacitat d’analitzar l’ADN. El descobriment li va valer el Premi Nobel el 1993.

"El test de Corman-Drosten sembla efectivament una prova dissenyada per a donar un elevat número de falsos positius"

Al gener del 2020, poques setmanes després que es detectés el SARS-CoV-2 a la Xina i de que l’Organització Mundial de la Salut donés a conèixer directrius per fer proves diagnòstiques, els viròlegs alemanys Victor Corman i Christian Drosten van publicar un protocol per detectar el virus amb tests PCR. Aquesta guia ha servit per a que els laboratoris de tot el món hagin pogut configurar el seu material en base a les característiques d’aquest nou coronavirus. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha valorat la prova PCR com "una eina vital per a determinar l’abast de la pandèmia de la covid-19" perquè és la que ofereix "major fiabilitat".

"El material genètic del SARS-CoV-2 no es pot confondre amb el material genètic d’altres virus, així que el test de la covid-19 és altament específic. Això vol dir que gairebé mai dona un fals positiu. Si et fan un test per covid-19 i surt positiu, pots estar ben segur que estàs infectat amb el virus", explica un article del Massachusetts Institute for Technology (MIT), que destaca que és més probable un resultat de fals negatiu (si la PCR no es realitza correctament o si no ha passat prou temps des de la infecció que un fals positiu).

Des de l'inici de la pandèmia, a Catalunya s'han realitzat 5.778.622 proves PCR i s'han detectat 377.074 positius, segons les dades del Departament de Salut. Això significa que, de mitjana, el 6,53% de les PCR han sigut positives, però el percentatge de positivitat ha canviat molt entre el principi i el final de la pandèmia a causa de l’elevat número de contagis i la poca disponibilitat de testos que hi havia durant els primers mesos. A 22 d’abril, cinc setmanes de la declaració de l’estat d’alarma, Espanya havia realitzat un milió de testos PCR per als seus 48 milions d’habitants, segons va anunciar aleshores el president Pedro Sánchez, mentre que els contagiats eren més que els detectats.

Des del final de la primera onada, la taxa s'ha mantingut gairebé sempre per sota del 10%. En el cas dels testos d'antígens, se n'han fet 1.668.105 i hi ha hagut 158.141 positius, una taxa de positivitat del 9,48%.

"Les vacunes ARNm contra la covid-19 desenvolupen un procés a les cèl·lules que també s’utilitza per a crear organismes transgènics i que mai abans s’havien utilitzat en humans"

 La Unió Europea ha aprovat fins ara les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca/Oxford i Janssen. Les fórmules de Pfizer/BioNTech i Moderna són vacunes d’ARN missatger (ARNm), una tecnologia que ensenya a les cèl·lules a produir una proteïna, o una porció de proteïna, per a desencadenar una resposta immunitària de l’organisme. 

"El nostre ADN, els nostres cromosomes estan dins el nucli de la cèl·lula i el nucli està protegit per una membrana molt selectiva a l'hora de deixar passar material", ha explicat a Verificat el bioquímic Julià Blanco, que lidera el grup de Virologia i Immunologia Cel·lular de l’Institut de Recerca IrsiCaixa. "L’ARNm es queda dins del citoplasma (part que envolta el nucli) i allà crea la proteïna (del virus per a generar la resposta immunitària). No és possible que hi hagi modificacions del nostre codi genètic per part de l’ARNm. El nostre ADN està guardat dins del nucli com una caixa forta i és impossible que l’ARNm modifiqui el nostre codi genètic. No té cap sentit biològic parlar de que una vacuna d’ARNm ens farà transgènics".

Davant les informacions que afirmen que la tecnologia de les vacunes ARNm és la mateixa que s’utilitza per a crear animals i plantes transgèniques, Blanco és contundent. "Quan es fan animals o plantes transgènics s'utilitza ADN, es una tècnica que toca directament el codi genètic de l'animal o de la planta", al contrari del que fa l’ARNm, que mai arriba a l’ADN de les cèl·lules humanes. "Mai faràs un animal transgènic o una planta transgènica utilitzant ARNm, és literalment impossible", ha subratllat.

La tecnologia CRISPR/Cas9, mereixedora del Nòbel de Química el 2020, pot estar a l'origen de la confusió perquè sí que permet a una molècula d'ARN entrar a l'ADN, tot i que "les nostres cèl·lules no tenen la maquinaria CRISPR per poder-ho fer. Aquesta maquinaria només està present en bacteris", ha apuntat Julià. La tècnica no té res a veure amb el funcionament de les vacunes contra la covid-19.

D’altra banda, l’investigador ha assenyalat que és cert que la tecnologia ARNm no s’havia utilitzat mai massivament en humans abans de la campanya de vacunació contra la covid-19, però sí s’havia provat en assajos clínics. "Les vacunes de ARNm s'havien provat en estudis clínics amb persones però a petita escala. També s’havia provat en vacunes contra el càncer, el VIH" o la ràbia.

"Es preveu que hi pugui haver efectes al nivell de la fertilitat o d’inhibició de la fertilitat com un dels efectes secundaris de la vacunació"

Els fabricants de les vacunes contra la covid-19 no preveuen que un dels efectes secundaris siguin problemes de fertilitat. Així ho han corroborat les agències reguladores de medicaments en autoritzar el seu ús. De fet, els experts coincideixen que no hi ha evidències per afirmar-ho. "Cap vacuna que ha estat aprovada (fins ara al món) genera alteracions en la fertilitat. És més probable que hi hagi alteracions en la fertilitat per la infecció natural (del virus), que per les vacunes pròpiament", ha afirmat el bioquímic de l’institut IrsiCaixa.

Segons ha explicat el científic a Verificat, el SARS-CoV-2 utilitza l’enzim ACE2 per entrar al nostre organisme, una proteïna humana que regula l’hormona angiotensina, que a l’hora ajusta -entre d’altres coses- la pressió sanguínia. "Quan estem infectats, aquest enzim s'expressa en el teixit reproductiu i, per tant, el virus pot afectar el teixit reproductor", apunta Blanco, que afirma que s'ha reportat "algun cas", però assegura que ni les vacunes ni els anticossos que generen les vacunes impactaran sobre aquest enzim.

"La crisi sanitària mundial no existeix quan està morint un 0,021% de la població mundial"

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix com a crisis moments en què els sistemes públics dels Estats no poden garantir la salut o mitjans de subsistència de gran part de la seva població. Posa com a exemple el virus de l’ebola a l’Àfrica Occidental, el terratrèmol d’Haití del 2010, el tifó Haiyan a les Filipines del 2013, la crisi nuclear del Japó del 2013 o el terratrèmol del Nepal del 2015. En el cas de la covid-19, l’OMS va declarar pandèmia el nou coronavirus el març de l’any passat pel número de contagis i de defuncions a nivell mundial, així com per la projecció de la malaltia en les setmanes a venir

Els experts sempre han afirmat que la taxa de mortalitat del SARS-CoV-2 és baixa. De fet, les dades assenyalen que, a 18 de març, han mort 2,68 milions de persones, és a dir el 0,034% de la població mundial. La crisi sanitària, però, està lligada a la pressió assistencial a la que es veuen sotmesos els hospitals i centres mèdics des de l’inici de la pandèmia. A 17 de març havien estat ingressades a Espanya 324.046 persones només per covid-19, de les quals 28.930 han estat en una Unitat de Cures Intensives (UCI). El percentatge de llits ocupats varia en funció dels brots i onades del virus, el que tensiona la xarxa sanitària i la capacitat d’atendre a tots els pacients. D’altra banda, han mort oficialment 72.793 persones per covid-19 en l’últim any, és a dir van donar positiu a algun tipus de prova diagnòstica abans de la defunció. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) estima, a més, que entre el 16 de març i el 27 de desembre de 2020 van morir 80.203 persones més l’any anterior, com us vam explicar aquí.

Com a part de la crisi sanitària també s’inclou la manca de material que van patir de sobte la gran majoria de països per poder afrontar la lluita contra el virus. En aquest sentit, el govern espanyol va anar informant de l’arribada de mascaretes, guants, equips de protecció individual (EPI) i respiradors, entre d’altres coses, durant els primers mesos de la pandèmia.

"Som un gran assaig clínic i les vacunes són experimentals"

El desenvolupament de qualsevol fàrmac consta d’un procediment estandarditzat amb una part de recerca, les fases I, II i III de l’assaig clínic i l’etapa d'avaluacions, autoritzacions i seguiment. Tal i com ja us vam explicar, les vacunes de Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca/Oxford i Janssen, entre d’altres, han sigut aprovades per ser administrades. És a dir, les diferents agències reguladores de medicaments han avaluat les dades de les farmacèutiques després de realitzar els assajos i comprovat que les fórmules candidates compleixen amb tres requisits fonamentals: seguretat, eficàcia i qualitat. Per tant, un cop atorgades les autoritzacions, les vacunes deixen de ser experimentals.

L’anomenada fase IV és l’etapa de farmacovigilància, és a dir, el seguiment dels efectes a llarg termini d’un medicament un cop s’està comercialitzant. És el punt en què es troben ara mateix les vacunes contra la covid-19. En conseqüència, les persones que estan essent vacunades no formen part de cap gran assaig clínic. 

"La vacunació no és la solució"

L’OMS considera que la vacunació és "la manera segura i eficaç de prevenir malalties i salvar vides". Segons les seves dades, actualment existeixen unes 20 fórmules que ajuden a combatre, entre d’altres, la grip, el xarampió, la diftèria, la tos ferina i el tètanos. En total "aquestes vacunes salven cada any tres milions de vides".   

El SARS-CoV-2 es transmet per les secrecions respiratòries, com la tos o un esternut, d’una persona contagiada. Aquestes secrecions poden infectar una altra persona si entren en contacte amb el seu nas, ulls o boca. A 18 de març s’han contagiat 121 milions de persones a tot el món, tot i que un número desconegut s’ha infectat i no ha desenvolupat símptomes. Degut a la seva ràpida transmissió, la seva capacitat de mutació i els greus efectes que poden patir algunes persones -fins arribar a morir-, la vacuna és considerada la millor opció per lluitar contra aquest virus per l’OMS, la Unió Europea o el Ministeri de Sanitat espanyol. Aquest últim recorda que l’acte de vacunar ajuda a controlar malalties, eliminar-les o fins i tot erradicar-les, a banda d’evitar complicacions d’algunes malalties infeccioses o càncers i de que és un acte de solidaritat de cara a protegir el conjunt de la comunitat.

La verola, una malaltia molt contagiosa que va provocar milions de morts durant 3.000 anys, és la primera malaltia infecciosa erradicada, segons va declarar l’OMS al 1980 després d’una intensa campanya de vacunació mundial. Es transmetia inhalant els aerosols del nas o la boca d’una persona infectada. L'Àfrica va ser declarada l’any passat lliure de poliomielitis, una malaltia vírica molt contagiosa que ataca el sistema nerviós, gràcies a les vacunes, però segueix present en d’altres parts del món com el Pakistan i Afganistan, on és considerada endèmica.