Cap sentència diu que el “top manta” perjudiqui el comerç local, com assegura Saliente

Una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona diu que les marques de luxe no es …


Anna Saliente

  • Una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona diu que les marques de luxe no es veuen afectades econòmicament per la venda ambulant dels seus productes falsificats als carrers de Barcelona.
  • En cap moment la sentència parla de “competència deslleial”, com diu Anna Saliente (CUP), ni de perjudicis en el comerç de proximitat.

La candidata a l’alcaldia de Barcelona per la CUP, Anna Saliente, ha anat fent referència durant la campanya a una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona sobre la venda ambulant a la ciutat.

“Respecte al ‘top manta’, no ho dic jo, ho diu una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona: el top manta no genera competència deslleial (…) El que sí que genererà competència i el que sí que empobreix el comerç de proximitat són les grans superfícies”, va dir al debat de Betevé del 12 de maig.

Saliente va tornar a repetir la mateixa idea al Debat Manter, organitzat per Casa Nostra Casa Vostra, del dimarts 14 de maig: 

“Ho diuen sentències de l’Audiència Provincial: el top manta no és una competència deslleial cap al comerç”, va insistir. 

Si bé és cert que existeix una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 14 de desembre del 2018, que va considerar que els manters exercien una activitat destinada a la “supervivència” i que avaluava els perjudicis econòmics que eventualment podia generar la venda ambulant a Barcelona, ho feia referint-se als beneficis de grans marques de luxe.

La sentència va absoldre dos dels set manters acusats. Va rebutjar també les penes d’expulsió del territori espanyol demanades per la fiscalia i de presó requerides per l’acusació particular, i va reduir la condemna a multes d’entre 120 i 240 euros a cinc dels venedors ambulants per delictes contra la propietat industrial.

No és cert que la sentència digui que l’anomenat “top manta” no genera “competència deslleial” al comerç.

De fet, no parla de comerç de proximitat ni de competència deslleial en cap moment.

En concret, la sentència diu que la venda ambulant d’articles de marroquineria i complements dels manters no afecta ni genera perjudicis econòmics a les marques de luxe dels productes falsificats que van presentar-se com a acusació particular, Louis Vuitton i Nike, ni tampoc de marques per a les quals la fiscalia demanava una indemnització (Prada, Dolce & Gabbana, Georgio Armani, Gucci, Burberry o Michael Kors).

Literalment la sentència diu que les marques de l’acusació particular no havien aportat “la mínima prova contable que sustenti” un “perjudici” tenint en compte, a més, “els beneficis publicitats d’aquestes empreses”.

I afegia:

“Cal assenyalar que, aquestes empreses, no es veuen afectades en el sentit que el públic que accedeix als seus productes originals al mercat de luxe, res tenen a veure amb els qui s’acosten a comprar a les mantes esteses al metro o als carrers de la ciutat, que en cap cas son, ni remotament, potencial clientela per a aquestes marques”.

“En definitiva, rebutgem que hi hagi especials perjudicis en base a la quantificació econòmica que sustenti l’aplicació” d’un agravant del delicte.