Torrent no va actuar «després d’una sentència ferma del Suprem» en el cas de Torra com diu Junqueras
Torra va deixar de ser diputat després que el Suprem resolgués les mesures cautelars, però vuit mesos abans que la sentència d’inhabilitació fos ferma, a diferència del que va afirmar Junqueras.
Què s’ha dit?
Oriol Junqueras va assegurar que Roger Torrent “va actuar després d’una sentència ferma del Suprem” quan el Parlament va retirar l’acta de diputat de Quim Torra, mentre que Laura Borràs, en el cas de Pau Juvillà, ha actuat “molt abans que hi hagués una decisió ni tan sols del Tribunal Suprem”.
Què en sabem?
Torra va deixar de ser diputat després que el Suprem resolgués les mesures cautelars, però vuit mesos abans que la sentència d’inhabilitació fos ferma, a diferència del que va afirmar Junqueras. Juvillà ha perdut el seu escó abans que el Suprem es pronunciés sobre les mesures cautelars, com diu Junqueras.
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, va afirmar que quan el Parlament va retirar l'acta de diputat Quim Torra (llavors president de la Generalitat), Roger Torrent (que era president del Parlament), "va actuar després d'una sentència ferm del Suprem". Junqueras va afegir que, en canvi, ara Laura Borràs ha actuat "molt abans que hi hagués una decisió ni tan sols del Tribunal Suprem" en el cas del diputat de la CUP Pau Juvillà. RAC1 i el 324, per exemple, van recollir les seves paraules en una compareixença davant dels mitjans de comunicació a Gandesa (Tarragona) el 5 de febrer passat.
És ENGANYÓS. Quim Torra va deixar de ser diputat del Parlament de Catalunya el 27 de gener del 2020, després que el Suprem resolgués les mesures cautelars que ell mateix havia sol·licitat, però abans que la sentència d'inhabilitació fos ferma, el 28 de setembre del mateix any.
Ara, el Parlament ha retirat l'escó a Juvillà abans que el Suprem es pronunciés sobre les mesures cautelars demanades pel Parlament i pel mateix diputat.
“Va haver-hi qui va criticar l’actuació del president Roger Torrent [amb el cas de Quim Torra], que va actuar després d’un sentència ferma del Tribunal Suprem. En aquest cas [el de Pau Juvillà], la presidenta del Parlament va decidir actuar molt abans que hi hagués una decisió ni tan sols del Tribunal Suprem”
Oriol Junqueras, president d'ERC
El 14 de desembre del 2021, Pau Juvillà va ser condemnat a sis mesos d'inhabilitació per no retirar llaços grocs del seu despatx de regidor a l'Ajuntament de Lleida, com li exigia la Junta Electoral a la campanya electoral de les eleccions generals del 2019 (en les que la CUP no es va presentar). El 20 de gener, la Junta Electoral Central (JEC) va deixar sense efecte la seva credencial de diputat i una setmana després ho va confirmar després de denegar la suspensió cautelar plantejada per Juvillà. El 4 de febrer el Butlletí Oficial del Parlament va publicar la baixa de Juvillà com a diputat.
Gener del 2020: l'acord de la JEC sobre Torra
El 27 de gener del 2020 Quim Torra va deixar de ser diputat del Parlament de Catalunya. La pèrdua del seu escó va arribar poc més d'un mes després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 19 de desembre del 2019, que el condemnava per desobediència a "un any i sis mesos d'inhabilitació especial per a càrrec públic".
El 3 de gener del 2020, la JEC va acordar "deixar sense efecte la credencial de diputat electe al Parlament de Catalunya". Una setmana després, el 10 de gener del 2021, el Tribunal Suprem va rebutjar la petició de suspensió cautelaríssima de l'acord de la JEC sol·licitada per Quim Torra. Vint dies més tard, el 23 gener, el Suprem també va desestimar les mesures cautelars sol·licitades per Torra i la JEC va requerir a Roger Torrent que procedís a complir l'acord del 3 de gener "de forma immediata".
Finalment, el 27 de gener, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, va donar l'ordre de retirar la condició de diputat a Quim Torra i la mesa ho va acceptar. Al ple d'aquella mateixa tarda, Roger Torrent va assegurar que no es podria comptabilitzar el vot del president Torra amb l'objectiu de "garantir la validesa i l'eficàcia de totes les votacions adoptades al Ple".
No obstant això, a diferència del que va afirmar Oriol Junqueras dissabte, en aquell moment la sentència encara no era ferma: ho va ser vuit mesos després, el 28 de setembre de 2020, quan la Sala II del Tribunal Suprem va desestimar el recurs de cassació de Quim Torra i va confirmar la condemna d'un any i mig d'inhabilitació.
Preguntat per les paraules de Junqueras, el departament de premsa d'ERC respon a Verificat que "el pronunciament del Suprem es va convertir en ferm quan va resoldre sobre la mesura cautelaríssima". En aquest punt, cal diferenciar dues coses: l'acord de la JEC i la sentència d'inhabilitació del TSJC.
D'una banda, quan es va emetre l'acord de la JEC del 3 de gener i va deixar "sense efecte la credencial de diputat" de Quim Torra era "ferma en via administrativa". I contra aquest es podia interposar un "recurs contenciós administratiu davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem". Com veurem més tard, ho van fer tant Quim Torra com el ple del Parlament i tots dos van ser desestimats.
D'altra banda, la sentència del TSJC que inhabilitava Quim Torra no va ser ferma fins que al setembre el Suprem va desestimar el recurs de cassació que havia presentat Quim Torra. De fet, el mateix acord de la JEC del 3 de gener reconeixia que Torra va ser "condemnat per sentència no ferma dictada el dia 19 de desembre de 2019". Amb la sentència ferma, Quim Torra va deixar de ser president de la Generalitat el 30 de setembre, tal com estipulen l'Estatut (article 67.7) i la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern (article 7).
Pots recuperar la cronologia completa del cas de Quim Torra en aquest article que vàrem publicar fa uns mesos.
Els recursos al Suprem i les mesures cautelars
Per tant, igual que ha passat ara amb el cas de Pau Juvillà, Quim Torra va perdre la seva acta de diputat abans que la sentència fos ferma. Tot i això, hi ha algunes diferències entre els dos processos, com l'espera als pronunciaments del Suprem i la resposta impulsada des del Parlament.
Una de les dues diferències que hi ha entre tots dos casos té a veure, precisament, amb els recursos presentats al Tribunal Suprem. Junqueras va assegurar que, aquesta vegada, Laura Borràs ha actuat "molt abans" que el Tribunal Suprem comuniqués la seva decisió.
En el cas de Torra, el 14 de gener del 2020, la Mesa del Parlament va acordar presentar un recurs al Suprem contra la decisió de la JEC, com van informar l'ACN, RTVE, El País i NacióDigital. El va presentar el 16 de gener i va demanar mesures cautelars, segons l'ACN i com ha confirmat el departament de premsa del Parlament a Verificat. Tot i això, dies més tard el Tribunal Suprem va comunicar al Parlament que havia de ser el ple, i no la taula, el que recorregués l'acord de la JEC i va donar 15 dies a la Cambra perquè el ple presentés un recurs, segons van explicar VilaWeb, NacióDigital, l'ACN i El Món i com consta a la providència facilitada a Verificat pel departament de premsa del Tribunal Suprem.
El ple del Parlament va acordar el 5 de febrer interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Tercera del Tribunal Suprem contra l'acord de la JEC. En aquest cas, no va demanar mesures cautelars perquè el Suprem ja havia denegat la mesura cautelar sol·licitada per Torra i, per tant, la mesura cautelar sol·licitada pel Parlament havia perdut el seu objecte, segons explica el departament de premsa del Parlament a Verificat.
Les cautelars que sí que va resoldre el Suprem el gener del 2020 van ser les que va presentar el mateix Quim Torra, no el ple del Parlament. Després de l'acord de la JEC, que deixava sense efecte la seva acta de diputat, Torra va presentar una petició de suspensió cautelaríssima que va ser rebutjada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem el 10 de gener del 2021. La Sala va indicar que l'escrit de Torra no concretava "quines circumstàncies d'urgència especial" concorrien per adoptar una mesura cautelaríssima "sense escoltar les altres parts" i "en lloc d'esperar a la resolució normal d'aquesta peça de mesures cautelars".
Quinze dies després, el 23 de gener, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va desestimar la mesura cautelar de suspensió de l'acord de la JEC perquè va considerar que l'acord impugnat no creava "una situació irreversible".
Així doncs, va ser després que el Suprem rebutgés les mesures cautelars (i després de la comunicació de la JEC) que Quim Torra va deixar de ser diputat.
ÚLTIMA HORA: El secretari general del Parlament dona l'ordre de retirar la condició de diputat a Quim Torra. pic.twitter.com/tqJcmaffra
— El món a RAC1 (@elmonarac1) January 27, 2020
Més d'un any després, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem va desestimar els recursos plantejats pel Parlament i per Quim Torra contra l'acord de la JEC del 3 de gener de 2020 que havia retirat la credencial de diputat a Torra.
En el cas de Pau Juvillà, per altra banda, el Parlament va aprovar el 25 de gener interposar davant del Tribunal Suprem un recurs amb mesures cautelars contra la decisió de la Junta Electoral Central de retirar l'escó a Juvillà. El dia anterior la taula havia aprovat elevar la decisió al ple i tres dies més tard es va presentar el recurs. En aquest cas, el ple del Parlament sí que va demanar mesures cautelars, però el diputat de la CUP ha perdut el seu escó abans que el Suprem es pronunciés.