Política, Ciutadans, PP, Vox

Què va passar quan manifestants independentistes van voler entrar al Parlament de Catalunya?

Què va passar quan manifestants independentistes van voler entrar al Parlament de Catalunya?

Després de l’entrada de seguidors de Donald Trump al Capitoli nord-americà el dimecres durant la sessió que havia de certificar la victòria de Joe Biden a les eleccions presidencials, partits polítics espanyols i catalans van aprofitar les imatges del Congrés dels Estats Units per comparar-les amb les protestes independentistes de l’1 d’octubre del 2018 que van acabar amb els manifestants a les portes del Parlament i amb crits d’“Ocupem el Parlament!”.

Aquesta setmana, s’hi han referit, entre d’altres, el líder de Vox, Santiago Abascal, el president del PP, Pablo Casado, i el candidat de Ciutadans a les properes eleccions, Carlos Carrizosa, que acusen en diferents graus als líders independentistes d’haver donat suport a la manifestació. Ara bé, què va passar realment? En resum: els partits independentistes ho van condemnar en públic, però no de manera institucional quan la qüestió es va plantejar al Parlament.

El primer aniversari de l’1O

El dilluns 1 d’octubre del 2018 el moviment independentista va commemorar el primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. El dia va començar amb diferents accions arreu de Catalunya impulsades pels Comitès de Defensa de la República (CDR), que van tallar les vies de l'AVE a Girona i l’AP7, van encadenar-se a les portes de la Borsa de Barcelona i van despenjar la bandera espanyola de la seu de la Generalitat a Girona, entre d'altres. Un dels moments més rellevants d’aquella jornada va ser durant l’acte institucional de commemoració de l’1O a Sant Julià de Ramis, en el qual l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, es va dirigir als CDR: “Als amics del CDR, que apreteu i feu bé d’apretar. Aquesta expressió la van criticar molt els partits de l’oposició, que també van culpar el president d’haver animat els CDR en la manifestació de la tarda a Barcelona, convocada per diversos col·lectius independentistes i que va acabar amb l'intent d'entrar al Parlament.

La manifestació, xifrada en 180.000 persones per la Guàrdia Urbana, va arribar davant del Parlament, on es va llegir el manifest i es va donar per acabada mentre els manifestants escridassaven el president Torra i alguns cridaven “Torra dimissió”, acusant-lo de no haver portat a terme el mandat del referèndum d’un any abans. Minuts més tard, els CDR van desconvocar la mobilització.

Després d’això, desenes de manifestants, que havien retirat les tanques del cordó policial, es van quedar davant del Parlament, van intentar acostar-s'hi i els Mossos es van replegar, van entrar a l’edifici i van blindar-lo des de dins. Això ho van aprofitar els manifestants per arribar fins a la porta del Parlament entre crits d’“Ocupem el Parlament!” i, minuts més tard, els Mossos van intervenir per desallotjar els manifestants.

També hi va haver actuacions policials a la Via Laietana, on feia estona que hi havia gent concentrada davant de la prefectura de la Policia Nacional. Tot el que va passar aquell dia va quedar recollit en el seguiment minut a minut del 324.cat, de Betevé, de RAC1, de RTVE, d’El Periódico, d’El Mundo, d’eldiario.es o de La Directa.

El Parlament no condemna “l’intent d’assalt”

“Nosaltres vam portar a votació al Parlament de Catalunya perquè es condemnés [«aquell intent d’assalt»] i les forces separatistes no el van condemnar”

Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans a la presidència de la Generalitat (minut 4:47)

Just després de les protestes, durant el debat de política general, Ciutadans va proposar que el Parlament condemnés i rebutgés “solemnement l’intent d’assalt sofert pel Palau del Parlament la nit de l’1 d’octubre del 2018 per grups radicals”. La proposta de resolució (que es pot consultar íntegrament al dossier del ple) va ser rebutjada amb els vots en contra dels grups independentistes i dels comuns. Pocs dies més tard, en un ple monogràfic sobre la recuperació de la convivència, el Parlament tampoc va aprovar una proposta de resolució de Ciutadans que volia rebutjar i condemnar que el president Torra “lluny d’encapçalar un Govern per a tots, encoratgi als CDR a coordinar-se amb el Govern de la Generalitat”.

En la mateixa línia, tres mesos més tard, el gener del 2019, el Parlament tampoc va condemnar el suport del president Torra als CDR. Una nova moció presentada per Ciutadans (que es pot consultar a la pàgina 18 del dossier del ple) demanava que el Parlament condemnés “la frase del President Torra de l’1 d’octubre de 2018” i instés “el president Torra a abstenir d’animar les actuacions de tals grups violents a Catalunya”. La moció va ser rebutjada i el punt relatiu a les paraules del president Torra va rebre els vots afirmatius de Ciutadans, el PSC i el PP.

Finalment, el setembre del 2019, la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament també va oposar-se a condemnar “els últims atacs violents [...] reivindicats per Arran i els anomenats Comitès de Defensa de la República” en una proposta de resolució presentada per Ciutadans. La iniciativa es va rebutjar amb els vots en contra de JxCat, ERC, els comuns i la CUP, a favor de Ciutadans i el PP i les abstencions del PSC. L’únic punt que es va aprovar, amb l’abstenció dels tres grups independentistes, va ser el que afirmava que en democràcia ningú té “dret a usar la violència”, que “no hi ha cap justificació per als que l’exerceixen” i que “l’exercici de la violència no té cap possibilitat d’empara institucional ni d’impunitat”.

Què van dir els líders i diputats independentistes l’octubre del 2018?

“No entenc que hi hagi partits que critiquen aquest assalt [al Capitoli], però que justificaven quan a Catalunya es va intentar assaltar el Parlament en dues ocasions, el 2010 i el 2017”

Pablo Casado, president del Partit Popular

“Aquí tenim a una Generalitat governada pels que van assaltar el parlament català”

Santiago Abascal, president de Vox

“El que no es pot fer és repudiar i condemnar el que s’està produint als Estats Units i defensar l’intent d’assalt al Parlament o Rodea el Congreso

Inés Arrimadas, presidenta de Ciutadans (minut 20:42)

Els tres partits independentistes amb representació al Parlament han condemnat l’atac al Capitoli nord-americà (ho han fet Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP), però tant representants de JxCAT com ERC també van mostrar-se contraris a les protestes que hi va haver fa més de dos anys a les portes del Parlament de Catalunya.

L’endemà de les manifestacions, el president Quim Torra va assegurar des del faristol del Parlament que “el camí de la independència no és aquest, tot al contrari” i va afegir que el moviment independentista ha d’exigir que la mobilització sigui sempre “radicalment no violenta”. Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, va rebutjar les actuacions dels manifestants en una entrevista el mateix dia de les protestes al Més 324 (al minut 6:21): “Hi ha algunes imatges que jo crec que no ens ajuden a créixer, al contrari, en tot cas ens empetiteixen”.

Des del Govern, l'aleshores consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va assegurar en una entrevista a Els Matins de TV3 (al minut 1:53) que “la majoria del moviment independentista no està aquí” i va admetre que hi havia hagut “unes actuacions d’una minoria” que desvirtuaven, en part, “el discurs i la realitat que ha sigut fins ara, d’un moviment pacífic i totalment de convivència i de no trencar res. El que vam veure ahir és nou i no ajuda en absolut”. Artadi, sobre les paraules del president Torra, afegia que “una cosa és apretar i l’altra cosa és ser violent. La societat civil porta apretant des del 2010-2012 i en cap cas ha sigut violenta”. D'altra banda, l’aleshores conseller d’Afers Exterior, Ernest Maragall, reconeixia que l’independentisme s’havia “equivocat, empetitit amb un capteniment tant minoritari com inacceptable” i la que era consellera de Cultura, Laura Borràs, ressaltava que aquella imatge “no es correspon amb la realitat cívica, pacífica i democràtica del poble català”.

En la mateixa línia, l’expresident Carles Puigdemont insistia que “si van encaputxats, no són de l'1O. Si usen la violència no són de l’1O” i l’endemà al matí, els nou presos independentistes (Romeva, Rull, Forcadell, Turull, Sánchez, Junqueras, Forn, Bassa i Cuixart) s'hi sumaven amb un mateix missatge a Twitter: “Hem arribat més lluny que mai per la nostra manera de fer serena, pacífica i democràtica. En una República per a tothom no hi ha lloc per a la violència, vingui d’on vingui”.

Finalment, el vicepresident primer del Parlament i diputat de Junts per Catalunya, Josep Costa, deia: “Que el Parlament és inviolable també vol dir que només s’hi entra amb els vots de la gent”.

Altres diputats van posicionar-se a través de Twitter:

  • Aurora Madaula (JxCAT): “Els violents llençant ampolles, pedres i tirant tanques a terra, no [em representen]”.
  • Albert Batet (JxCAT): “L’esperit de l’1O és respecte, és cohesió, és unitat, és no violència, és pacifisme”.
  • Mònica Sales (JxCAT): “La república serà pacífica o no serà. Reivindiquem-la, demanem-la, lluitem-la... però sense violència, si us plau”.
  • Marta Madrenas (JxCAT): “El model: reivindicació pacífica i no violenta”.
  • Eva Baró (ERC): “La indignació, i el malestar que sentim són legítims. Vehiculem-ho sempre de manera cívica i pacífica”.
  • Ferran Civit (ERC): “L’1 d’octubre del 2018 ens ha fet petits”.
  • Montserrat Fornells (ERC): “La violència no suma i no ens aporta res”.
  • Mònica Palacín (ERC): “Només des de la serenor i la via pacífica ens en sortirem”.
  • Raquel Sans (ERC): “Determinades imatges no ens fan créixer ni guanyar suport internacional, i ens allunyen de l'objectiu compartit”.
  • Adriana Delgado (ERC): “Hem de lluitar pels nostres objectius des de la no violència”.

En aquell moment, la CUP no va criticar que els manifestants arribessin a les portes del Parlament, sinó que va condemnar “fermament” l’actuació dels Mossos d’Esquadra. La diputada Maria Sirvent va ser molt crítica amb el Govern en una entrevista a Els Matins de TV3: “El que no es pot fer és cridar la gent a la protesta, a que exerceixi el seu legítim dret a la dissidència política, i després que veiem aquesta actuació de repressió policial absolutament desfermada”. Més tard, en una roda de premsa al Parlament hi insistia (al minut 7:33): “El que vam veure ahir va ser una mobilització activa i no-violenta en termes generals per molt que es vulgui explicar un altre relat”. I concloïa (al minut 13:43) que “no hi havia una organització que tenia una consigna d’anar a assaltar al Parlament”.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]