Puigdemont va sortir d’Espanya abans de ser reclamat per la justícia i no com diu Martín Blanco

Puigdemont va sortir d'Espanya abans de ser reclamat per la justícia i no com diu Martín Blanco

Foto | Més 324

Català | Castellano

El portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya, Nacho Martín Blanco, va afirmar en una entrevista al Més 324 (minut 23:25) que l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va abandonar Espanya “en el moment en què va ser reclamat per la justícia”.

És ENGANYÓS. La jutgessa de l’Audiència Nacional va admetre a tràmit la querella del Fiscal General de l’Estat i va citar a declarar Puigdemont i la resta de membres de la Generalitat el 31 d’octubre del 2017, l’endemà que transcendís que Puigdemont i cinc exconsellers es trobaven a Brussel·les, tot i que durant els dies anteriors ja es parlava de la possible querella i els mitjans n’havien estat donant detalls (per exemple, El Confidencial, RTVE, l’ABC, TV3 o l’Ara). La declaració es va programar pel 2 de novembre.

“El senyor Puigdemont va fugir de la justícia en el moment en què va ser reclamat per la justícia”

Nacho Martín Blanco, Ciutadans

El resum dels esdeveniments

Tot es remunta a finals d’octubre del 2017, dies després de l’aprovació de la Declaració Unilateral d’Independència al Parlament de Catalunya i de l’aplicació de l’article 155 al Senat el dia 27 d’aquell mes:

  • El dilluns 30 d’octubre va transcendir que Puigdemont i cinc exconsellers estaven a Brussel·les i, en paral·lel, el Fiscal General de l’Estat va presentar una querella contra tot el Govern.
  • El dimarts 31 d’octubre Puigdemont i els exconsellers van oferir una roda de premsa a Brussel·les i l’Audiència Nacional va admetre a tràmit la querella del Fiscal Maza i va citar a declarar tots els membres de la Generalitat.

La incògnita sobre Puigdemont el dilluns 30 d'octubre

El dilluns 30 d’octubre va ser el primer dia laborable després que el divendres 27 al Parlament de Catalunya aprovés la Declaració Unilateral d’Independència i el Senat donés llum verda a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya.

Al llarg del matí, es desconeixia què faria Carles Puigdemont i on es trobava l’expresident, que havia estat cessat pel llavors cap de l’executiu espanyol, Mariano Rajoy, igual que la resta del govern català el 28 d’octubre. De fet, al matí Puigdemont va publicar una imatge a Instagram en la qual es veia al Palau de la Generalitat, tot i que no hi ha cap indici que apunti que la fotografia l’hagués fet ell mateix o aquell dia.

A partir del migdia, la premsa va començar a informar que Puigdemont estava a Brussel·les. Un dels primers a dir-ho va ser l’aleshores director d’El Periódico de Catalunya, Enric Hernández, en un tuit que va publicar a un quart de dues de la tarda amb una notícia signada per Olga Grau i Silvia Martínez. Més endavant, ho va reafirmar el corresponsal de TV3 a Brussel·les, Xavi Coral.

Els mitjans també van publicar que l’advocat belga Paul Beckaert s’havia reunit amb l’expresident i confirmava que Puigdemont estava a Bèlgica: ho explicaven, entre d’altres, Pablo R. Suanzes (corresponsal d’El Mundo), Jordi Baró (de Catalunya Ràdio) i Ana Núñez-Milara (de Telecinco).

A la nit, l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, confirmava en una entrevista al Telenotícies Vespre de TV3 (al minut 24:17) que part del Govern estava a Brussel·les i que l’endemà Carles Puigdemont explicaria què feia allà.

L’endemà, el dimarts 31 d'octubre, tots els mitjans de comunicació recollien que Puigdemont estava a Bèlgica; La Vanguardia, El País, El Punt Avui, el Diari Ara o l’ABC, per exemple, van informar d’això a la portada de les edicions impresa i digital.

La querella del Fiscal Maza

El mateix dilluns que va transcendir que Puigdemont estava a Brussel·les, el Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, va presentar una querella davant de l’Audiència Nacional pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació contra els membres de Govern de la Generalitat.

El dia següent, dimarts 31 d'octubre, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va admetre a tràmit la querella i va acordar “com a primera diligència citar als 14 querellats, en qualitat d’investigats” el dijous 2 de novembre i el divendres 3 de novembre.

El mateix dia 31, Carles Puigdemont i alguns exconsellers del seu executiu (Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín, Meritxell Serret, Dolors Bassa i Clara Ponsatí) van fer una roda de premsa per explicar els motius de la seva sortida d’Espanya i la seva arribada a la capital belga.

Per tant, quan la jutgessa Lamela va citar a declarar Carles Puigdemont com a investigat, l’expresident ja estava a Brussel·les.

Hem preguntat al departament de premsa de Ciutadans sobre les paraules de Nacho Martín Blanco, però al moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

El dia 31 a la nit l’exconseller Josep Rull va fer públic que havia estat notificat i el dimecres, dia 1 de novembre, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull van tuitar que també havien rebut la notificació de l’Audiència Nacional.

El 2 de novembre els exconsellers van declarar a l’Audiència Nacional i la jutgessa Lamela va acordar aplicar presó provisional per l’exvicepresident Junqueras i set exconsellers. Entre els membres de la Generalitat que van anar a declarar hi havia Quim Forn i Dolors Bassa, que havien viatjat amb Puigdemont fins a Brussel·les, però havien tornat a Barcelona l’1 de novembre en rebre la notificació de l’Audiència Nacional.

Una primera querella al setembre

Setmanes abans de l’1 d’octubre, i després dels plens al Parlament que van aprovar les conegudes com a “lleis de desconnexió”, el 8 de setembre la Fiscalia Superior de Catalunya va registrar una querella contra els membres de Consell Executiu pels suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. Aquell mateix dia, el TSJC la va admetre a tràmit i va acordar incoar diligències prèvies per a la investigació dels fets i sumar la causa a la tramitada amb el número de diligències prèvies 3/2017.

No obstant això, la jutgessa Mercedes Armes no va arribar a citar a declarar ni a Puigdemont ni a la resta dels consellers, segons va informar Europa Press. En la seva querella de finals d’octubre, el Fiiscal General de l’Estat va sol·licitar que s’acumulessin “les causes seguides davant la Sala Civil i Penal del TSJ de Catalunya contra els membres de Govern de la Generalitat” (a la pàgina 116 de la querella).

Considerat “en rebel·lia” pel Tribunal Suprem

L’11 de maig del 2018 el jutge Pablo Llarena va formar una peça separada respecte dels set processats pel Procés que estaven en rebel·lia i el juliol del 2019 el Tribunal Suprem va confirmar la declaració en rebel·lia.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Newtral i Verificat. Podeu llegir la versió a Newtral aquí.

Tenim un favor a demanar-te! Un petit favor per a una causa molt gran.

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí