No hi ha una relació causal entre el crim i la immigració a Catalunya com indica Buxadé

No hi ha una relació causal entre el crim i la immigració a Catalunya com indica Buxadé

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Catalunya té el problema més greu d’inseguretat als carrers a conseqüència de l’entrada massiva d’immigrants il·legals.

Què en sabem?

Catalunya és la comunitat on van produir més delictes el 2021, però és la tercera amb la major taxa de criminalitat. El 2020 un 40% de les condemnes van ser de persones estrangeres.

L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé va afirmar en una roda de premsa (minut 24:30) al Parlament de Catalunya el 18 de març que a Catalunya “tenim el problema més greu d’inseguretat als carrers” i ho atribueix, entre d’altres, a “l’entrada massiva d’immigrants”. 

És ENGANYÓS. Catalunya és la comunitat autònoma on es van produir més delictes el 2021, però és la tercera amb una major taxa de criminalitat en funció de la seva població (50 delictes per cada 1.000 habitants), després de les Illes Balears i la Comunitat de Madrid. Tampoc hi ha una vinculació directa entre la criminalitat i la immigració. El 97,7% dels detinguts i investigats per delictes comesos a Catalunya el 2020 tenien nacionalitat espanyola i del total de condemnats, un 40% tenia nacionalitat estrangera, segons dades del Portal Estadístic de Criminalitat i de l’Institut Nacional d’Estadística.

"A Catalunya [...] tenim el problema més greu d'inseguretat als carrers a conseqüència de la delinqüència, dels narcopisos, de l'ocupació il·legal d'habitatges i de l'entrada massiva d'immigrants il·legals que estan convertint Catalunya en un autèntic femer multicultural"

Jorge Buxadé, eurodiputat Vox

Buxadé parla de “l’entrada massiva d’immigrants il·legals”, però de les 41.945 persones que van entrar a Espanya el 2021 segons el balanç sobre inmigració irregular, cap va arribar directament a Catalunya com confirma el departament de premsa del Ministeri d’Interior a Verificat. No obstant això, que Catalunya no sigui una de les víes d’entrada no vol dir que aquestes persones no hagin arribat posteriorment a aquesta comunitat autònoma i es trobin en situació administrativa irregular. De fet, la Generalitat el 2020 va estimar la població en situació irregular en 150.000 persons, segons indica una nota de premsa del departament de Drets Socials

Catalunya: més delictes, però més població

És veritat que el 2021 Catalunya va ser la comunitat amb més delictes en valors absoluts, però va ser la tercera comunitat amb una major taxa de criminalitat en termes relatius, és a dir, en funció de la seva població, d’acord amb les dades de criminalitat per comunitats autònomes les dades del Portal Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l’Interior. Les Illes Balears i la Comunitat de Madrid estan per sobre.

L’any passat es van produir en total 390.356 infraccions penals, 50,28 delictes per cada 1.000 habitants. El rànquing en funció de la població el lideren les Illes Balears (52 per 1.000 habitants) i la Comunitat de Madrid (51,24 per 1.000 habitants). La taxa de criminalitat per 1.000 habitants està calculada amb les xifres de població de 2021 publicades a l’Institut Nacional d’Estadística.

L’any passat hi va haver una reducció de les infraccions penals, però les dades del 2021 també són menors a les xifres de delictes prepandèmia de 2019. De fet, l’any passat va fer el segon any en què es van cometre menys delictes a Catalunya des del 2016. 

Com ja vam explicar, amb les xifres del primer semestre del 2021 la comunitat catalana també era la comunitat amb més infraccions penals en valors absoluts, però la quarta en termes relatius. Amb les dades de 2021 tancades, Catalunya segueix sent la comunitat on s’han produït més delictes, però és la tercera en funció de la seva població. 

2,3% dels detinguts i 40% de les condemnes

El 97,7% dels detinguts i investigats per delictes comesos a Catalunya el 2020 van ser persones amb nacionalitat espanyola (75.821). És a dir, només un 2,3% eren estrangers, segons dades del Portal Estadístic de Criminalitat. En canvi, si mirem les persones condemnades per un delicte, és a dir, que ja s’ha produit una sentència ferma sobre la infracció penal, el 2020 (últimes dades disponibles) el 40,4% de les condemnes van ser de persones de nacionalitat estrengera, segons les dades de l’INE.

Això es tradueix en una sobrerepresentació dels estrangers a les estadístiques. És a dir, a Catalunya el 2020 hi va haver 3,2 condemnats per 1.000 persones de nacionalitat espanyola, mentre que la taxa de condemnes entre els estrangers és de 11,2 cada 1.000, segons les dades de condemnes i de població de l’INE. Però aquesta correlació no indica causalitat, com expliquen diversos estudis com aquest realitzat Elisa García España, professora de dret penal a la universitat de Màlaga, que apunten que el fet de ser immigrant no aporta res a la motivació delictiva, sinó que la delinqüència en el cas dels immigrants està més relacionada amb el context de marginació derivat d’estar en una situació administrativa irregular.

Delicte de falsedat: el més freqüent entre els estrangers

Els delictes més comesos per estrangers són delictes de “falsedats” seguits dels de “seguretat col·lectiva” i “patrimoni”. El delicte de falsedats està regulat al Codi Penal i fa refèrencia a la falsificació de monedes, de documents públics, oficials o privats, de certificats i de targetes de crèdits. Però, aquests delictes tampoc atempten contra la seguretat física de ningú ni fan que hi hagi més “inseguretat als carrers” com diu Buxadé.

Tot i així, els delictes relacionats amb els “narcopisos” dels quals parla el vicepresident de Vox sí que entren dins la categoria de seguretat col·lectiva, que és la segona categoria de delictes que més van cometre els estrangers el 2020. El mateix passa amb “l’ocupació il·legal d’habitatges” a la qual també es referix Buxadé i entra dins de la tercera categoria de delictes més nombrosos, els delictes contra el patrimoni. No obstant això, aquests dos últims delictes queden lluny del delicte de falsedats, que abans de la pandèmia era el més perpetrat amb diferència pels estrangers. 

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona