No hi ha cap cas confirmat de MERS a Qatar, tampoc entre els jugadors de la selecció francesa

No hi ha cap cas confirmat de MERS a Qatar, tampoc entre els jugadors de la selecció francesa

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Que hi ha hagut casos del virus MERS-CoV, també conegut com a “virus del camell”, entre jugadors de la selecció francesa que participen al mundial de Qatar.

Què en sabem?

No s'ha confirmat cap cas d'aquest virus durant el mundial, els únics dos casos confirmats al país daten de març i abril. A més, el contagi entre humans sans és poc probable, i la transmissió més eficient és de dromedaris a humans.

Aquests dies el “virus del camell” està omplint les pàgines de diversos mitjans generalistes i esportius espanyols, sota titulars que suggereixen o directament asseguren que s'han produït contagis del patogen entre jugadors de la selecció francesa.

Ara com ara, no s'ha confirmat cap cas de síndrome respiratòria aguda de l'Orient Mitjà (MERS), causat pel coronavirus, oficialment conegut com a MERS-CoV, i sobrenomenat per algunes pàgines com a “virus del camell”, durant el Mundial de Qatar. De fet, el país només ha confirmat dos casos de la infecció vírica el 2022, tots dos detectats entre el març i l'abril, molt abans de la celebració d'aquest Mundial, que va començar al novembre.

Més letal que la covid: Així és el “virus del camell” que colpeja França a les portes de la final

El seleccionador francès Didier Deschamps va explicar a la roda de premsa del dijous 15 de desembre (minut 1:45) que dos dels seus jugadors havien tingut febre els dies anteriors, i que un tercer estava desenvolupant símptomes semblants. Aquestes declaracions, que reflecteixen una infecció inespecífica que afecta tres futbolistes francesos, són les que han donat ales a desenes de mitjans per apuntar que el MERS-CoV, un coronavirus que provoca la malaltia coneguda com a síndrome respiratòria aguda de l'Orient Mitjà (MERS, per les sigles en anglès), podria estar afectant la selecció gal·la. Deschamps no va fer referència, en cap moment, a cap virus concret.

Tot i això, “no tenim notícia de cap cas de MERS confirmat per laboratori en l'àmbit dels equips participants al Mundial de Qatar” explica Juan Echevarría, investigador del Laboratori de Referència i Investigació en Malalties Víriques Immunoprevenibles del Centre Nacional de Microbiologia-Institut de Salut Carlos III, en declaracions a Science Media Centre (SMC). És a dir, que "el més probable és que es tracti d'infeccions respiratòries per altres virus més convencionals", conclou.

El contacte amb dromedaris, clau per a la transmissió

El MERS-CoV és un coronavirus que es va identificar el 2012 i que des d'aleshores ha donat lloc a 2601 infeccions confirmades, 935 de les quals han acabat amb la mort del pacient, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). “No és gaire eficient” transmetent-se de persona a persona, segons explica Sonia Zúñiga, viròloga del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), a SMC. És a dir, que el contagi entre humans sans és esporàdic i poc probable, mentre que, segons apunta l'experta, la transmissió és més eficient de dromedaris a humans, i “per això l'OMS recomanava [l'agost d'aquest mateix any] anar amb compte amb aquest tipus de contacte de risc”.

De fet, els dos únics casos de la malaltia confirmats a Qatar el 2022 es van produir entre març i abril —molt abans de la celebració del Mundial de Qatar, que té lloc entre el 20 de novembre i el 18 de desembre—, i van ser tots dos conseqüència d'un contacte estret entre humà i dromedari, segons va reportar l'OMS al maig.

La prevenció proposada per l'organisme internacional no es limita només al marc del Mundial de futbol, sinó que és de caràcter general, cosa que també passa a Espanya, tal com recullen el Ministeri d'Afers Estrangers i el Ministeri de Sanitat a les pàgines web respectives. "La vigilància de MERS està prevista amb caràcter habitual en viatgers provinents de zones de risc amb símptomes compatibles i així se seguirà fent amb els que vinguin de Qatar amb motiu del Mundial de futbol", assenyala Echevarría.


Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.


projecte finançat per Emifund

The sole responsibility for any content supported by the European Media and Information Fund lies with the author(s) and it may not necessarily reflect the positions of the EMIF and the Fund Partners, the Calouste Gulbenkian Foundation and the European University Institute.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona