No hi ha 500 “menas” sense llar a Barcelona, a diferència del que diu la regidora de Valents Eva Parera

Què s’ha dit?

A Barcelona hi ha 500 “menas” vivint en assentaments il·legals.

Què en sabem?

El 2021, els serveis socials de Barcelona van atendre 507 nens i joves no acompanyats a la ciutat; 280 eren majors d’edat i el 30,9% d’aquests estaven en situació de sensellarisme, és a dir 86 joves. No hi ha dades de menors d’edat vivint al carrer, però quan els detecten són derivats a Drets Socials de la Generalitat.

Comparteix aquesta verificació:

Coneix al nostre metodologia

Eva Parera, regidora a l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del partit polític Valents, va afirmar en una entrevista a la televisió 7NN (minut 6:05) que actualment hi ha uns 500 menors estrangers no acompanyats “vivint en assentaments il·legals” a Barcelona. 

És FALS. En general, no existeixen dades exactes sobre el nombre de joves migrats sense referents familiars que estan al carrer, i tots els menors que es detecten són derivats als serveis socials. El que sí que existeix és el nombre de joves estrangers no acompanyats atesos pel Servei d’Intervenció de l’Ajuntament de Barcelona: en total, van ser al voltant de 500 entre majors (288) i menors (227) d’edat. Dels adults, el 30,9% (86 persones) estaven en situació de sensellarisme. Cap organisme té dades de quants menors vivien al carrer en el moment en què van ser derivats als serveis socials de la Generalitat.

“Tenim uns 500 [menas] a Barcelona vivint en assentaments il·legals que l'única forma que tenen per poder viure és robant, delinquint o bé prostituint-se o per desgràcia les tres coses”

Eva Parera, Valents

El departament de premsa de Valents ha confirmat a Verificat que Parera es referia a menors no acompanyats que viuen al carrer quan va dir que aquests estaven “vivint en assentaments il·legals”. 

No existeixen informacions exactes sobre infants i joves migrats sols que viuen al carrer a Catalunya, segons recull un informe del Consell Nacional de la Joventut. No obstant això, sí que hi ha dades del nombre de persones que va atendre el Servei de Detecció i Intervenció de l’Ajuntament (SDI). En total van ser 507 els nens i joves migrats sols atesos a la ciutat durant el 2021. 227 eren menors (44%) i 280 majors d’edat (55%), segons detalla el departament de premsa de Drets Socials de l’Ajuntament a Verificat. 

Aquesta és una xifra similar a la del 2020, quan el SDI va atendre 504 menors i joves migrats sols, segons la memòria de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.

No obstant això, aquests menors i joves no vol dir necessàriament que es trobin en una situació de sensellarisme, segons explica el mateix departament de premsa. Per tant, no es pot afirmar que les 500 persones que va atendre el SDI no tenien llar, com ha afirmat Eva Parera.

86 joves en situació de sensellarisme

No hi ha dades de menors en situació de sensellarisme a Barcelona, perquè si es detecta algun cas és derivat directament a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que és qui té la competència, segons explica el departament de premsa de Drets Socials de l’Ajuntament. 

En canvi, dels 280 majors d’edat atesos el 2021, el 30,9% estaven en situació de sensellarisme. És a dir, es van detectar 86 joves migrats sols sense domicili fix. Però això tampoc vol dir que tots ells visquin al carrer, ja que des de l’Ajuntament expliquen que poden estar en pisos insegurs o a casa d’amics de forma temporal.

De totes maneres, quan es detecta un jove major d’edat en situació de sensellarisme es deriva el seu cas als serveis socials de l'ajuntament per donar-li una alternativa, com confirma el departament de premsa de Drets Socials. Però també apunten que “no es pot obligar a cap major d’edat a anar a un lloc si no ho vol fer”.

Informe de la Sindicatura de Greuges

Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa de Valents per preguntar sobre la dada que havia donat la regidora i aquest ens ha derivat a l’informe Joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona publicat al maig del 2022 per la Sindicatura de Greuges de Barcelona, l'òrgan que defensa els drets i les llibertats de les persones que es troben a la ciutat. 

Però, l’informe de la Sindicatura dona les dades del Servei de Detecció i Intervenció de l’Ajuntament. Per tant, els aproximadament 500 joves als quals fa referència l’informe no són nois que es troben en situació de sensellarisme, com afirma la regidora Parera, sino infants i joves que han atès els serveis socials de la ciutat.

De fet, l’informe complet de la Sindicatura de Greuges (pàgina 60) especifica que el 30,9% dels nois que va atendre el SDI estaven en situació de sensellarisme: un 14,2% vinculats al servei d'atenció a persones sense llar; un 10,2% vivint en allotjaments considerats insegurs o inadequats i el 5,6% de manera itinerant. Dades que el departament de Drets Socials ha confirmat a Verificat.

No obstant això, a l’informe no queda clar que el percentatge fa referència només a majors d’edat. L’informe parla de “30,9% d’infants i joves”, però el departament de premsa de la Sindicatura puntualitza a Verificat que es tracta d’un error, que el 30,9% són majors d’edat i no s’inclouen els menors. 

279 places per a joves a Barcelona

La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que és qui s’encarrega de la tutela dels menors migrats sols, ha atès 262 infants i joves a la ciutat de Barcelona en el seu sistema de protecció aquest 2022, segons les últimes dades del 30 de setembre. D’aquests, 52 són majors de 18 anys i tenen una pròrroga assistencial, és a dir, segueixen sota el sistema de protecció de la DGAIA tot i ser majors d’edat. Però, la majoria, 210, són menors. 

Tot i així, fer una radiografia dels menors i joves migrats sense referents familiars que viuen al carrer és complex i a Catalunya “no hi ha informacions exactes per dimensionar aquesta realitat”, segons apunta un Informe del Consell Nacional de la Joventut sobre aquest tema. L’estudi assegura que més del 50% dels joves migrats que arriben sols tenen 18 anys o més i la majoria no està sota la tutela de l’Administració, fet que els impedeix entrar al sistema d’acollida per a infants i adolescents de la Generalitat. 

Una altra alternativa pels qui ja han arribat a la majoria d’edat són els serveis municipals, que en el cas de Barcelona reserven 279 places per atendre joves migrats sense referents familiars quan ja tenen més de 18 anys, segons assenyala l’última memòria de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), que depèn de la DGAIA. 

Un 82% no ha delinquit mai

Mossos no detalla l’edat i la nacionalitat dels delinqüents, però el 2019 va publicar un pla d’acció preventiu per a menors estrangers no acompanyats. En la nota de premsa afirmava que el 82% dels menors migrats sols no havia delinquit i el 18% que havien estat detinguts o investigats era majoritàriament per furts menors de 400 euros, com hem explicat en aquesta verificació. 

Un altre estudi, basat en una enquesta a 811 joves migrats sols i realitzat per la Universitat de Girona i la Fundació Barça, assenyala que el 93% dels joves que han arribat sols del nord d’Àfrica no té cap requeriment policial ni judicial.