No existeixen “supercontagiadors” que després de la vacuna s’hagin de vacunar més sovint que la resta

No existeixen “supercontagiadors” que després de la vacuna s’hagin de vacunar més sovint que la resta

Aquestes setmanes està circulant per WhatsApp un missatge que assegura que les persones, fins i tot vacunades, corren el risc de ser “grans contagiadores” i que hauran de vacunar-se amb més freqüència. És FALS. Els estudis realitzats fins avui només parlen de la capacitat que té la vacuna contra la covid-19 d'evitar els quadres més greus de la malaltia. Encara que després de rebre una vacuna, una persona pot continuar contagiant, cap estudi esmenta que hi hagi grups específics que hagin de rebre la vacuna més habitualment que la resta per una qüestió de transmissibilitat.

"Encara que et vacunis, pots ser un gran contagiador i hauràs de vacunar-te una vegada i una altra"

A l'inici de la pandèmia del SARS-CoV-2 es va debatre molt sobre la figura del “supercontagiador”, perquè en alguns pre-prints (recerques no validades per la comunitat científica) i estudis s'havia observat que el 80% de les transmissions podrien produir-les el 20% dels individus, encara que no es va aportar molta informació sobre les característiques concretes dels suposats “supercontagiadors”. Un estudi recent de les universitats nord-americanes de Tulane i Harvard ha observat que existeix una correlació entre obesitat, edat i infecció de covid-19 i la propensió a exhalar més gotetes respiratòries (i ser, per tant, més susceptibles de transmetre el virus).

El text viral no aclareix si es refereix realment als supercontagiadors o si simplement posa de manifest que la vacuna no evita que algú pugui continuar contagiant amb la mateixa càrrega viral que la que tindria sense haver rebut la injecció. En qualsevol cas, i com explica a Verificat Adelaide Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), “els assajos clínics de les vacunes es van dissenyar amb l'objectiu principal d'avaluar si protegien contra les infeccions simptomàtiques, no per a saber si també reduïen infeccions asimptomàtiques”. Per tant, prossegueix l'experta, “encara és aviat per saber amb certesa si les vacunes només protegeixen de la malaltia o també protegeixen de la infecció (i, per tant, redueixen la transmissió)”.

Menor càrrega viral

Estudis recents han analitzat les infeccions de persones vacunades i s'ha observat que, quan s'infecten, presenten una càrrega viral molt menor: “Això fa pensar que les persones vacunades, encara que es poden infectar, són menys contagioses. Per tant, la probabilitat que una persona vacunada sigui gran contagiadora és molt baixa”, apunta la immunòloga. “Fins ara, els estudis a la vida real apunten al fet que, en major o menor mesura, les vacunes eviten [també] la infecció sense símptomes”, apunta José Antonio Navarro-Alonso, especialista en Pediatria, expert en vacunació covid-19 i un dels fundadors de l'Associació Espanyola de Vacunología (AEV). Això vol dir que “poden impedir la replicació del virus (menor infecciositat), per tant la seva disseminació als contactes del vacunat (menor contagiositat) i, en definitiva, contribuir a l'aparició d'una protecció comunitària”, conclou.

Al Regne Unit acaba de publicar-se un dels primers estudis (les dades del qual encara no s'han publicat en un paper) sobre transmissió de persones infectades, vacunades o no, a d'altres persones (en aquest cas, convivents) i s'ha vist que la probabilitat que una persona infectada però vacunada —tant amb la injecció de Pfizer com d'AstraZeneca— contagiï a un convivent és d'entre un 40 i un 50% menor comparat amb una persona infectada però no vacunada: “És a dir, les vacunes podrien reduir a la meitat la transmissió”, conclou Sarukhan.

La transmissibilitat no determinarà la freqüència de vacunació

En el missatge també s'assumeix que encara que hagis rebut la injecció t'hauràs de vacunar "una vegada i una altra" perquè "encara que et vacunis, pots ser un gran contagiador". És fals: la freqüència amb la qual necessitarem dosis de recordatori no vindrà determinada per la transmissibilitat, sinó per la durada de la immunitat. De moment, alguns estudis en curs ja han assegurat que algunes vacunes, com la de Pfizer, generen una immunitat que dura almenys 6 mesos. De moment, no hi ha dades concretes perquè no ha passat suficient temps, però existeixen exemples d'altres tipus de vacunes, com la de l'hepatitis B, que ofereix protecció de fins a 12 anys.