No és veritat que l’onada de calor de l’Antàrtida sigui conseqüència que “el clima és cíclic”
Verifiquem un tuit que afirma que el clima és cíclic i que la temperatura no ha augmentat en els últims 20 anys
Què s’ha dit?
Que el clima és cíclic i la temperatura global gairebé no ha augmentat en els darrers 20 anys
Què en sabem?
Al llarg de la història, la Terra ha sofert profundes variacions del clima de forma cíclica, però la que experimenta actualment no té un origen natural, sinó que està demostrat empíricament que el seu origen està en l’activitat humana. D’altra banda, la temperatura global mitjana sí que ha pujat substancialment en els darrers 20 anys, a un ritme mitjà de 0,18 ºC per dècada.
La diputada de Vox al Congrés, Carla Toscano, ha publicat un missatge a Twitter en resposta a Alberto Garzon, ministre de Consum, que compartia una notícia del diari The Guardian sobre un augment de temperatura que l'Antàrtida està registrant aquests dies. La política li ha contestat amb missatges falsos i enganyosos sobre el canvi climàtic, com que el que està passant a l'Antàrtida és només una onada de calor, que el clima és cíclic o que la temperatura global no ha augmentat en els darrers 20 anys. És fals que les temperatures no hagin augmentat en dues dècades. La temperatura global mitjana ha augmentat des del 1975 a un ritme de 0,18 ºC per dècada. Els 10 anys més càlids des que hi ha registres, al voltant de l'any 1850, han tingut lloc a partir del 2005 i els informes diuen que la darrera dècada ha estat la més càlida al registre instrumental. Una onada de calor, per altra banda, és un fenomen meteorològic caracteritzat per un augment puntual de les temperatures. És, precisament, el que està passant a l'Antàrtida, però no a conseqüència que les temperatures siguin cícliques.
Es diu onada de calor. La temperatura mitjana global gairebé no va augmentar en els darrers 20 anys
Al contrari del que diu Toscano, sí, aquests 20 anys han estat "el període de la Terra que més ràpid han augmentat les temperatura", segons Andreu Escrivá, ambientòleg, doctor en Biodiversitat i exmembre del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana. No només ho diu ell, també els informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic: segons l'últim de tots, del 2021, la temperatura ha pujat des del 1850-1900 fins ara més de 1,1 ºC. En els darrers 40 anys, a més, l'increment s'ha accelerat: a un ritme d'uns 0,18 ºC per dècada.
“Per descomptat que [les temperatures] han augmentat els darrers 20 anys”, assenyala a Verificat Enric Aguilar, climatòleg i director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), i adjunta un gràfic tret de la Unitat de Recerca Climàtica de la Universitat d'East Anglia (Regne Unit), una de les més reconegudes en investigació sobre el tema. S'hi pot observar clarament com tant les temperatures a l'hemisferi nord, sud i globals, han anat pujant progressivament. A més, tal com indica l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA, en anglès), els 10 anys més calorosos registrats fins ara per la humanitat han tingut lloc a partir del 2005.
L'Antàrtida està vivint aquests dies efectivament una onada de calor, un fenomen meteorològic que durant més de tres dies, les temperatures es mantenen molt per sobre del que és normal per a aquestes dates. Però que hi hagi onades de calor puntals no nega l'augment de les temperatures. De fet, un dels efectes del canvi climàtic és precisament l'augment de fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor més intenses, freqüents i/o de més durada (pàgina 4). La freqüència d'aquest tipus d'esdeveniments ha augmentat significativament en els darrers anys.
El fals hiat que 'va despistar' els climatòlegs fa 10 anys
La negació de l'augment de les temperatures globals té l'origen en una veritat: que entre el 1998 i el 2012 l'augment de les temperatures es va alentir. “El mantra que la temperatura no ha augmentat en els darrers 15, 20, 25 anys neix de la creença que hi va haver una pausa en el canvi climàtic des del 98, que va ser un any molt càlid i distorsionava lleugerament les gràfiques”, explica Escrivá. S'arribaren a publicar articles que plantejaven la possibilitat que el canvi climàtic s'hagués parat, però era un miratge: “Després s'ha comprovat, fent els càlculs matemàtics a posteriori, que aquesta pausa ni tan sols va existir, però és una rumor fals molt estès”, conclou l'expert.
“Va ser un fals hiat”, indica Aguilar. “Venia condicionat pel màxim local de el Niño 1997/1998”. L'expert es refereix a un fenomen meteorològic que es forma per l'escalfament de les aigües oceàniques i que trastoca periòdicament el clima del planeta, i que és precedit pel fenomen La Niña, de característiques similars però que, al contrari que El Niño, refreda la superfície del planeta. Això, unit a certes erupcions volcàniques de l'època i una relativament baixa activitat solar, va fer que, tal com assenyala la NOAA, “la taxa d'escalfament de la superfície global de mitjana entre el 1998 i el 2012 fos més lenta del que havia estat durant les dues o tres dècades anteriors”. Però afegeixen que, independentment d'aquest alentiment, “el panorama general de l'escalfament global a llarg termini es va mantenir sense canvis”.
El clima és cíclic
La narrativa que les temperatures són cícliques és habitual dins del món de la desinformació climàtica. Parteix de la premissa que l'augment de temperatures que la Terra està experimentant té un origen natural i que obeeix a la mateixa lògica que les grans variacions climàtiques que han tingut lloc a la Terra durant els milers de milions d'anys d'història.
No obstant això, els científics del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), l'entitat científica líder en l'avaluació del canvi climàtic, fa més de 20 anys que insisteixen que els mecanismes que explicaven aquests grans canvis del clima, en què la Terra patia refredaments o escalfaments massius en el passat, no són els mateixos que causen l'augment de temperatures actual.
La Terra va patir una congelació fa aproximadament 20.000 anys i un escalfament fa 55,8 milions d'anys, fenòmens que s'explicaven, per exemple, per la radiació solar, els cicles de Milankovitch o els volcans. Actualment aquest escalfament es deu, segons l'evidència científica, a l'emissió de gasos en cremar els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), juntament amb la desforestació i altres fenòmens. Sí, el canvi climàtic és d'origen antropogènic és “inequívoc”, tal com assenyalen els autors a l'informe de l'IPCC del 2021.
Un altre estudi, publicat el mateix any a la revista Environmental Research Letters, arriba a la mateixa conclusió després d'analitzar més de 90.000 publicacions en revistes científiques: que en el 99,9% els experts conclouen que els éssers humans són els causants del canvi climàtic.
D'altra banda, encara que la Terra hagi patit variacions profundes del clima en la seva història, mai no s'havien vist canvis tan ràpids en els darrers 2000 anys. És una cosa en què insisteixen els experts de l'IPCC: “Per als darrers 2000 anys, disposem de registres de més resolució que mostren que la taxa d'escalfament global durant els darrers 50 anys ha superat la de qualsevol altre període de 50 anys […] Estem veient canvis a l'atmosfera, l'oceà, la criosfera i la biosfera. Els nostres coneixements científics mostren una imatge coherent d´un món que s´escalfa”.
“Aquest és un canvi climàtic que no és cíclic, és cent per cent atribuïble als éssers humans, és molt nociu i està alterant tots els ecosistemes del planeta i en particular els pols”, assenyala a Verificat Andreu Escrivà, ambientòleg, doctor en Biodiversitat i exmembre del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, que recorda que són a més sistemes de regulació climàtica, és a dir, ecosistemes que actuen com a 'congeladors del planeta'. Si la coberta de neu es redueix, la superfície absorbirà més calor del Sol i farà que els corrents oceànics canviïn: “L'oceà Àrtic, una barreja d'aigua de mar i d'aigua dolça aportada pel desglaç, influeix en els corrents oceànics de tot el planeta. Alguns científics creuen que un excés d'aportació d'aigua dolça podria de fet «desconnectar» alguns d'aquests corrents marins, que tenen un paper crucial en el clima de les regions situades més al sud”, assenyala aquest article de l'Agència Europea del Medi Ambient.
Escrivá insisteix que, atès aquest caràcter regulador del clima que tenen els pols, si s'alteren, “toquem tot el clima, i ja hem vist el que pot passar: des de depressions en alçada que es despengen més avall del que haurien” ( cosa que dóna lloc a fortes pluges torrencials), a “corrents en raig que acaben sent més laxes i no contenint aquest aire fred”, passant per “molt fred com va passar a Chicago fa uns anys, etcètera”, enumera. Ara, per exemple, segons les dades del Centre Nacional de Dades de Gel i Neu dels EUA indiquen que el gel marí antàrtic ha caigut al nivell més baix des que van començar les mesures el 1979.