No és la primera vegada que els pressupostos de la Generalitat s’aproven abans de l’1 de gener: ja havia estat així en 19 ocasions

Què s’ha dit?

Josep Rius va afirmar que els pressupostos de la Generalitat d’aquest any es van aprovar “per primera vegada” abans de l’1 de gener, cosa que “no s’havia fet mai”.

Què en sabem?

Els últims pressupostos de la Generalitat es van aprovar al Parlament el 23 de desembre del 2021 i van entrar en vigor l’1 de gener del 2022. Això no passava des del 2010, però abans d’aquell any el més habitual era aprovar els comptes catalans abans de l’1 de gener. Des del 1981, ha sigut així en el 47,6% dels casos.

Comparteix aquesta verificació:

Coneix al nostre metodologia

Josep Rius, portaveu de Junts per Catalunya i diputat al Parlament, va assegurar en una entrevista a Faristols de Ràdio 4 que els pressupostos de la Generalitat d'aquest any es van aprovar “per primera vegada” abans de l'1 de gener, cosa que “no s'havia fet mai” (al minut -14:57).

És ENGANYÓS. Els últims pressupostos de la Generalitat de Catalunya, del 2022, es van aprovar al Parlament el 23 de desembre del 2021 i van entrar en vigor l'1 de gener del 2022. Això no passava des dels comptes del 2010, que van tenir llum verda el 17 de desembre del 2009. No obstant això, abans del 2010, la tònica habitual era aprovar els pressupostos de la Generalitat abans de l'1 de gener. Així va passar en 19 ocasions (incloent-hi el 2010). De fet, entre el 2000 i el 2010, només tres pressupostos es van aprovar fora de termini. Des del 1981, el 47,6% dels pressupostos de la Generalitat han entrat en vigor abans de l'1 de gener.

Preguntat per Verificat, el departament de premsa de Junts per Catalunya respon que les paraules de Josep Rius van ser un lapsus i que el diputat es referia al fet que els comptes van entrar en vigor l'1 de gener per primera vegada des del 2010.

“Tothom ha vist com s'han aprovat uns pressupostos per primera vegada l'1 de gener, que no s'havia fet mai”

Josep Rius, Junts per Catalunya

Ja havia passat en 19 ocasions

La Llei de finances públiques de Catalunya estableix a l'article 32 que el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat s'ha d'enviar al Parlament de Catalunya perquè “pugui entrar en vigor l'1 de gener de l'exercici corresponent”.

Abans de l'any 2010, això havia estat habitual als comptes públics catalans. Si mirem la cronologia de la seva aprovació, entre el 1981 i el 2010, hi va haver 30 pressupostos de la Generalitat: d'aquests, 19 es van aprovar abans de l'1 de gener i 11 van tenir llum verda després de l'inici de l'any en qüestió. És a dir, gairebé dos de cada tres pressupostos (el 63,3%) van entrar en vigor l'1 de gener.

El president que va veure aprovats més pressupostos va ser Jordi Pujol, que va estar al càrrec 23 anys. Amb Pujol a la Generalitat, es van aprovar 14 pressupostos abans de l'1 de gener i nou amb l'any començat. De fet, els quatre primers pressupostos de la democràcia (entre el 1981 i el 1984) van entrar en vigor més enllà de l'1 de gener i els comptes del 1985, aprovats el 29 de desembre del 1984, van ser els primers que van arribar a temps.

Més tard, el primer pressupost del Tripartit de Pasqual Maragall i el primer del de José Montilla es van aprovar amb retard a causa de les cites electorals. Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra no van aconseguir aprovar cap pressupost abans de l'1 de gener.

Primera vegada aprovats a temps des del 2010

Des de la restitució de la democràcia i fins al 2010, el més habitual a Catalunya era començar l'any amb els comptes públics aprovats al Parlament. Tanmateix, això va canviar a partir del 2010: en els últims 11 anys (fins al 2021), la falta d'acord havia impedit que els comptes catalans s'aprovessin abans de l'1 de gener o, fins i tot, que s'arribessin a aprovar. Hi ha hagut quatre anys en què l'Executiu català ha renunciat a presentar un projecte de pressupostos a la Cambra i una ocasió en la qual el ple el va rebutjar.

De fet, els sis anys anteriors al 2022 han estat el període amb menys comptes aprovats per la Cambra catalana. Els únics pressupostos van ser els del 2017, previs a l'1 d'octubre, i del 2020, a l'inici de la pandèmia. El 2016 el ple va rebutjar els comptes del Govern per primera vegada a la història. A més, els altres tres anys, l'Executiu català no va arribar a presentar el projecte de pressupostos a la Cambra catalana:

• El 2021 va començar amb el Govern en funcions després de la inhabilitació del president Quim Torra i amb les eleccions del 14 de febrer a l'horitzó. Després de la constitució del nou Executiu català, el president Aragonès va descartar presentar uns comptes per a aquell mateix any. El 17 de juny el Parlament va rebutjar una moció del PSC demanant que es presentessin pressupostos per al 2021 i una setmana després, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, va signar l'ordre amb les normes per elaborar directament els comptes del 2022.
• El 2019, el conseller d'Economia i Hisenda d'aquell moment, Pere Aragonès, va presentar davant del Consell Executiu l'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat per al 2019, però els comptes no es van arribar a portar mai al Parlament.
• El 2018 va començar després de les eleccions del 21 de desembre i enmig de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. El nou govern català es va nomenar a finals de maig i el 4 de juny, Pere Aragonès va anunciar en una entrevista a Els Matins de TV3 que no s'elaborarien pressupostos pel 2018.

Anteriorment, el 2013 el Govern també va renunciar a presentar uns comptes per a aquell any.