Política, CUP

L’independentisme no arriba “com a mínim” al 50% a la “majoria de les enquestes”, com diu Carles Riera

L’independentisme no arriba “com a mínim” al 50% a la “majoria de les enquestes”, com diu Carles Riera

El diputat de la CUP al Parlament, Carles Riera, va afirmar el dilluns 17 de maig a una entrevista a RTVE Catalunya (minuto 20:38) que la tendència general de “la majoria de les enquestes” dels últims anys mostra que l’independentisme està “com a mínim” al 50%. 

És FALS. En els últims dos anys, a les enquestes del CEO (el CIS català) el “no” a la independència supera al “sí”, que no passa del 47,2% en cap ocasió. La última vegada que el “sí” es va imposar va ser a l’abril de 2019, però es va quedar en un 48,4%.

”Si mirem la majoria de les enquestes, la tendència general de les enquestes en els últims anys indica que com a mínim estem al 50% (de suport independentista) i hi ha pujades i baixades. Però ens movem en aquest nivell [...] Això va pujant i baixant i sempre es mou a la frontera del 50%”

Carles Riera, CUP

Durant l’entrevista, Carles Riera va parlar (minut 20:23) de “les majories socials i parlamentàries a favor de la independència”. Sobre el primer punt i el possible “cansament” de la societat catalana, la periodista Gemma Nierga va preguntar a Riera per les dades que avalaven aquesta afirmació. El diputat de la CUP es va referir a les enquestes i va assegurar que a la majoria de casos l’independentisme arriba “com a mínim al 50%”.

Per verificar aquesta afirmació, hem consultat diferents enquestes que pregunten per la independència de Catalunya: els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els sondejos anuals de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), els sondejos de Metroscopia y altres enquestes encarregades per a mitjans de comunicació privats. També hem preguntat al departament de premsa de la CUP sobre les dades a les que es referia Riera, però al moment de publicar aquesta verificació encara no havíem obtingut resposta.

Els baròmetres del CEO

El Centre d’Estudis d’Opinió publica anualment tres baròmetres d’opinió pública on pregunta des del 2015 sobre la independència a Catalunya amb la fórmula: “Vol que Catalunya sigui un estat independent?”.

Des del 2006 ja preguntava per la relació entre Catalunya i Espanya, oferint quatre possibles respostes (una regió, una comunitat autònoma, un estat dins d’una Espanya federal o un estat independent). A la tercera onada del baròmetre de 2020, publicat al novembre, el 34,9% dels enquestats es van decantar per un estat independent, el 28% preferia seguir sent una comunitat autònoma, el 22,6% va optat per un estat dins d’una Espanya federal i el 6,4% defenia convertir-se en una regió d’Espanya. 

Tot i això, normalment s’agafa com a referència la primera pregunta, que és dicotòmica. En aquest cas, en els últims nou baròmetres els contraris a la independència han superar els que estan a favor amb una diferència màxima de nou punts al juliol de 2020. 

Des del 2015, el CEO ha preguntat en 25 baròmetres per la independència de Catalunya i només en sis ocasions el “sí” ha superat el “no”. El pic de partidaris de la independència es va registrar a l’octubre de 2017, després de l’1 d’octubre, amb el suport del 48,7% dels enquestats, 1,3 punts menys que el 50% esmentat per Carles Riera. 

D’altra banda, si només calculem els resultats de les persones que van contestar “sí” o “no”, la proporciones varia lleugerament. En aquest cas, el “sí” ha arribat al 50% en sis ocasions, l’última a l’abril de 2019, quan un 52,34% dels preguntats van respondre que “sí”, per davant del 47,66% que va optar pel “no”. L’evolució de les respostes es pot veure i comparar a amb l’eina EvoluCEO.

El sondeig anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials

En segon lloc, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) publica cada any el Sondeig d’Opinió de Catalunya, on planteja diferents preguntes sobre la independència que interessen als mitjans i que donen resultats diferents.

En els últims quatre anys, els que no volen que Catalunya sigui un estat independent han superat als que es decanten pel “sí”. Tot i així, la tendència s’inverteix a la pregunta sobre un hipotètic referèndum d’independència. Aquí, els que contesten que “sí” són clarament més nombrosos que els del “no”. A l’últim sondeig publicat a finals del 2020, els que haguessin votat afirmativament eran 11 punts més que els que s’haguessin oposat. Roger Tugas, periodista de Nació Digital i analista de dades, interpretava en un article que això podia indicar que “com l’independentisme està més mobilitzat, l’èxit del ‘no’ depèn de si s'absté més o menys gent a les urnes”. 

Aquests sondejos plantegen dos preguntes més sobre la qüestió, però contemplen múltiples respostes i, per tant, s’allunyen de la dicotomia sobre la independència. En qualsevol cas, en els últims sis sondejos el 45% dels enquestats considera que el procés hauria d’acabar amb més autogovern i al voltant d’un 40% contesta que Catalunya hauria de ser un estat independent, per davant dels que creuen que hauria de seguir sent una comunitat autònoma.

La pregunta sobre el referèndum, on el “sí”, s’imposa amb claredat, s’ha estancat en alguns mitjans calculant el resultat de l’hipotètic referèndum, ja que s’ha de tenir en compte que, en cas de que es celebrés una consulta, el suport a la independència es mediria sobre el total de vots emesos i no es comptaria l’abstenció. Així, per exemple, Nació Digital va destacar al 2018 que “un 59,6” dels catalans votaria a favor de la independència en un referèndum”, al 2019 va recalcar que “el ‘sí’ a la independència guanyaria amb el 58,6% dels vots en un referèndum” i al 2020 El Nacional va parlar d’”un 57% dels vots”.

Els sondejos de Metroscopia

De la seva banda, Metroscopia, un institut privat d’investigació de l’opinió pública, va publicar al 2019 un informe fent un balanç de la situació a Catalunya que incloïa l’evolució de les respostes a tres preguntes sobre el futur polític de Catalunya (a partir de la pàgina 9).

En primer lloc plantejaba l’escenari de que es celebrés una consulta plenament legal sobre la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya. La diferència, en aquest cas, es mantenia des de feia anys inferior als 10 punts i en els últims dos sondejos de 2019 el “sí” es va imposar al “no” sense arribar al 50%.

Una segona pregunta posa sobre la taula la situació en la que estigués “totalment clar que la independència suposaria per Catalunya quedar automàticament fora de la Unió Europea”. Aquí el “no” s’imposa en tots els sondejos i, en els últims quatre la resposta negativa va superar el 50% mentre que la afirmativa no arribava al 45%. 

Per últim, si una hipotètica consulta inclogués la possibilitat d’optar a una tercera alternativa on Catalunya seguís formant part d’Espanya amb noves i blindades competències en exclusiva, aquesta vía s’imposaria amb més del 40% de vots i la independència seria l’opció preferida pel 30% dels enquestats.

Altres enquestes

Més enllà d’aquestes tres fonts que publiquen periòdicament estudis d’opinió sobre la independència de Catalunya, hi ha altres enquestes difoses per mitjans de comunicació que també plantegen aquesta qüestió. Hem trobat cinc exemples i en quatres d’ells el “no” s’imposa al “sí”.

La última va ser elaborada per GAD3 per La Vanguardia i es va publicar el passat diumenge. De fet, a l’entrevista de Carles Riera a RTVE Catalunya, Nierga mencionava aquest sondeig, que el diputat de la CUP i concluïa que ell es referia a la tendència general. En aquest sondeig, les dades mostren que “el rebuig a la independència s’eleva fins el 52% davant un 42% que hi dóna suport”.

Altres enquestes mostren uns resultats semblants:

  • 29 d’octubre de 2018 | Enquesta de GESOP per El Periódico | 52,8% “no” i 45,9% “sí”.
  • 9 de febrer de 2020 | Enquesta de GAD3 per a La Vanguardia | 49% “no” i 44% “sí.
  • 11 de gener de 2021 | Enquesta de GAD3 per a La Vanguardia | 48,9% “no” i 42,6% “sí”.

Una enquesta de l’Institut Opinòmetre pel diari ARA publicada el 15 de desembre de 2018 reflexava que 36% votaria que “no” i un 47,7% pel “sí” si es celebrés un referèndum acordat sobre la independència.

Dues enquestes del CEO contradictòries al 2019

Més enllà dels baròmetres i dels sondejos regulars, el CEO va presentar al novembre de 2019 dues enquestes amb pocs dies de diferència que van donar resultats antagònics. D’una banda, el 15 de novembre va publicar l’enquesta sobre cosmopolitisme i localisme a Catalunya, en el que el 40,3% dels enquestats es mostrava partidari de la independència i el 49,3% contrari (pàgina 26). Però sis dies més tard va compartir un sondeig sobre la percepció sobre el debat territorial a Espanya, encarregat pel Govern i que reflexava que el 49,3% era favorable a la independència i el 41,2% s’hi oposava.

Es tracta de dues enquestes específiques i no són del tot comparables amb els baròmetres. En el primer cas, l’objectiu era identificar les opinions dels ciutadans de Catalunya respecte el món i la gent d’altres països amb la intenció de poder associar valors i actituts al cosmopolitisme i al localisme. A més, a diferència dels baròmetres, també va preguntar a persones sense nacionalitat espanyola. El segon sondeig va ser encarregat per la Generalitat per a “conèixer l'opinió i la percepció del conjunt dels ciutadans de l’Estat en un context polític convuls”.

La mostra va ser més petita que en els baròmetres (800 persones respecte de les 1.500 de la tercera onada de 2019 o les 2.000 de la primera i tercera onada del 2020) i la formulació de la pregunta sobre la independència va ser diferent: els baròmetres pregunten si l’enquestat “vol que Catalunya esdevingui un estat independent”, mentres que aquesta enquesta plantejava si estava “a favor o en contra de que Catalunya fos independent”.

Aquest és un article fruit de la col·laboració entre Newtral y Verificat. Pots llegit la versió en castellà aquí.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]