Les temperatures d’Espanya sí que han augmentat, al contrari del que va suggerir Íker Jiménez al seu programa

Al contrari del que va suggerir Íker Jiménez al seu programa a través d’una gràfica de barres enganyosa


Què s’ha dit?

Que, segons una gràfica de barres amb dades extretes de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la temperatura mitjana anual a Espanya Peninsular s’ha mantingut estable des dels darrers 60 anys.

Què en sabem?

L’escala amb què es va fer la gràfica no permet mostrar l’increment de temperatures anuals que ha experimentat Espanya durant les darreres dècades.

Íker Jiménez, presentador del programa Horitzó emès a Cuatro (Mediaset Espanya), va mostrar el 10 de novembre passat (minut 20:46) una visualització de dades amb les temperatures anuals d'Espanya des del 1960 fins al 2021. Durant l'emissió, el presentador i Nicolás Rodríguez, que es presenta com a analista de dades, van assenyalar a través d'una gràfica de barres que, malgrat que hi hagués certes variacions, s'observava un patró estable en les temperatures anuals dels últims 60 anys. Aquesta gràfica mostrava que les temperatures amb prou feines havien canviat, cosa que Jiménez també va verbalitzar amb aparent sorpresa, assenyalant que “jo donava per fet que en els darrers anys la temperatura ha hagut de pujar”. La gràfica es va viralitzar a Twitter i ja compta amb 1.400 retuits i més de 3.600 “m'agrada”.

És ENGANYÓS. És cert que les xifres són de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), però “l'escala no és adequada per a les dades que es volen mostrar”, explica Verificat Rubén Del Campo, meteoròleg i portaveu de l'Aemet.

Jo m'he quedat sorprès […] perquè donava per fet que, en els darrers anys, la temperatura ha hagut de pujar

Les xifres en què es basa Jiménez per realitzar la gràfica estan tretes de l'anàlisi de les temperatures entre 1961 i 2021 de l'Aemet, i les dades es poden trobar a l'Annex A (Pàg. 96 i 97) del Volum 1. Reixetes Mensuals de Temperatura 1961-2018. Si bé és cert que les dades que es mostren a la gràfica del programa són reals, l'escala que utilitza és dels 0 ⁰C als 25 ⁰C, cosa que no permet apreciar els detalls “en una sèrie de dades entre el valor mínim i [el] valor màxim hi ha una diferència de menys de 3 ⁰C”, apunta Del Campo.

És una cosa en què està d'acord Dominic Royé, especialista en climatologia aplicada, meteorologia, anàlisi espacial i ciència de dades, que indica a Verificat que “el problema de fixar com a mínim” un valor que és zero, és que “estàs provocant [ …] que l'aparença de la variable sigui més petita” i no s'apreciï amb claredat la tendència. “Si hi ha una variabilitat tan petita, que és d'1 o 2 graus a més estirar, no veuràs res”, conclou.

El problema de la gràfica, per tant, és que en ser tan alta l'escala sobre la qual es representen les dades, fa que els paràmetres semblin estables i, en conseqüència, fa la sensació que no hi ha hagut cap variació significativa de les temperatures: “És com si al comptaquilòmetres d'un cotxe, la velocitat que marquès fos 5.000 km/h. Sempre veurem el mateix rang de velocitat. No té sentit”, exemplifica Del Campo, que conclou que, “el problema d'aquest gràfic és la visualització de dades, que no és adequada”.

Un tipus de gràfica inadequat

L'ús de barres per a aquest tipus de visualitzacions amb dades absolutes com ara les temperatures tampoc “és recomanable”, tal com explica Royé, “simplement perquè habitualment el valor absolut és zero”.

Al mateix estudi d'on s'extreuen les dades, l'Aemet ja va tenir en compte aquest factor, per la qual cosa a les visualitzacions de la temperatura mitjana anual d'Espanya peninsular es pot veure que l'escala és dels 13 ⁰C als 16,5 ⁰C. Les mateixes dades en un gràfic de línies i una escala més fitada sí que mostren una tendència d'augment de les temperatures.

Una anàlisi feta “a ull”

Pel que fa a la interpretació de la gràfica al programa, Del Campo assenyala que fer una anàlisi “a ull de què es veu en una gràfica” no és “el més correcte”, i que el que és adequat és en realitat “fer una anàlisi de la tendència estadística” per veure “si s'observa una tendència i si aquesta tendència és estadísticament significativa, és a dir, si realment s'està produint un augment de la temperatura a Espanya des dels anys 60 o no”.

Aquests estudis existeixen i s'han dut a terme per agències com ara l'Aemet. El més recent, la Nota Tècnica 37, publicada aquest any i que parla sobre l'evolució dels tipus de clima a Espanya, conté un apartat en què es recull com ha evolucionat la temperatura mitjana al nostre país en els darrers 70 anys. Indica que experimenta una tendència estadísticament significativa a l'alça que es xifra en 0,19 ⁰C per dècada. “És a dir, que aproximadament en 70 anys la temperatura mitjana a Espanya ha pujat una mica més que 1,3 ⁰C”, resumeix Del Campo.

L'augment de les temperatures

Encara que un increment en les temperatures d'1,3 ⁰C en els darrers 70 anys sembli ínfim, la veritat és que té un impacte significatiu en el clima, tal com ja ha explicat Verificat.

Aquest increment dels valors també el recull l'IPCC, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'entitat científica líder en aquesta matèria. Segons el més recent, l'escalfament global té possibilitats “de creuar el nivell […] d'1,5 °C —límit marcat a l'Acord de París— en les dècades vinents […] llevat que hi hagi reduccions immediates, ràpides i a gran escala a les emissions de gasos d'efecte hivernacle”. De moment, ja s'han registrat un augment del nivell del mar, de l'amplificació del desglaç del permagel i increments a les temperatures o inundacions a les ciutats.

european media and information fund