Les dades falses sobre les ajudes que reben els immigrants a Canàries

Les dades falses sobre les ajudes que reben els immigrants a Canàries

Alvise Pérez, un compte amb més de 260 mil seguidors a Twitter ha compartit un missatge amb informació falsa comparant les ajudes que rep un canari (donant a entendre que amb nacionalitat espanyola) i les que percep un immigrant. Tot i que no fa referència explícita a la situació jurídica d’aquestes persones estrangeres, sí que remet a una mesura temporal per allotjar en hotels buits per la pandèmia del coronavirus algunes de les persones que havien arribat en pastera durant una onada migratòria a finals del 2020, quan les arribades van augmentar en un 1.000% respecte a l’any anterior. 

El tuit s’ha compartit més de 5.000 vegades i té més de 9.000 m’agrada en el moment de publicar aquesta verificació. T’expliquem per què les dades que dona no són certes.

“Els immigrants van tenir un 37% d’atur el 2020”

El missatge no diu si es refereix als immigrants que resideixen només a les Illes Canàries o al conjunt del territori espanyol, però la xifra és falsa en ambdós casos segons les dades de l’INE. La taxa d’atur dels estrangers va ser del 24% a Espanya i del 28% a Canàries el 2020. Els aturats de nacionalitat espanyola representaven un 14% del total de persones actives a Espanya i el 21% a Canàries.

Per tant, la taxa d’atur dels estrangers el 2020 no va ser del 37% com diu el tuit. Va ser més baixa, tant a Espanya com a Canàries. La taxa d’atur total de Canàries, comptant persones de nacionalitat estrangera i espanyola, va ser la tercera més alta de tot el país, només per sota de Ceuta i Melilla. No obstant, el segon trimestre de 2021 la taxa d’atur dels estrangers a Canàries ha augmentat fins al 34,8% i la dels aturats espanyols fins al 22,5%.

“Un canari cotitza de mitjana 35 anys en la seva vida laboral”

Tampoc és cert que una persona de Canàries cotitzi una mitjana de 35 anys. Segons un estudi del BBVA, el 2017 a Espanya la mitjana d’anys de cotització va ser de 34,4 anys, mentre que a Canàries va ser de 29,5 anys, la més baixa de tot l’Estat. És a dir, els canaris cotitzen cinc anys menys que la mitjana espanyola, segons les altes de jubilació del 2017 que recull l’estudi. Canàries també és la comunitat autònoma on més aviat es jubilen els treballadors, als 61 anys, de mitjana, segons mostra el mateix estudi.

S’ha de tenir permís de residència per optar a l’atur

És fals que un immigrant rebi una ajuda d’atur i una persona de nacionalitat espanyola no ho faci. De fet, com ja expliquem al nostre argumentari de dades sobre immigració Les mentides alimenten l’odi, per rebre la majoria d’ajudes públiques les persones que les sol·liciten han d’estar, com a mínim, empadronades en algun municipi espanyol. Per tant, els immigrants en situació irregular no tenen dret a cap ajuda, només poden rebre serveis i prestacions socials bàsiques i assistència sanitària d’urgència per malaltia o accident, i en el cas dels menors i les embarassades tenen dret a assistència sanitària encara que no sigui una situació urgent. També existeixen dispositius d’acollida per persones que estan tramitant l’asil durant els primers 9 mesos i que es troben en una situació que l’Administració considera vulnerable. 

Els immigrants que estan empadronats, però no tenen permís de residència tampoc tenen dret a rebre una prestació d’atur perquè no tenen dret a treballar, segons el Ministeri d’Assumptes Exteriors. Per rebre la prestació contributiva per desocupació, el que entenem per atur, la persona ha d’estar donada d’alta a la Seguretat Social i haver treballat almenys 360 dies en els últims 6 anys. 

Segons estableix el Portal d’Immigració, una persona nouvinguda per poder sol·licitar el permís de residència i de treball temporal ha de demostrar que té un contracte laboral signat, en el cas de les persones que no venen de la Unió Europea, de l’Espai Econòmic Europeu o de Suïssa.

Els joves extutelats podran optar a la nova renda de ciutadania

A Canàries no hi ha una prestació exclusiva per a joves extutelats. Segons un estudi del 2013 de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) no hi ha “una paga específica pels nois/es a partir dels 18 anys que tingui a veure amb l’emancipació”. No obstant això, recentment el govern canari ha presentat un avantprojecte de llei sobre la renda de ciutadania a la qual podran accedir també els joves “entre 18 i 24 anys que hagin estat tutelats per l’Administració de la Comunitat Autònoma abans de complir la majoria d’edat”, independentment de la nacionalitat d’aquests (article 12, punt 4). 

La renda de ciutadania substituirà la prestació canària d’inserció (PCI) que estava vigent fins ara. Aquesta ajuda no era específica per a joves extutelats, però aquests també hi podien accedir en les mateixes condicions (Llei 1/2007, article 7, punt 2) per les quals es preveu que podran optar a la renda de ciutadania. Per tant, ni l’ajuda que existia fina ara ni la nova renda de ciutadania és exclusiva per a joves extutelats o per a immigrants, sinó que hi podrà accedir tota aquella persona que resideixi a la comunitat autònoma i que compleixi amb els requisits que es demanen.

La dada que apareix al tuit de 664 euros en concepte de renda per a extutelats és de Catalunya, on existeix aquesta ajuda per l’emancipació d’aquests joves des del 2007. La prestació la poden rebre aquelles persones que han estat almenys un any sota la tutela de l’administració a l’arribar a la majoria d’edat, independentment de la seva nacionalitat. Tot i això, el 66% de les prestacions que la Generalitat va donar el 2018 (últim any amb dades) va ser a beneficiaris amb nacionalitat espanyola.