Política, Ciutadans, PP

La inhabilitació de Torra va començar amb una denúncia de Ciutadans, no del PP ni de Vox

La sentència en què el Tribunal Suprem ratifica la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, va tenir l’origen en una denúncia de Ciutadans a la Junta Electoral Central (JEC) i no del Partit Popular, com ha dit el seu president, Pablo Casado, en una entrevista a Onda Cero i el mateix partit a Twitter; o de Vox, com s’ha atribuït el partit de manera reiterada tant al Congrés dels Diputats com a les xarxes socials.

"La inhabilitación de Torra es posible gracias a una denuncia del PP a la Junta Electoral Central"

De fet, a Twitter hi ha fins i tot una competició perquè els usuaris votin si va ser "gràcies al PP" o "gràcies a Vox". Però, què va passar realment?

Durant les setmanes prèvies a les eleccions generals de l’abril del 2019, Ciutadans va denunciar a la Junta Electoral Central (JEC) que a la façana del palau de la Generalitat hi penjaven símbols que demanaven la llibertat dels "presos polítics i exiliats" que, en període electoral, la formació considerava partidistes. L’11 de març, l’organisme va donar la raó a Ciutadans i va ordenar al president de la Generalitat la retirada "immediata" d’estelades i llaços grocs de qualsevol edifici dependent del govern català en un termini màxim de 48 hores.

Torra no va accedir a despenjar la pancarta en el termini marcat i el 15 de març, els líders de Ciutadans Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa van presentar una denúncia a la Fiscalia, segons la querella que el mateix fiscal superior de Catalunya va presentar al jutge uns dies després. En aquelles dates, alguns mitjans van recollir que el secretari general del PP, Teodoro García Egea, també havia denunciat Torra a la Fiscalia, però no ha quedat reflectit ni a la querella ni a les sentències contra el president de la Generalitat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit l’acusació el dia 1 d’abril del 2019, segons diu sentència. Vox s’hi va sumar dos dies després, el 3 d’abril, com a acusació popular.

Retirada de l’acta de diputat

El 19 de desembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el president a un any i mig d’inhabilitació, una sentència que el Tribunal Suprem acaba de ratificar. “La formació política Ciutadans (...) va presentar un escrit (...) a la Junta Electoral Central en què va exposar la presència i exhibició a les façanes principals dels edificis públics dependents de la Generalitat de Catalunya, des de temps enrere, símbols com llaços grocs, banderes estelades o pancartes i eslògans”, diu la sentència del TSJC ratificada pel Tribunal Suprem aquest 28 de setembre. El text que converteix en ferma la inhabilitació dictada el desembre passat pel TSJC no fa referència en cap moment al Partit Popular, com ha afirmat Casado.

Després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Ciutadans, PP i Vox van demanar a la inhabilitació immediata de Torra, tot i que la sentència no era definitiva i el president tenia el dret de presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem. La Junta Electoral Provincial de Barcelona va desestimar el recurs a l’espera la ratificació de la condemna, però la Junta Electoral Central va esmenar la decisió i va ordenar la retirada de l’acta de diputat a Torra.

La JEC citava la LOREG (la llei electoral), que diu en l’article 6.2.b que els condemnats a penes d'inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic són inelegibles fins i tot quan les penes no són fermes. En cap dels acords (el 3 i el 23 de gener) en què demana retirar l’acta de diputat a Torra l’organisme no qüestiona la seva continuïtat com a president de la Generalitat, decisió que va deixar en mans del Parlament de Catalunya. El departament de premsa de la JEC ha confirmat a Verificat que el PP només ha estat involucrat en el procés d’inhabilitació de Torra precisament quan va demanar la seva inhabilitació a la junta electoral després de la sentència del TSJC.

El 27 de gener, el secretari general del Parlament va deixar a Torra sense escó. En el ple d’aquell mateix dia, el president Torra ja no va poder votar. Els serveis jurídics del Parlament van concloure que la pèrdua de condició de diputat no implicaria que Torra deixés de ser president. Des d’aleshores, Quim Torra no ha votat al ple de Parlament, però ha seguit exercint de president de la Generalitat fins a la sentència del Tribunal Suprem.

Aquesta és la cronologia dels fets:

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]