Transparència

Justícia va fraccionar “indegudament” 829 contractes per 9,5 milions d’euros entre 2015 i 2016

L’informe de la Sindicatura de Comptes (SdC) sobre la contractació administrativa del departament de Justícia conclou que aquesta conselleria va realizar un "fraccionament indegut" de 829 contractes per un valor de 9,48 milions d’euros (sense IVA) entre 2015 i 2016. Tant el nombre com l’import de les contractacions analitzades va ser molt superior el 2015, amb Germà Gordó com a conseller de Justícia, que el 2016, quan Carles Mundó va rellevar-lo en el càrrec.

El fraccionament indegut vulnera l’apartat 2 de l’article 86 del TRLCSP (Text Refòs de la Llei de Contractes del sector públic) on s’indica explícitament que "no podrà fraccionar-se un contracte amb la finalitat de disminuir el seu import i eludir així els requisits de publicitat o aquells relatius al procediment d’adjudicació que correspongui". D’acord amb la llei vigent el 2016, els contractes menors d’obra no podien tenir un valor superior a 50.000 euros i la resta no podia costar més de 18.000 euros.

La meitat dels contractes del 2016 van ser menors

El treball de fiscalització de la sindicatura, publicat a finals de 2019, assenyala que la contractació menor va suposar el 49,3% de tots els contractes adjudicats el 2016. Un total de 962 contractes per un import de 7,03 milions d’euros es van fer sota aquesta modalitat. Les conclusions de l’informe, però, es basen en l’anàlisi d’una mostra de 139 expedients de l’exercici 2016 i molts d’altres producte de la revisió de l’exercici 2015 per determinar si aquests contractactes menors es van fer respectant la llei.

És en l’estudi detallat d’aquests expedients que la sindicatura va detectar incidències relacionades amb els objectes, l’import i la tipologia dels 829 contractes i en base a les quals va determinar que va haver-hi "fraccionament indegut" i, per tant, un incompliment de la legislació vigent. La xifra dels 829 contractes és la suma consolidada de totes les operacions en què la Sindicatura de Comptes va trobar alguna reiteració.

L’organisme de fiscalització considera que, en el cas del departament de Justícia, aquesta fórmula es va utilitzar per "cobrir la insuficiència dels mitjans necessaris en detriment de la utilització dels procediments ordinaris establerts en la normativa". L’informe ha estat transmès al Tribunal de Cuentas, que compta amb un fiscal amb competències per traslladar els casos a la Fiscalia Anticorrupció si considera que pot haver-se donat un delicte d’aquest tipus. El departament de Justícia encara no ha respost la petició de Verificat per saber si des de la Conselleria s’ha pres alguna mesura al respecte.

Pere Ruiz, president de la Comissió d’Auditors del Sector Públic de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España, afirma que aquest tipus de pràctiques són menys usuals dins del sector públic si és té en compte la normativa anterior, que és en la que es basa l’informe i "que feia una interpretació més flexible [menys estricta] del fraccionament" que l'actual. Aquest expert sosté que aquesta fórmula es fa servir més habitualment per "agilitzar el procés administratiu" però que també es donen casos en què la motivació és "la voluntat de defraudar" per afavorir a una empresa determinada.

Serveis de neteja, desinfecció i seguretat

De les 829 contractacions irregulars, els contractes relatius als serveis de neteja destaquen per volum d’adjudicacions i l’import total: 446 contractes atorgats a quatre empreses diferents i valorats en més de 5,57 milions (5,03 milions el 2015 i 538.648 el 2016). 

Pel que fa les adjudicacions per a serveis de desinfecció, dues empreses van signar un total 79 contractes per 331.138 euros, mentre que, en relació a les tasques de seguretat, tres societats van resultar adjudicatàries de 127 contractes per un import d’1,7 milions. En el llistat també figuren sis empreses adjudicatàries de 124 contractes i encarregades de custodiar, recollir i destruir documentació judicial per un import d’1,34 milions d’euros.

A més a més, a la relació també figuren altres serveis com el disseny i processament de selecció de personal, la custòdia d’efectes judicials, el lloguer i dipòsit de vehicles, el transport de personal de diverses poblacions i centres penitenciaris, la retolació d’edificis judicials i el subministrament d’equipaments per a centres penitenciaris.

Les 10 empreses que més van cobrar

Per empreses, les que van cobrar més van ser Multianau SL (4.039.482), Ombuds Seguridad, SA (1.574.782) i KLE Servicios Integrales, SL (1.115.697). Tant Multinau com KLE van prestar serveis de neteja. Completen aquest rànquing de les societats: Ara Vinc, SL (dels 23 contractes signats amb aquesta empresa, 20 són per 17.999 euros, un euro per sota de la xifra que fa obligatòria la licitació); Serveis de Personal i Neteja, SL; Serveis Antiplagues Higiene i Control Ambiental, SA; Ambilim, Professional Services, SA; Northgate España, SA; Aliance-Brothers, SL i Eco-Shredder Serveis, SL.

L’annex de l’informe detalla la lletra petita d’alguns d’aquests "fraccionaments indeguts". L’empresa Multinau S.L., per exemple, hauria estat contractada 14 vegades el 2016 i 296 el 2015. En dues d’aquestes adjudicacions, Multinau va obtenir un contracte per prestar aquests serveis de neteja a l’edifici Lluís Companys durant la primera quinzena de juliol i, en una altra, per realitzar la mateixa feina al mateix lloc durant la segona quinzena del mes. De la mateixa manera, l’empresa Gestió del Paper Sabadell hauria estat contractada dues vegades per la "recollida i destrucció de documentació confidencial" del gener al juny i del juliol al desembre. En el cas dels subministraments d’equipaments per a centres penitenciaris també destaca l’adquisició per separat de "bateries per als radiotransmissors" i la "d’equips radiotransmissors" amb una període de temps de poc més d’un mes i a una persona física que respon a les sigles N.G.G.

L’exconseller de Justícia Carles Mundó ha explicat a Verificat que quan va arribar al departament a principis de 2016 "hi havia bastants contractes que havien expirat" i la contractació menor va ser l’única solució per donar continuïtat a aquest tipus de servei. Mundó assegura que no recorda què havia passat en els casos relatius a altres apartats també voluminosos com ara els serveis de desinfecció o la gestió de documentació judicial atès el temps transcorregut i la falta de coneixement directe de tots els expedients tramitats. L’exconseller ha afirmat, però, que durant el seu mandat no s’havia fraccionat cap contracte per afavorir a tercers i que tampoc tenia indicis de que s’hagués fet en la legislatura anterior a la seva. Germà Gordó, el seu antecessor en el càrrec, ha negat tenir cap relació amb els contractes. "No en tinc ni idea" i "no era de la meva competència signar aquest tipus de contractes", ha declarat.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho.