Justícia i finances: els articles que el TC va suspendre de l’Estatut de Catalunya i que eren idèntics als d’altres comunitats

 Justícia i finances: els articles que el TC va suspendre de l'Estatut de Catalunya i que eren idèntics als d'altres comunitats

Al juny es van complir 11 anys de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya arran d'un recurs del Partit Popular que esmenava més d'un centenar d'articles de la reforma de la llei autonòmica.

En dues entrevistes gairebé seguides durant els últims dies la vicepresidenta tercera del Govern, Yolanda Díaz, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, es van referir als articles suspesos pel TC, al·legant que hi havia preceptes plenament vigents en estatuts d'altres comunitats que eren idèntics als quals el TC va suspendre en l'Estatut de Catalunya.

Díaz va afirmar en una entrevista a El País que “és anòmal que Catalunya tingui un Estatut que no ha votat. I amb articles que diuen el mateix que en altres comunitats en les quals el PP no va recórrer davant el Tribunal Constitucional” i Cuixart va sostenir en una entrevista en El Matí de Catalunya Ràdio (en el minut 13.48) que existeixen “articles que estan suspesos de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i vigents en altres estatuts d'autonomia”.

Entre la llista d'articles de l'Estatut de Catalunya que el PP va demanar revisar davant el Tribunal Constitucional, alguns eren i continuen vigents en d'altres comunitats autònomes (de fet, diputats del mateix PP els havien donat suport en el seu moment). La majoria d'aquests punts no es van suspendre, però sí que alguns articles, incisos o expressions que van ser declarades inconstitucionals a Catalunya estaven vigents en altres comunitats. Quins són aquests articles?

“Una redacció idèntica o molt similar”

En la sentència sobre l'Estatut, el magistrat Vicente Conde Martín va emetre un vot particular en el qual mostrava discrepàncies amb algunes de les decisions emeses pel Tribunal Constitucional. Entre els elements que no compartia, Conde Martín destacava que de vegades els nous estatuts d'autonomia d'altres comunitats contenien “disposicions amb una redacció idèntica o molt similar” a la de l'Estatut de Catalunya. I assenyalava que “paradoxalment, aquests textos han comptat amb el suport exprés dels diputats recurrents, els qui durant la mateixa legislatura van votar a favor de l'aprovació d'aquests estatuts, avui vigents, sense que els mateixos fossin recorreguts”.

En concret, Conde Martín reconeixia que “la major part dels preceptes declarats en el tot o en part inconstitucionals relatius al Poder Judicial es repeteixen, i en algunes ocasions de manera literal, com és el cas de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia”, aprovat en 2007.

Articles idèntics amb l'Estatut d'Andalusia

L'article 97 de l'Estatut de Catalunya (declarat inconstitucional) preveia la creació del Consell de Justícia de Catalunya, que havia de ser “l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya” i actuar “com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial”. En el seu fonament jurídic 47, el TC ho va considerar inconstitucional tal com estava definit, però va mantenir en l'Estatut els articles que va estimar que sí que eren constitucionals. No obstant això, aquest òrgan encara no s'ha desenvolupat. El magistrat Vicente Conde Martín, que compartia el raonament de la sentència, va argumentar que no li semblava correcte que “al mateix temps que es declara la seva inconstitucionalitat, es pretengui salvar la constitucionalitat possible d'un òrgan diferent, que l'Estatut no ha creat en aquest cas”.

Així doncs, els articles que el TC va considerar constitucionals en relació amb el Consell de Justícia de Catalunya es mantenen en l'Estatut, però l'òrgan no queda definit. En aquest sentit, sí que hi ha articles a l'Estatut de Catalunya que coincideixen amb el que manifesta l'Estatut d'Andalusia sobre el seu Consell de Justícia, definit en l'article 144 com “l'òrgan de govern de l'Administració de Justícia a Andalusia, d'acord amb el que es preveu en la Llei orgànica del Poder Judicial”. A diferència de la redacció original de l'Estatut de Catalunya, a Andalusia no es parla d'un “òrgan desconcentrat del CGPJ”.

I quins articles iguals hi ha en tots dos estatuts sobre el Consell de Justícia?

  • Sobre el nomenament del Tribunal Superior de Justícia, la redacció era idèntica: el President del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia/Catalunya i els Presidents de Sala són “nomenat[s] pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial amb la participació del Consell de Justícia d'Andalusia[/Catalunya] en els termes que estableixi la Llei orgànica del Poder Judicial” (articles 143.1 i 143.2 de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia i articles 95.5 i 95.6 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya).
  • En tots dos casos el President del Tribunal Superior de Justícia presideix el Consell de Justícia (article 144.2 del EAAnd i article 99.1 del EAC).
  • Sobre les atribucions del Consell de Justícia, tots dos articles són idèntics (article 144.4 del EAAnd i article 98.2 del EAC). De les nou atribucions que es reconeixen, el TC va declarar que cinc eren inconstitucionals en el cas de Catalunya.
  • També són iguals les consideracions sobre les oposicions a magistrats (articles 146.1 i 146.2 del EAAnd i article 101.1 i 101.2 del EAC): “La Generalitat[/Junta d'Andalusia] proposa al Govern de l'Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons correspongui, la convocatòria d'oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de Magistrats, Jutges i Fiscals. El Consell de Justícia de Catalunya[/Andalusia] convoca els concursos per a cobrir places vacants de Jutges i Magistrat”.

D'altra banda, en matèria de caixes d'estalvi, l'article 75.2 de l'Estatut d'Andalusia reconeix que “correspon a la Comunitat Autònoma la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, regles i estàndards mínims que estableixin les bases estatals”. Aquest mateix incís sobre principis, regles i estàndards apareix textualment en l'Estatut de Catalunya (en l'article 120.2) i va ser suspès pel Tribunal Constitucional.

Un article gairebé calcat en l'Estatut d'Aragó

En el seu vot particular, el magistrat Conde Martín també argumenta que “l'article 107.2 de l'Estatut d'Aragó respon a la mateixa idea que l'article 206.3 de l'Estatut de Catalunya”. Tots dos incloïen l'incís “sempre que es dugui a terme un esforç fiscal similar”, però el TC el va declarar inconstitucional en el cas de Catalunya.

En el cas de Catalunya, l'article assenyala que “els recursos financers de què disposi la Generalitat podran ajustar-se perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i solidaritat a les altres comunitats autònomes, amb la finalitat que els serveis d'educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin aconseguir nivells similars en el conjunt de l'Estat, sempre que duguin a terme un esforç fiscal també similar”.

L'article 123.2 de l'Estatut de les Illes Balears, sobre la mateixa matèria, està en vigor i també inclou la referència al “esforç fiscal també similar”.

Recursos amb data de caducitat

Feta la comparativa entre l'Estatut de Catalunya i el d'altres comunitats, com pot ser que hi hagi preceptes que es van declarar inconstitucionals en el cas català i estiguin idèntics en altres textos legals?

L'article 33 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional estableix que “el recurs d'inconstitucionalitat es formularà dins del termini de tres mesos a partir de la publicació de la Llei”. Per tant, passat aquest termini, la llei en qüestió (en aquest cas l'Estatut) ja no es pot recórrer.

I la Generalitat o el Parlament de Catalunya haurien pogut recórrer els estatuts d'autonomia d'altres comunitats dins del termini perquè no existissin aquestes duplicitats? Tampoc, perquè l'article 32 de la mateixa llei fixa que qui està legitimat per a interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra un Estatut d'Autonomia (o altres lleis) són el president del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats del Congrés o cinquanta senadors.

No obstant això, els governs o parlaments autonòmics sí que poden presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis, disposicions o actes amb força de llei de l'Estat que puguin afectar el seu propi àmbit d'autonomia.

Articles recorreguts però no suspesos

Més enllà d'aquestes similituds, el PP va recórrer diversos articles de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que apareixien calcats o gairebé idèntics en l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia, però el TC no els va suspendre. Alguns exemples:

  • Sobre l'adequat tractament del dolor, tots dos textos argüeixen que “totes les persones tenen dret a rebre un adequat tractament del dolor i cures pal·liatives integrals”. L'article 20.2 de l'Estatut d'Andalusia afegeix “a la plena dignitat en el procés de la seva mort” i l'article 20.1 de l'Estatut de Catalunya, “a viure amb dignitat el procés de la seva mort”.
  • Referit a l'ensenyament laic, l'article 21.2 Estatut d'Andalusia assenyala que “l'ensenyament públic, conforme al caràcter aconfessional de l'Estat, serà laica” i l'article 21.2 Estatut de Catalunya apunta que “a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic”.
  • Sobre els equipaments culturals, tots dos articles són semblants i coincideixen en el contingut: “La Comunitat Autònoma participarà en les decisions sobre inversions en béns i equipaments culturals de titularitat estatal a Andalusia” (article 68.5 del EAAnd) i “en les actuacions que l'Estat realitzi a Catalunya en matèria d'inversió en béns i equipaments culturals es requereix l'acord previ amb la Generalitat” (article 127.3 del EAC).
  • En relació amb l'ensenyament no universitari, l'article 52.1 del EAAnd i l'article 131.2 del EAC tenen redactats paral·lels i inclouen algunes de les mateixes previsions.
  • Sobre l'organització territorial, tant l'article 59 del EAAnd com l'article 151 del EAC reconeixen que “correspon a la Generalitat/Comunitat Autònoma d'Andalusia, respectant la garantia institucional establerta per la Constitució en els articles 140 i 141, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas la determinació, la creació, la modificació i la supressió de les entitats que configuren l'organització territorial de Catalunya/Andalusia”.
  • Sobre els òrgans econòmics-administratius, l'article 182 del EAAnd i l'article 205 del EAC tenen un redactat idèntic: “la Comunitat Autònoma assumirà/Generalitat ha d'assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l'Agència Tributària, sense perjudici de les competències en matèria d'unificació de criteri que li corresponen a l'Administració General de l'Estat”.
  • Pel que fa referència a la Comissió Mixta, l'article 184 del EAAnd i l'article 210 del EAC preveuen una definició i composició idèntiques i unes funcions molt semblants.
  • Finalment, tant l'article 140.1 del EAAnd com l'article 95.1 del EAC reconeixen que “el Tribunal Superior de Justícia és l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial”.

Duplicitats amb altres estatuts

Les similituds dels articles de l'Estatut de Catalunya recorreguts pel PP no eren només amb l'Estatut d'Andalusia, sinó que també hi havia semblances amb els Estatuts d'altres comunitats, però els articles del català tampoc es van suspendre en cap d'aquests cinc casos.

En primer lloc, hi ha tres altres casos en els quals el redactat dels articles de l'Estatut de Catalunya és idèntic o té enormes coincidències amb el text d'altres Estatuts. Són els punts relatius a:

D'altra banda, en relació amb les oficines judicials, l'Estatut de Catalunya incloïa continguts presents en els Estatuts d'altres comunitats. L'article 105 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix que “correspon a la Generalitat, d'acord amb la Llei orgànica del Poder Judicial, determinar la creació, el disseny, l'organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia”.

L'article 149 de l'Estatut d'Andalusia i l'article 89 de l'Estatut de Canàries són calcats al de l'Estatut de Catalunya i l'article 67.3 de l'Estatut d'Aragó té un redactat molt semblant.

Finalment, també existeixen similituds sobre la demarcació, planta i capitalitat judicials. L'article 107 del EAC recull que “el Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, previ informe del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l'Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, haurà d'acompanyar al projecte de llei que el Govern enviï a les Corts Generals. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa podran correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat podrà crear Seccions i Jutjats, per delegació del Govern de l'Estat, en els termes previstos per la Llei orgànica del Poder Judicial. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament”.

L'article 151 de l'Estatut d'Andalusia i l'article 91 de l'Estatut de Canàries inclouen el mateix que preveu el text català i l'article 68 de l'Estatut d'Aragó recull algunes idees repetides.

Segons consta en el recurs presentat pel PP, aquests cinc articles de l'Estatut de Catalunya van ser recorreguts, però el TC va considerar que sí que eren constitucionals, com a figura en la seva sentència.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.