Espanya no ha estat catalogada com “el país més corrupte de la Unió Europea”
L’afirmació prové de l’Eurobaròmetre sobre corrupció del 2014, però en l’última edició, del juliol passat, Espanya es va situar en quarta posició. A més, la pregunta en qüestió no mesura el nivell de corrupció en un país, sinó que fa referència a les percepcions dels ciutadans
Què s’ha dit?
S’ha viralitzat una captura de pantalla d’un titular que afirma que han catalogat Espanya “com el país més corrupte de la Unió Europea”.
Què en sabem?
L’Eurobaròmetre del 2014 reflectia que Espanya era, juntament amb Grècia, el país on més enquestats consideraven que estaven afectats personalment per la corrupció a la vida diària. Ara bé, a l’últim Eurobaròmetre, del juliol passat, Espanya es va situar en quarta posició. A més, aquesta pregunta no mesura el nivell de corrupció, sinó que fa referència a les percepcions dels ciutadans.
Les darreres setmanes, s'ha viralitzat a Twitter i a Facebook una captura de pantalla d'un titular que afirma que han catalogat Espanya “com el país més corrupte de la Unió Europea”.
És ENGANYÓS. Aquest titular agafa de referència un Eurobaròmetre publicat el febrer del 2014 que reflectia que Espanya era, juntament amb Grècia, el país on un percentatge més alt d'enquestats (el 63%) va respondre afirmativament a la pregunta de si l'“afecta personalment la corrupció a la vida diària”. Ara bé, en aquesta mateixa pregunta a l'últim Eurobaròmetre sobre corrupció, difós el juliol passat, Espanya es va situar en quarta posició (i no en primera).
A més, aquesta pregunta no mesura el nivell de corrupció en un país, sinó que fa referència a les percepcions dels ciutadans. Hi ha altres dades similars, com l'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) de Transparència Internacional, basat en la percepció d'empresaris i analistes. Segons aquest, el 2021 Espanya va ser el tretzè país més corrupte de la Unió Europea.
Altres indicadors, com l'Eurobaròmetre sobre les actituds dels empresaris sobre la corrupció o l'indicador de control de corrupció de World Governance Indicators (WGI) del Banc Mundial tampoc mostren Espanya com el país de la UE on més afecta la corrupció.
“Cataloguen Espanya com el país més corrupte de la Unió Europea”
Una enquesta del 2014
Fent una cerca inversa de la imatge que circula a les xarxes, arribem a l'origen de la captura de pantalla que s'ha viralitzat: un article publicat el 17 de setembre de 2015 al portal digital canarias-semanal.org. Les xifres, que van ser recollides també en una notícia d'EuropaPress del juny del 2015, procedeixen d'un mapa que va publicar Statista el febrer del 2014 amb el títol “La corrupció està molt estesa a Europa”.
Les dades són de l'Eurobaròmetre 397 sobre corrupció del 2014 i, concretament, de la pregunta sobre si la corrupció “t'afecta personalment a la vida diària”. El document de l'enquesta mostra que, en aquell moment, el 63% dels espanyols enquestats va respondre afirmativament aquesta pregunta (pàgina 34). Espanya es va situar així, amb Grècia, en primera posició.
Ara bé, les dades són antigues. Des de llavors, la Comissió Europea ha elaborat tres Eurobaròmetres més sobre corrupció i en cap d'ells Espanya ha repetit com a país on més ciutadans se senten afectats personalment per la corrupció a la seva vida diària.
L'últim Eurobaròmetre, publicat el mes de juliol passat, reflecteix que el 46% dels enquestats a Espanya estan d'acord que la corrupció els afecta personalment a la vida diària (pàgina 28). Amb 17 punts percentuals menys que el 2014, Espanya està darrere d'Hongria, Grècia i Xipre, i empatada amb Romania.
Tot i això, aquesta pregunta no mesura el nivell de corrupció en un país, sinó que pregunta als ciutadans com d'afectats s'hi veuen. Jordi Mas, director del màster d'Anàlisi Polític de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), respon a Verificat que la corrupció és “molt difícil de mesurar”, ja que es tracta “d'una cosa que no es pot observar directament” i que qui la protagonitza “no vol ser detectat”.
En la mateixa línia, Joaquim Bosch, magistrat i autor del llibre La patria en la cartera: Pasado y presente de la corrupción en España, sosté a Verificat que “la corrupció presenta un mesurament difícil, perquè es tracta de conductes que es desenvolupen en contextos d'opacitat, cosa que en dificulta la constatació”.
Com es pot mesurar la corrupció?
Luis de Sousa, investigador de l'Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa, explica en conversa amb Verificat que hi ha dues maneres de mesurar la corrupció:
- Amb indicadors objectius, quantificar les estadístiques dels crims en un període concret o analitzar els desviaments totals a la contractació pública.
- Amb indicadors subjectius, a partir de percepcions (el que presenta l'Eurobaròmetre). Aquestes percepcions poden ser sociotròpiques (què opino d'un sistema concret) o egocèntriques (com un problema m'afecta el meu dia a dia).
Els indicadors objectius tenen el problema, segons Luis de Sousa, que no mesuren realment el nivell de corrupció, sinó “l'eficàcia del sistema de detectar i, eventualment, sancionar la corrupció”. Per a Joaquim Bosch, no és suficient quantificar l'exteriorització judicial de la corrupció, ja que “la corrupció que arriba als jutjats només és la punta de l'iceberg”.
Pel que fa als indicadors subjectius, Joaquim Bosch considera que “les valoracions sobre percepció són importants, encara que mai poden mesurar tota la corrupció realment existent”. Jordi Mas recorda que mesurar la corrupció basant-se en la percepció “pot tenir biaixos importants”, ja que “els valors de la població poden ser diferents en uns països i en altres” i la justícia “pot operar diferent”.
Tornant a l'Eurobaròmetre, la pregunta inicial sobre si t'afecta personalment la corrupció a la vida diària “no està comparant nivells de corrupció, sinó percepcions egocèntriques de corrupció”, subratlla Luis de Sousa. L'expert deixa clar que ell “no faria servir una qüestió de percepcions egocèntriques per dir que un país és més corrupte que un altre”.
Altres preguntes que planteja l'Eurobaròmetre
Més enllà de preguntar sobre les afectacions de la corrupció al seu dia a dia, l'Eurobaròmetre del 2022 planteja altres qüestions. Així, per exemple, “Espanya és el país on els ciutadans perceben que hi ha una corrupció més elevada entre representants polítics i partits polítics”, assenyala Jordi Mas.
Tot i això, Elena Costas, doctora en Economia per la Universitat de Barcelona, apunta que el mateix Eurobaròmetre també pregunta per “experiències concretes de corrupció”. En aquest sentit, els espanyols se situen per sota de la mitjana europea a l'últim Eurobaròmetre si se'ls pregunta si coneixen “personalment algú que accepti o hagi acceptat suborns” o si han “experimentat o presenciat algun cas de corrupció en els últims 12 mesos”.
Un “problema de corrupció dual”
La veritat és que la corrupció té moltes altres dimensions més enllà de la política. Hi ha, per exemple, la corrupció administrativa, policial o funcionarial, que no és tan present a Espanya. És el que Elena Costas anomena “un problema de corrupció dual”: a Espanya tenim casos de corrupció política i grans escàndols mediàtics, però hi ha poca corrupció administrativa.
En la mateixa línia, Joaquim Bosch conclou que “a nivell general Espanya no seria el país més corrupte d'Europa, perquè tenim poca corrupció funcionarial”, però que “en l'àmbit concret de la corrupció política, Espanya sí que seria un dels països més corruptes de la UE”.
Espanya no és el país més corrupte de la Unió Europea, segons l'IPC
El rànquing de corrupció “de referència”, segons Elena Costas, és l'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) de Transparència Internacional, l'objectiu del qual és “qualificar els nivells percebuts de corrupció al sector públic de cada país”, en una escala de 0 a 100 “on 0 significa altament corrupte i 100, molt net”. La puntuació de cada país es calcula “a partir d'un mínim de tres fonts de dades preses de tretze estudis i avaluacions”, però també “es limita a registrar la percepció d'experts i empresaris de la corrupció existent al sector públic”.
L'IPC mai ha catalogat Espanya com el país més corrupte de la Unió Europea des de la primera publicació el 1995, d'acord amb la base de dades de Transparència Internacional. El 2021, Espanya, amb una puntuació de 61 sobre 100, era juntament amb Lituània el tretzè país més corrupte de la Unió Europea.
Dos indicadors més sobre corrupció
Per mesurar les percepcions sobre la corrupció, també hi ha un altre Eurobaròmetre, en aquest cas sobre les actituds dels empresaris sobre la corrupció. Segons l'últim que es va publicar, el juliol del 2022, els empresaris espanyols són els setens que més pensen que la corrupció està estesa al seu país i els sisens que més consideren que la corrupció és un problema per la seva empresa a l'hora de fer negocis al país.
A més, el Banc Mundial presenta l'indicador de control de corrupció de World Governance Indicators (WGI), que “captura les percepcions de la mesura que el poder públic s'exerceix per a benefici privat, incloses les formes de corrupció petites i més grans”. Amb les últimes dades disponibles, del 2020, Espanya es va situar com el dotzè país amb un pitjor control de la corrupció.