Soroll

Espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts, més de 338.000 euros per posar cinc pedres al carrer?

Espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts, més de 338.000 euros per posar cinc pedres al carrer?

L’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts , inaugurat ara fa un any, genera aquests dies polèmica a Twitter. Hem recollit una sèrie de missatges que en qüestionen la qualitat artística i, sobretot, el cost per a l’erari públic. En concret, es diu que col·locar cinc pedres al carrer ha tingut un cost de 338.000 euros i això és ENGANYÓS.

A Verificat, hem comprovat que, efectivament, el 28 de gener de 2019, Barcelona d'Infraestructures Municipals SA, com a contractant, va fer la convocatòria de licitació d’Obres relatives al projecte executiu revisat d'un espai de memòria, monument i presó de dones de Les Corts al xamfrà nord-est dels c. Joan Güell i Europa amb mesures de contractació pública sostenible per un import d’entre 271.537,78 € i 328.560,71 € IVA inclòs. També que el 2 d’abril de 2019 el projecte va ser adjudicat a CIVIL STONE, SL.

Ara bé, és enganyós atribuir aquest import a “posar 5 pedres al mig del carrer de Barcelona”, tal com s’afirma en una de les piulades que hem trobat a Twitter, ja que tal com es pot veure al projecte executiu, la creació d’aquest espai de memòria incloïa una sèrie d’actuacions en l’espai públic (infraestructures de serveis, urbanització, pavimentació, enjardinament, enllumenat…), mentre que la partida destinada directament al monument és de 58.565 €.


 

Toni Cantó (Cs) contribueix a viralitzar la polèmica

La polèmica s’origina gairebé un any de la inauguració d’aquest espai de memòria. En concret, l’espai es va estrenar el 14 de desembre de 2019. Una de les piulades crítiques amb el monument que aquests dies ha contribuït a viralitzar la polèmica és del coordinador autonòmic de Ciutadans, Toni Cantó. La va fer el 7 de desembre i ja acumula més de 2.600 retuits i nombrosos diaris digitals se n’han fet ressò. El missatge de Cantó ha estat replicat, entre d’altres, pel regidor d’ERC Jordi Castellana. El polític republicà ha anat més enllà i ha dedicat un fil de Twitter a defensar aquesta intervenció en l’espai públic a favor de la memòria històrica:



 

Un monument llargament esperat

Segons llegim a la web de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte executat va ser el guanyador del concurs d’idees convocat pel consistori i dona compliment a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts.

Sobre el monument, l’Ajuntament explica:

La instal·lació artística que configura l’espai memorial se situa al xamfrà nord-est entre els carrers d’Europa i Joan Güell i està composta per sis pedres d’escullera procedents d’orígens diversos del país i que esdevenen l’element central del monument, cinc tòtems informatius i quatre tòtems troncocònics amb il·luminació, inscripcions en el paviment, una xapa d’acer cortén i pintura de calçada que reprodueixen el perímetre de la presó i un muret de basalt amb una inscripció amb les dates en què el correccional va estar obert.

A la web de la Plataforma Futur Monument de la Presó de Dones de les Corts també s’explica en detall el projecte i s’inclouen imatges del procés de construcció:

Cada pedra del Monument és una memòria de la presó, de la repressió contra les dones i els seus familiars, de la lluita antifranquista,…Cada pedra està desarraigada, com la vida de milers de dones que van patir presó durant la dictadura. Cada pedra, procedent de diferents indrets d’arreu d’Espanya, és acompanyada per una inscripció en el paviment que explica un petit fragment de memòria.


 

I, sobre l’espectacle que es va poder veure durant la inauguració d’aquest espai de memòria, també criticat o ridiculitzat des d’alguns comptes de Twitter:

L’acte d’inauguració de l’espai memorial ha comptat amb una acció artística fruït de la col·laboració entre La Caldera, fàbrica de creació de dansa ubicada al mateix barri, i la Taula de Dones de les Corts.

Aquesta acció s’ha basat en una intervenció de dansa a càrrec d’Arantza López Medina, que també s’ha ocupat de la direcció artística, i d’Alba Barral, de La Caldera, així com unes lectures per part de la Taula de Dones. Els textos escollits han estat Fràgils muralles, de Maria Àngels Anglada; Dona, de Marta Pérez; un fragment de Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas, de Tomasa Cuevas; el poema Llibertat de Joan Margarit; i un breu text sobre la resistència.

Alguna cosa que t’han enviat o has vist t’ha fet soroll?

Envia’ns un Whatsapp per poder verificar-ho o escriu a [email protected]