És fals que l’azitromicina, la ivermectina i la nitazoxanida siguin efectius per combatre el coronavirus

No existeix cap base científica que avali els beneficis d’aquests medicaments en la lluita contra el coronavirus


Un missatge que circula per Whatsapp, l’autoria del qual s’atribueix al genèric "els professionals de la salut", recomana el consum de tres medicaments per combatre la Covid-19. La recomanació no té cap base científica, d’acord amb els especialistes consultats per Verificat. L’afirmació és FALSA.

"Azitromicina; prendre'n 1 al dia a partir del tercer dia -per a reduir el contagi, disminuir els símptomes i prevenir la pneumònia. També es poden utilitzar ivermectina o Anitta per accelerar la cura"

El missatge assegura literalment que l’azitromicina serveix per "reduir el contagi, disminuir els símptomes i prevenir la pneumònia", mentre que la "ivermectina o Anitta (nom comercial per nitazoxanida) es poden usar per accelerar la curació". Juan Pablo Horcajada, cap de servei de malalties infeccioses i coordinador general Covid-19 de l’Hospital del Mar, considera que "recomanar massivament aquests medicaments sense prescripció és perillós perquè pot perjudicar més a les persones, provocant efectes adversos, que no pas beneficiar-les".

Sense evidències científiques

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que "cap medicament ha demostrat prevenir o guarir aquesta malaltia" i desaconsella l’automedicació amb fàrmacs per fer front al coronavirus. El Ministeri de Sanitat del govern espanyol també assegura, en un document titulat Preguntes i respostes sobre el SARS-CoV-2 i el COVID-19, que encara no existeix cap tractament específic per a aquesta malaltia. 

"Els beneficis d’aquests medicaments estan per demostrar", explica Horcajada, en relació a la azitromicina, la ivermectina i la nitazocanida. El coordinador general Covid-19 de l’Hospital del Mar assegura que, de moment, l‘únic que existeixen són hipòtesis que indiquen que l’azitromicina, un medicament que s’utilitza contra algunes infeccions bacterianes, podria tenir un cert efecte antiinflamatori i que la ivermectina i la nitazoxamida podrien funcionar com a antivirals. Però, de moment, insisteix, no hi ha cap evidència científica al respecte.

Anna Vilella, consultora sènior del Servei de Medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Clínic, considera que l’error original en què podria basar-se la recomanació d’azitromicina i de la ivermectina podria derivar-se de la publicació d’estudis científics sense revisar que avalaven l’efectivitat d’aquests dos fàrmacs.

"Eren estudis que es van fer al principi, ràpidament i amb molt pocs pacients" i que "es van publicar sense haver estat revisats" en repositoris com ara medrxiv.org abans de passar el filtre dels experts que els havien d’avaluar. Després, afegeix Vilella, se’n van fer de més amplis que desmenteixen que, en el cas del coronavirus, l’azitromicina i la ivermectina funcionessin.

Els aliments alcalins no eliminen el coronavirus

"Tingui en compte que el pH del coronavirus varia de 5.5 a 8.5. Aleshores, tot el que hem de fer, per eliminar el virus, és consumir més aliments alcalins, per sobre del nivell àcid del virus"

Al final del missatge que analitzem en aquest article també s’afirma que "el ph del coronavirus varia d’un 5.5 a 8.5" i que "per eliminar el virus s’han de consumir més aliments alcalins". Com a exemple cita els plàtans, llimona, alvocat o mandarina. En aquest sentit, Horcajada assegura que "el ph de l’organisme (que està a la sang) no es pot canviar amb la ingesta d’un aliment". L’expert explica que hi ha aliments que poden canviar una mica el ph de l’orina "que no té res a veure amb el virus", però no el ph de l’organisme.

"Els aliments no poden eliminar el virus. El virus s’elimina sol, l’elimina l’organisme o l’elimina un medicament i, de moment, no tenim aquest medicament", assegura Vilella. Actualment, precisa la doctora, la medicació que s’usa contra el coronavirus no combat directament la malaltia, sinó la resposta que provoca aquesta en l’organisme com ara els transtorns immunològics i aquells associats a la inflamació.

El Covid no s’uneix a l'oxigen

El text que corre per Whatsapp també assegura que el "Covid-19 s’uneix a l’oxigen, per tant, la qualitat de la sang és deficient". Tant Vilella com Horcajada desmenteixen aquesta afirmació.

"ElCovid-19 s'uneix a l'oxígen, por tant, la qualitat de la sang és deficient, amb menys oxigen"

"El Covid no es pot unir a l’oxigen, el que passa és que si tens una pneumònia a causa del coronavirus pots patir falta d’oxigen perquè perds la capacitat de respirar i oxigenar la sang", diu Horcajada. L’expert assenyala que el problema no és que la Covid s’uneixi a l’oxigen sinó el fet que es bloquegi l’activitat pulmonar.

Els hospitals d’aïllament no existeixen

Una de les afirmacions més cridaneres del missatge és la que fa referència als "hospitals d’aïllament" per recomanar als ciutadans que segueixin els mateixos tractaments que es prescriuen en aquest tipus de centres. Els dos metges consultats per Verificat asseguren que aquest tipus d’hospitals no existeixen, almenys no actualment a Espanya. "No hi ha hospitals d’aïllament, el que hi ha són àrees d’aïllament dels pacients que pateixen la Covid-19 [als hospitals de sempre]", precisa Vilella.

El text refereix consells molt genèrics com ara prendre el sol de 15 a 20 minuts al dia, veure un litre i mig d’aigua cada 24 hores, descansar 7 o 8 hores al dia o menjar farina d’ou diàriament. Pràctiques, asseguren els dos facultatius, que contribueixen al benestar de les persones amb o sense Covid, però que no tenen cap eficiència demostrada per fer front al virus.