Està circulant per xarxes la informació que la ciutat de Madrid té l'“illa de calor més gran del món”. Ho han compartit polítics, mitjans de comunicació i periodistes als seus perfils de X-Twitter, però és una afirmació ENGANYOSA, ja que es basa en una anàlisi limitada de sis ciutats.

Encara que les informacions mostren Madrid com la ciutat amb el major efecte illa de calor del món, la comparació és només respecte a cinc ciutats més de tot el món. Només a Espanya, per exemple, València o Múrcia pateixen aquest fenomen de manera més intensa. A més, l'anàlisi “no és un estudi científic, no ha estat publicada en una revista científica ni ha estat revisada per parells”, tal com recorda Verificat Dominic Royé, climatòleg i responsable de Ciències de Dades a la Fundació per a la Recerca del Clima (FIC), ja que va ser realitzat per analistes de dades d'una consultora per provar nova tecnologia de mesura de temperatura a partir d'imatges satel·litals.

Madrid, l'illa de calor més gran del món

L'efecte illa de calor urbana és un fenomen pel qual es produeix un augment de la temperatura a àrees urbanes, i que es dóna principalment a la nit. Aquest increment s'atribueix a factors que contribueixen a acumular calor durant el dia, com ara els materials presents a les ciutats com l'asfalt, les façanes dels edificis i els aparells de climatització. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, proposa en un altre article de Verificat sobre el tema que ens imaginem la ciutat com si es tractés d'un ésser viu, ja que hi trobem molts elements que desprenen calor, “des de les llars, el trànsit rodat, l'enllumenat, les boques de metro”, entre d'altres. Quan parlem de l'efecte illa de calor ens referim, per tant, a quant puja la temperatura en un centre urbà en comparació de la perifèria.

No és cert, almenys en termes absoluts, que Madrid sigui la ciutat amb l'illa de calor més gran del món, sinó que ho és respecte a sis ciutats analitzades segons una consultora londinenca, a l'informe de la qual s'inclou també Bombai, El Caire, Londres, Nova York i Los Angeles. Ho van fer establint un perímetre de 150 km² al voltant de la ciutat i agafant les dades del dia més càlid de l'any 2022.

En el cas madrileny, van trobar que al pic d'una onada de calor a Madrid, la del 15 de juny, el punt més calent de l'illa de calor urbana era a la plaça Juan Pujol, a Malasaña, mentre que el punt més fresc es va ubicar al nord de Casa de Campo, amb una diferència de temperatura de 8°C entre els dos punts, segons el dossier. Els resultats no es van obtenir a partir de les dades dels observatoris meteorològics, sinó usant la informació proporcionada a través d'imatge satel·lital, mesurant la temperatura de l'aire en aquell dia concret.

Per a Royé, l'elecció d'un dia concret és “el principal problema” de l'anàlisi de la consultora, ja que “no vol dir que sigui representatiu per als altres”. Afegeix que aquesta diferència en particular en aquest dia concret “pot ser deguda a molts condicionants”, com els vents, que en funció de la direcció en què girin, mouen la massa càlida de la ciutat cap a un punt o altre. "En una onada de calor, l'excés es va canviant, i això té a veure amb diverses raons, com que les condicions atmosfèriques poden canviar, i depenent d'on procedeixi el vent, les masses càlides es mouen cap a un costat o altre", conclou.

La importància de comprovar l'origen de les dades

Això difereix d'altres treballs sobre les illes de calor a Espanya, com un publicat també aquest any per científics de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) de Madrid, i que assenyala que ciutats com València o Màlaga presenten una diferència de temperatura més gran entre el seu punt més fred i més càlid en el registre dels valors mínims, d'11,2 °C i 9,5 °C, respectivament, mentre que a Madrid, segons aquest treball, és de 7,1 °C.

En aquest cas, l'origen de les dades gràcies a les quals van establir aquesta diferència va ser diferent del de les de la consultora, ja que es van obtenir a partir d'estacions meteorològiques, una ubicada al centre, i una altra a la perifèria, mentre que la consultora va dissenyar un mapa de calor a partir d'imatges de satèl·lit sobre un dia concret —el dia més calorós del 2022 a cada ciutat— per establir quin va ser el punt més càlid del centre, i quin el més fresc de la perifèria. A més, aquestes dades corresponen a la diferència màxima de temperatura mínima registrada, no a una mitjana producte de l'anàlisi dels registres durant els mesos d'estiu, que en el cas de Madrid va ser d'1,3 ºC, mentre que a València va ser de 4,1 °C i de 2,1 °C en el cas de Màlaga.

En una altra anàlisi de la Comissió Europea publicada el 2022, els investigadors van concloure que algunes ciutats solen ser entre 10 i 15 °C més càlides que els seus voltants rurals, encara que van agafar com a font la temperatura del sòl, no de l'aire.

En qualsevol cas, no es pot assegurar amb rotunditat que a l'anàlisi de la consultora el fenomen illa de calor és el més acusat del món, ja que depèn de la mida de la mostra —no és el mateix analitzar sis ciutats que 93, com va fer l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona en un treball recent—, de la procedència de les dades —no és el mateix mesurar la temperatura de l'aire a través d'imatges per satèl·lit, que prendre les temperatures registrades a les estacions meteorològiques—, i de l'interval de temps analitzat —no és el mateix analitzar la variació en un dia concret, que establir una mitjana a partir d'una sèrie de dades—, entre altres qüestions que tenen a veure amb la metodologia de l'estudi.

A més, l'anàlisi no s'ha publicat en una revista científica desenvolupada per experts en aquesta àrea, sinó per analistes de dades de la consultora Arup per provar una nova tecnologia de mesura de temperatura de l'aire obtinguda a través d'informació obtinguda per imatges satel·litals, segons indica el dossier. El treball tampoc no ha estat revisat per parells.

Finalment, l'informe de la consultora no tenia per objectiu establir un rànquing respecte a quines ciutats l'efecte illa de calor és més pronunciat —és a dir, quant calents són els entorns urbans d'una ciutat en comparació amb les àrees rurals properes—, sinó “proporcionar una instantània de com es poden utilitzar les eines digitals per comprendre millor els punts calents de l'illa de calor urbana de la ciutat”, indiquen els autors del treball al dossier amb els resultats, que es pot descarregar gratuïtament a la pàgina de l'empresa.

Aquest article és part de Les Mentides amenacen el Planeta, la secció de clima de Verificat.