Xavier Trias, candidat de Trias per Barcelona a les eleccions municipals, ha dit al debat organitzat per RAC1 i La Vanguardia que el preu de l’habitatge entre 2011 i 2015 “va baixar en un 8%”, i que “des del 2015 fins avui, ha augmentat en un 50%” (minut 18:20).
Les dades dels preus de lloguer d’Incasòl s’hi apropen: entre el tercer trimestre del 2011 i el segon trimestre del 2015, quan va governar Trias, els preus del lloguer van baixar un 6,9%, mentre que des del tercer trimestre del 2015 i fins al quart trimestre del 2022, el mandat de Colau, han pujat un 40,8%. A la declaració, però, li falta context: els preus de l’habitatge de Barcelona segueixen la mateixa tendència que els de la resta de Catalunya i Espanya.
Així, és enganyós atribuir aquests canvis, tant els positius com els negatius, únicament a la gestió municipal d’un partit en concret. Així, si bé els governs municipals poden emprendre diferents mesures per pal·liar l’augment de preus, com l’augment del parc d’habitatge públic o la planificació urbana de la ciutat, hi ha dinàmiques que no depenen únicament de l’alcalde o alcaldessa de cada moment.
Com hem explicat al portal Barcelona en Dades, en estadístiques com aquestes hi intervenen molts més factors: des de l’estat de l’economia global (la recessió de 2008 i la crisi econòmica de la Covid han afectat els preus del lloguer) fins a la legislació catalana i espanyola.
De fet, si mirem l’evolució dels preus dels lloguers, de les hipoteques i del valor del metre quadrat del sòl urbà, veiem que les corbes de Barcelona ciutat, la província de Barcelona, Catalunya i Espanya són pràcticament paral·leles.
El mandat de Trias va coincidir amb la recessió econòmica posterior a la crisi de 2008. Des que va esclatar la bombolla immobiliària, els preus del lloguer van anar a la baixa durant cinc anys. Trias va arribar a l’Ajuntament l’1 de juliol de 2011 i durant els dos primers anys de mandat els preus del lloguer van seguir baixant, concretament un 9,5%.
Però a partir de 2013 van començar a pujar, i quan Xavier Trias va abandonar la Plaça Sant Jaume, gairebé s’havien recuperat fins a la xifra de 2011.
Ada Colau va esdevenir batllessa el 13 de juny de 2015. En aquell moment, el lloguer mitjà de la ciutat de Barcelona era de 714 euros mensuals i des d’aquell moment no ha fet més que pujar - excepte el primer any de pandèmia. Barcelona va tancar el darrer trimestre de 2022 amb el lloguer més car de la seva història: 1077,5 euros mensuals, de mitjana.
En temps electorals, la desinformació és més perillosa que mai. Per això, des de Verificat hem publicat Barcelona en dades, un portal on trobareu dades sobre els principals problemes dels barcelonins i el temes més debatuts en campanya. Us convidem a donar-li una ullada!
Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.
Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.
Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.
Dona