Els partits independentistes catalans tenen la mateixa proporció d’escons que de vots al Congrés

Els partits independentistes catalans tenen la mateixa proporció d'escons que de vots al Congrés

Què s’ha dit?

Els partits independentistes catalans estaven sobrerepresentats al Congrés.

Què en sabem?

El seu pes a la Cambra Baixa és proporcional als vots que van obtenir. A Catalunya van aconseguir un percentatge més alt d'escons que de sufragis, però això succeeix també en altres territoris i altres partits.

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, va parlar en una entrevista a The Objective de “la sobrerrepresentació que tenen els separatistes al Congreso”. “Amb un simple canvi a la llei electoral, que eliminen la sobrerrepresentación que tenen els separatistes al Congrés es podrien resoldre moltes coses”, va assenyalar a l'entrevista publicada el 5 de desembre. És ENGANYÓS. A les últimes eleccions generals, els partits independentistes (ERC, JxCat i la CUP) van obtenir el 6,82% dels vots de tota Espanya i van aconseguir 23 escons, el 6,57% del total del Congrés. No obstant, sí que és cert que a Catalunya van aconseguir el 47,92% dels diputats en joc (48) amb el 42,62% dels vots.

Aquesta diferència entre vots i diputats passa a totes les províncies, especialment a les més petites, en favor dels partits més votats en aquesta demarcació. Si mirem la comparativa per comunitats, el PSOE i el PP van aconseguir una major proporció d'escons que de vots a 14 comunitats.

"[Amb un simple canvi a la llei electoral, que eliminen] la sobrerrepresentación que tenen els separatistes al Congrés es podrien resoldre moltes coses"

Inés Arrimadas, Ciudadanos

La força d'ERC, JxCat i la CUP

Els tres partits independentistes que es van presentar a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019 van obtenir el 6,82% dels vots vàlids en el conjunt d'Espanya i el 6,57% dels 350 escons del Congrés (23), com consta en els resultats electorals difosos pel Ministeri de l'Interior. Així doncs, en realitat el seu pes a la Cambra Baixa és lleugerament inferior a la proporció de sufragis recollits. Si mirem per candidatures, la cosa queda de la següent manera:

  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 3,61% dels vots i 3,71% dels escons.
  • Junts per Catalunya (JxCat): 2,19% dels vots i 2,29% dels escons.
  • CUP: 1,02% dels vots i 0,57% dels escons.

Si mirem només Catalunya, és cert que ERC i JxCat van aconseguir més proporció de diputats que de vots, a causa en gran part del suport que ambdues formacions van reber especialment a Girona i Lleida. En total, ERC (la formació que va guanyar les eleccions a Catalunya) va obtenir el 22,57% dels vots i el 27,08% dels diputats. Això significava una diferència percentual de 4,5 punts, la mateixa que el PSC (20,5% i 25%).

Per la seva banda, JxCat va aconseguir el 13,68% de los vots y el 16,67% dels diputados (2,99 punts porcentuals més), però la CUP va obtenir el 6,37% dels sufragis i el 4,17% dels escons (2,2 punts menys).

La major diferència l'observem a Lleida, una circunscripció que va elegir quatre diputats. En aquest cas, ERC va obtenir el 31% dels vots i el 50% dels escons (dos dels quatre). No obstant, a la mateixa província el PSC, amb el 14,5% dels vots va aconseguir el 25% de diputats (1 dels 4). A Tarragona i a Barcelona, ​​la major diferència va ser del PSC (14,22 i 3,2 punts percentuals, respectivament) i a Girona, de JxCat (8,57). Per tant, aquesta diferència no es dóna només amb els partits independentistes, sinó que depèn de la mida de les circumscripcions electorals.

El repartiment de vots i escons entre els independentistes

En total, el PSOE i el PP van resultar sobrerrepresentats a 14 comunitats: el PSOE des dels 0,16 punts percentuals a Madrid fins als 15,43 a Aragó; i el PP des dels 1,96 a la Comunitat Valenciana fins als 15,77 de La Rioja.

A escala estatal, els dos partits més sobrerepresentats a la Cambra Baixa són el PSOE i el PP, que són els que reben més vots a les províncies petites, les menys proporcionals. El PSOE va obtenir el 34,29% dels escons (120) amb el 28% dels vots i el PP, el 25,43% de diputats (89) amb el 20,81% dels sufragis. A l'altre extrem, Ciutadans va ser el partit més infrarrepresentat, amb una diferència negativa de gairebé quatre punts percentuals.

Una situació anàloga a d'altres comunitats

La traducció matemàtica de vots a diputats i les diferències entre ambdues proporcions es dona a les altres comunitats autònomes de la mateixa manera que passa a Catalunya. La base del sistema electoral espanyol són les províncies, que són les que reparteixen els diputats, però hem plantejat la comparació a través de les comunitats autònomes per fer-ho més visual i perquè els partits independentistes es presenten a tota Catalunya.

Així doncs, si ERC (i el PSC) van tenir el novembre del 2019 una diferència de 4,5 punts percentuals entre escons i vots, el PSOE i el PP van superaron els cinc punts a nou i vuit comunitats, respectivament:

  • El PSOE a Aragó, La Rioja, Galícia, Extremadura, Castella-la Manxa, Astúries, Andalusia, Castella i Lleó i Múrcia.
  • El PP a La Rioja, Cantàbria, Galícia, Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa, Canàries i Astúries.

Per la seva banda, Vox va superar els cinc punts a Balears i Cantàbria i Unides Podem, a Balears. Navarra Suma ho va fer a Navarra. Per tant, és una cosa que succeeix a tot el territori i amb diferents candidatures.

A l'altre extrem, Ciutadans i Unides Podem són les dues formacions amb una major infrarrepresentación perquè van obtenir vots a les províncies on no van recol·lectar cap escó. La formació taronja, per exemple, va obtenir representació només a set províncies: tres escons a Madrid, dos a Barcelona ​​i un a València, Sevilla, Alacant, Màlaga i Cadis. Per tant, els vots que va aconseguir el partit d'Arrimadas a les demés províncies no van repercutir en representació: van ser 771.095 vots, el 46,7% del total que va aconseguir la formació el 10N (1.650.318).

Ens hem hem posat en contacte amb el departament de premsa de Ciutadans per saber a quina “sobrerrepresentació” es va referir Inés Arrimadas, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

La clau: la mida de la circumscripció

El factor determinant per a que els partits estiguin sobrerepresentats o infrarrepresentats al Congrés és la mida de les circumscripcions: les províncies que eligeixen menys escons són les menys proporcionals. El número de diputats en joc a cada circunscripció es fixa en el Decret de convocatòria d'eleccions, seguint el que regula la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) a l'article 162: “A cada província li correspon un mínim inicial de dos diputats” i els restants “es distribueixen entre les províncies en proporció a la seva població”.

Si mirem el mapa, Soria és l'única província que va elegir dos diputats a les darreres eleccions (a banda de Ceuta i Melilla, amb un cadascuna). PP i PSOE es van repartier els dos escons sorians amb el 35% i el 33% dels vots respectivament (clarament, amb sobrerrepresentació d'ambdues formacions). A Cuenca, per exemple, hi havia tres diputats en disputa: el PSOE va guanyar el 37% dels vots i es va emportar el 66,7% dels escons deixant Vox, amb el 18% de sufragis, sense representació. La situació es va repetir a Osca, també amb el PSOE, i a Palència, amb el PP.

En canvi, la diferència entre escons i vots es redueix a les províncies més grans, ja que hi ha més diputats a repartir i el sistema funciona de forma més proporcional. Hi ha més partits que entren en el repartiment i moltes de les candidatures aconsegueixen una representació que no difereix més d'un punt percentual dels sufragis obtinguts.

Finalment, a les províncies amb menys diputats en joc el primer partit que es queda fora del repartiment té una proporció de vots més elevada que a les cinc províncies més poblades. A Madrid, Barcelona i València la primera candidatura que no va entrar al Congrés tenia al voltant de l'1% dels vots. A les nou amb menys diputats, la xifra es va situar entre el 6,5% i el 18%. La LOREG fixa en el 3% el mínim de vots en una província per obtenir representació.


Verificat & Newtral

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona