La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, va parlar en una entrevista a The Objective de “la sobrerrepresentació que tenen els separatistes al Congreso”. “Amb un simple canvi a la llei electoral, que eliminen la sobrerrepresentación que tenen els separatistes al Congrés es podrien resoldre moltes coses”, va assenyalar a l'entrevista publicada el 5 de desembre. És ENGANYÓS. A les últimes eleccions generals, els partits independentistes (ERC, JxCat i la CUP) van obtenir el 6,82% dels vots de tota Espanya i van aconseguir 23 escons, el 6,57% del total del Congrés. No obstant, sí que és cert que a Catalunya van aconseguir el 47,92% dels diputats en joc (48) amb el 42,62% dels vots.

Aquesta diferència entre vots i diputats passa a totes les províncies, especialment a les més petites, en favor dels partits més votats en aquesta demarcació. Si mirem la comparativa per comunitats, el PSOE i el PP van aconseguir una major proporció d'escons que de vots a 14 comunitats.

"[Amb un simple canvi a la llei electoral, que eliminen] la sobrerrepresentación que tenen els separatistes al Congrés es podrien resoldre moltes coses"

Inés Arrimadas, Ciudadanos

La força d'ERC, JxCat i la CUP

Els tres partits independentistes que es van presentar a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019 van obtenir el 6,82% dels vots vàlids en el conjunt d'Espanya i el 6,57% dels 350 escons del Congrés (23), com consta en els resultats electorals difosos pel Ministeri de l'Interior. Així doncs, en realitat el seu pes a la Cambra Baixa és lleugerament inferior a la proporció de sufragis recollits. Si mirem per candidatures, la cosa queda de la següent manera:

• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 3,61% dels vots i 3,71% dels escons.
• Junts per Catalunya (JxCat): 2,19% dels vots i 2,29% dels escons.
• CUP: 1,02% dels vots i 0,57% dels escons.

Si mirem només Catalunya, és cert que ERC i JxCat van aconseguir més proporció de diputats que de vots, a causa en gran part del suport que ambdues formacions van reber especialment a Girona i Lleida. En total, ERC (la formació que va guanyar les eleccions a Catalunya) va obtenir el 22,57% dels vots i el 27,08% dels diputats. Això significava una diferència percentual de 4,5 punts, la mateixa que el PSC (20,5% i 25%).

Per la seva banda, JxCat va aconseguir el 13,68% de los vots y el 16,67% dels diputados (2,99 punts porcentuals més), però la CUP va obtenir el 6,37% dels sufragis i el 4,17% dels escons (2,2 punts menys).

La major diferència l'observem a Lleida, una circunscripció que va elegir quatre diputats. En aquest cas, ERC va obtenir el 31% dels vots i el 50% dels escons (dos dels quatre). No obstant, a la mateixa província el PSC, amb el 14,5% dels vots va aconseguir el 25% de diputats (1 dels 4). A Tarragona i a Barcelona, ​​la major diferència va ser del PSC (14,22 i 3,2 punts percentuals, respectivament) i a Girona, de JxCat (8,57). Per tant, aquesta diferència no es dóna només amb els partits independentistes, sinó que depèn de la mida de les circumscripcions electorals.

El repartiment de vots i escons entre els independentistes

En total, el PSOE i el PP van resultar sobrerrepresentats a 14 comunitats: el PSOE des dels 0,16 punts percentuals a Madrid fins als 15,43 a Aragó; i el PP des dels 1,96 a la Comunitat Valenciana fins als 15,77 de La Rioja.

A escala estatal, els dos partits més sobrerepresentats a la Cambra Baixa són el PSOE i el PP, que són els que reben més vots a les províncies petites, les menys proporcionals. El PSOE va obtenir el 34,29% dels escons (120) amb el 28% dels vots i el PP, el 25,43% de diputats (89) amb el 20,81% dels sufragis. A l'altre extrem, Ciutadans va ser el partit més infrarrepresentat, amb una diferència negativa de gairebé quatre punts percentuals.

Una situació anàloga a d'altres comunitats

La traducció matemàtica de vots a diputats i les diferències entre ambdues proporcions es dona a les altres comunitats autònomes de la mateixa manera que passa a Catalunya. La base del sistema electoral espanyol són les províncies, que són les que reparteixen els diputats, però hem plantejat la comparació a través de les comunitats autònomes per fer-ho més visual i perquè els partits independentistes es presenten a tota Catalunya.

Així doncs, si ERC (i el PSC) van tenir el novembre del 2019 una diferència de 4,5 punts percentuals entre escons i vots, el PSOE i el PP van superaron els cinc punts a nou i vuit comunitats, respectivament:

• El PSOE a Aragó, La Rioja, Galícia, Extremadura, Castella-la Manxa, Astúries, Andalusia, Castella i Lleó i Múrcia.
• El PP a La Rioja, Cantàbria, Galícia, Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa, Canàries i Astúries.

Per la seva banda, Vox va superar els cinc punts a Balears i Cantàbria i Unides Podem, a Balears. Navarra Suma ho va fer a Navarra. Per tant, és una cosa que succeeix a tot el territori i amb diferents candidatures.

A l'altre extrem, Ciutadans i Unides Podem són les dues formacions amb una major infrarrepresentación perquè van obtenir vots a les províncies on no van recol·lectar cap escó. La formació taronja, per exemple, va obtenir representació només a set províncies: tres escons a Madrid, dos a Barcelona ​​i un a València, Sevilla, Alacant, Màlaga i Cadis. Per tant, els vots que va aconseguir el partit d'Arrimadas a les demés províncies no van repercutir en representació: van ser 771.095 vots, el 46,7% del total que va aconseguir la formació el 10N (1.650.318).

Ens hem hem posat en contacte amb el departament de premsa de Ciutadans per saber a quina “sobrerrepresentació” es va referir Inés Arrimadas, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

La clau: la mida de la circumscripció

El factor determinant per a que els partits estiguin sobrerepresentats o infrarrepresentats al Congrés és la mida de les circumscripcions: les províncies que eligeixen menys escons són les menys proporcionals. El número de diputats en joc a cada circunscripció es fixa en el Decret de convocatòria d'eleccions, seguint el que regula la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) a l'article 162: “A cada província li correspon un mínim inicial de dos diputats” i els restants “es distribueixen entre les províncies en proporció a la seva població”.

Si mirem el mapa, Soria és l'única província que va elegir dos diputats a les darreres eleccions (a banda de Ceuta i Melilla, amb un cadascuna). PP i PSOE es van repartier els dos escons sorians amb el 35% i el 33% dels vots respectivament (clarament, amb sobrerrepresentació d'ambdues formacions). A Cuenca, per exemple, hi havia tres diputats en disputa: el PSOE va guanyar el 37% dels vots i es va emportar el 66,7% dels escons deixant Vox, amb el 18% de sufragis, sense representació. La situació es va repetir a Osca, també amb el PSOE, i a Palència, amb el PP.

En canvi, la diferència entre escons i vots es redueix a les províncies més grans, ja que hi ha més diputats a repartir i el sistema funciona de forma més proporcional. Hi ha més partits que entren en el repartiment i moltes de les candidatures aconsegueixen una representació que no difereix més d'un punt percentual dels sufragis obtinguts.

Finalment, a les províncies amb menys diputats en joc el primer partit que es queda fora del repartiment té una proporció de vots més elevada que a les cinc províncies més poblades. A Madrid, Barcelona i València la primera candidatura que no va entrar al Congrés tenia al voltant de l'1% dels vots. A les nou amb menys diputats, la xifra es va situar entre el 6,5% i el 18%. La LOREG fixa en el 3% el mínim de vots en una província per obtenir representació.