Els avortaments que es practiquen a la xarxa privada a Catalunya no són el 90%, sinó el 50%

La dada que dona el diputat coincideix amb la dels avortaments quirúrgics, però no amb el total de les interrupcions voluntàries de l’embaràs


Què s’ha dit?

David Cid va afirmar que “nou de cada deu avortaments a Catalunya” es fan a clíniques privades.

Què en sabem?

Els avortaments que es van fer el 2020 a la xarxa privada a Catalunya van representar el 50,13% del total. En molts casos són clíniques concertades pel sistema públic en les quals les dones no han de pagar pel seu avortament.

El portaveu d'En Comú Podem al Parlament de Catalunya, David Cid, va assegurar en una entrevista a Catalunya Plural (al minut 25:16) que “nou de cada deu avortaments a Catalunya” es practiquen a clíniques privades.

És ENGANYÓS. El 2020, els avortaments realitzats a la xarxa privada a Catalunya van representar el 50,13% del total, mentre que al conjunt de l'Estat van significar el 84,5%.

Contactat per Verificat, el diputat ha matisat que es referia als avortaments quirúrgics (és a dir, els que es fan mitjançant una intervenció ambulatòria i no amb medicaments). D'aquests, és cert que el 2020 el 99% es van dur a terme en clíniques privades, però en molts casos són clíniques concertades pel sistema públic en les quals les dones no han de pagar pel seu avortament.

“Nou de cada deu avortaments a Catalunya es facin a través de la xarxa privada”

David Cid, En Comú Podem

El 50% dels avortaments el 2020, a centres públics

Les dades definitives d'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) publicades pel Ministeri de Sanitat reflecteixen (a la pàgina 121) que a Catalunya es van practicar 18.964 IVE el 2020. D'aquestes, el 49,87% van ser a centres públics (9.458) i el 50,13%, a centres privats (9.506). Les dades del Departament de Salut de la Generalitat, que no estan desglossades en funció de la titularitat del centre, coincideixen aproximadament amb les del Ministeri: consten 19.800 IVE realitzades el 2020 (pàgina 10).

Aquesta distinció contrasta amb la realitat del conjunt d'Espanya (a la pàgina 44), on dels 88.269 IVE, el 84,5% van ser a centres privats.

Dos tipus d'avortaments: farmacològics i instrumentals

Hi ha dues maneres de fer una interrupció voluntària de l'embaràs: el mètode farmacològic consisteix en el subministrament de fàrmacs, es pot fer com a màxim fins a les 9 setmanes de gestació i es recomana fer-lo a casa o en un lloc confortable, segons el Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats (Cjas) i l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI). D'altra banda, el mètode instrumental (també anomenat quirúrgic) consisteix a aspirar el contingut de l'úter via vaginal. Es recomana fer-lo abans de les 14 setmanes de gestació.

Contactat per Verificat, el departament de premsa d'En Comú Podem remet un article publicat a Públic el juliol del 2021 que afirma que “un 97,8% d'avortaments instrumentals es deriven a clíniques privades que tenen concert amb la Generalitat”. Cid matisa que es referia als avortaments quirúrgics.

Efectivament, a Catalunya es van registrar el 2020 8.930 avortaments instrumentals, segons les dades del Ministeri, 8.840 dels quals van ser a centres privats, cosa que representa el 98,99%. El reportatge de Públic cita dades de 2019 del Departament de Salut i per això hi ha aquesta lleu variació.

La situació a Catalunya: els ASSIR

Raquel Novo, vocal a Catalunya de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI), explica que en aquesta comunitat autònoma, la informació sobre els mètodes disponibles per a l'avortament es dona als Programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), “a diferència de la resta de l'estat, on s'informa les dones a les mateixes clíniques en què seran ateses”.

A Catalunya, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat, el 49,8% de les IVE el 2020 van ser farmacològiques (pàgina 10). En canvi, segons l'estadística del Ministeri de Sanitat (a la pàgina 44), les tècniques instrumentals (dilatació i evacuació o dilatació i aspiració) van significar el 69,17% dels mètodes utilitzats al conjunt de l'Estat espanyol (67.162).

Sílvia Aldavert, coordinadora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, afegeix que a Catalunya “l'habitual és que a les clíniques es faci l'instrumental”, ja que “s'entén que el farmacològic es pot fer a l'ASSIR”.

És cada dona, després de rebre informació dels dos mètodes, qui decideix quin prefereix: “Si decideix una interrupció quirúrgica, es deriva a un centre concertat, sense cost per a la dona, i si decideix una interrupció farmacològica, se cita amb el ginecòleg de l'ASSIR, que farà una ecografia per valorar l'edat gestacional. Si l'embaràs és fins a nou setmanes, el ginecòleg li donarà la medicació per fer la interrupció farmacològica”, relata Anna Torrent, Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia.

Un canvi crucial el 2010

Això va ser possible després de l'aprovació de la Llei de l'Avortament el 2010, que va passar a fixar (article 18) que la IVE “estarà inclosa a la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut”. L'article 19.2 afegeix que “si excepcionalment el servei públic de salut no pogués facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a acudir a qualsevol centre acreditat al territori nacional, amb el compromís escrit d'assumir directament l'abonament de la prestació”.

D'aquesta manera, “la dona només paga la interrupció si va directament al centre privat. Si acudeix a l'ASSIR, sempre és gratuït per a la dona, encara que es derivi a un centre privat”, assenyala Anna Torrent.

Tot i això, després de l'aprovació de la llei, “dins de la xarxa pública no hi havia professionals formats i especialitzats, l'objecció de consciència era força important i, com sempre s'havia fet fora, no hi havia ningú que pogués, volgués i sabés fer-ho a la xarxa pública”, argüeix Sílvia Aldavert.

A partir d'aquell any, el nombre d'avortaments fets a centres públics ha anat augmentant fins a assolir el 50%. Això és degut a la irrupció dels ASSIR, on es fan les IVE farmacològiques.

“Una de cada tres es paga el seu avortament”

Més enllà de les xifres i la normativa, algunes informacions periodístiques han explicat els darrers anys que una part de les dones, encara que tinguin la prestació a l'IVE gratuïta i garantida pel sistema públic, opten per fer-se càrrec del cost de l'avortament.

El 324.cat el va xifrar el 2021 en un de cada quatre avortaments. A l'octubre, Crític afirmava que eren el 35%. En la mateixa línia, Públic també sostenia la mateixa xifra.

Vista aquesta realitat, Sílvia Aldavert considera que hi ha dos grups de dones que paguen per avortar: les que veuen l'administració pública com un organisme complex i prefereixen pagar i les que no tenen prou informació i desconeixen de l'existència de la prestació és pública.

(*) Dies després de publicar l'article, el Departament de Salut va confirmar a Verificat que el 2020, a Catalunya el “70,1% dels IVE van ser realitzades amb finançament públic i el 29,9%, sense finançament públic”. És a dir, tres de cada deu dones que van avortar van haver-ho de pagar de la seva butxaca. De les IVE realitzades amb finançament públic (tant les farmacològiques com les instrumentals), el 68,5% es van fer a centres del SISCAT (el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya) i el 31,4%, a clíniques contractades. El Departament de Salut també assenyala que “les clíniques contractades són clíniques privades que a través de la licitació pública han estat contractades per oferir aquesta prestació”. Aquesta informació s'ha afegit el 8 de març.

____________

* L'article s'ha actualitzat per incloure la resposta del Departament de Salut.