El primer ministre del Canadà fa servir el francès durant els seus discursos més enllà que per saludar o de manera simbòlica
Justin Trudeau utilitza més l’anglès que el francès, però en 22 dels últims 25 discursos públics fa servir les dues llengües i no es limita únicament a saludar en francès
El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, va afirmar en una entrevista a l’Ara publicada el 2 de novembre (al minut 45:45) que el primer ministre del Canadà fa les seves intervencions públiques en anglès i usa el francès només per dir “bon dia” i “bona tarda”.
És ENGANYÓS. En les seves intervencions, Justin Trudeau utilitza més l’anglès que el francès, però en 22 dels últims 25 discursos públics disponibles al seu canal de YouTube fa servir les dues llengües i no es limita únicament a saludar en francès.
“[El primer ministre del Canadà] diu «bon dia, bona tarda» en francès i després segueix en anglès”
Miquel Iceta, ministre de Cultura i Esport
Parlant sobre la coexistència del català i el castellà i de la possibilitat d’estudiar català a les escoles i universitats de la resta d’Espanya, Iceta posava l’exemple del Canadà i la periodista Esther Vera li responia que el primer ministre canadenc “fa totes les al·locucions en les dues llengües”, tant en anglès com en francès. Iceta li replicava que Justin Trudeau “diu «bon dia, bona tarda» en francès i després segueix en anglès” i posteriorment, després de la negació de la periodista, el ministre insistia i posava com a exemple que ho havia vist feia una setmana a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Consultat per Verificat sobre les paraules d’Iceta i sobre les intervencions a les quals al·ludia, el gabinet de premsa del Ministeri de Cultura i Esport respon que “el ministre subscriu les paraules de la periodista”, sense especificar res més. Vam repreguntar sobre el sentit de la resposta, però en el moment de publicar aquest article no hem obtingut resposta.
22 dels darrers 25 discursos, en ambdues llengües
Al canal de YouTube del primer ministre del Canadà es poden recuperar els discursos, intervencions públiques i compareixences de Justin Trudeau. Hem seleccionat els darrers 25, pronunciats entre el 5 de juliol i l’1 de novembre, i hem analitzat quin idioma fa servir el primer ministre.
La conclusió és que fa més part de les seves intervencions en anglès que en francès, però en gairebé tots els discursos utilitza en algun moment les dues llengües. En 22 dels darrers 25 discursos, Trudeau fa ús tant de l’anglès com del francès per dirigir-se al públic i més que per saludar o dir “bon dia”.
No és una intervenció en anglès seguida d’una altra en francès o viceversa, sinó un únic discurs en què alterna els dos idiomes de manera natural i encadenada.
Des de Verificat també ens hem posat en contacte amb el Gabinet de Justin Trudeau i amb periodistes canadencs, però a l’hora de publicar aquest article no hem obtingut resposta.
Tres discursos íntegrament en anglès
Entre les últimes 25 intervencions públiques difoses al canal de YouTube del primer ministre, n’hi ha només tres que siguin íntegrament en anglès. Es tracta dels tres discursos més curts (de menys de dos minuts cadascun) i estan enregistrats en un despatx amb quatre banderes canadenques darrere de Trudeau. Són tres discursos institucionals:
- El Dia Internacional de la Joventut (12 d’agost).
- Amb motiu del cinquè aniversari de la prestació per fills a càrrec (20 de juliol).
- Sobre l’Eid al-Adha, una de les celebracions més importants del calendari islàmic (20 de juliol).
Dos discursos majoritàriament en francès
A la gran majoria de les seves intervencions, Justin Trudeau parla més temps en anglès que en francès. Tot i això, entre els discursos que hem analitzat des del mes de juliol n’hi ha dos que han estat més en francès que en anglès. Són dues intervencions que va fer a la província del Quebec: a Gaspé el 19 de juliol i a Mont-real el 16 de juliol.
Dues llengües amb “igualtat d’estatus”
L’ús que fa Trudeau de l’anglès i del francès no és casual, sinó que respon a una realitat cultural i lingüística del Canadà. Així doncs, a l’article 16 de l’Acta constitucional del 1982 s’assenyala que “l’anglès i el francès són els idiomes oficials del Canadà i gaudeixen d’igualtat d’estatus i drets i privilegis iguals pel que fa al seu ús en totes les institucions del Parlament i el govern del Canadà”. L’article 18 afegeix que “els estatuts, els registres i els diaris del Parlament s’imprimiran i publicaran en anglès i francès i ambdues versions lingüístiques tenen la mateixa autoritat”.
De fet, el document oficial de la Constitució publicat a Internet està íntegrament en anglès i en francès de manera simultània.
A més, el 1969 el Parlament canadenc va aprovar l’Official Languages Act (Llei d’idiomes oficials) amb l’objectiu de “garantir la igualtat d’estatus i els mateixos drets i privilegis” en l’ús de l’anglès i el francès a totes les instituciones federals. En particular, parla del seu “ús en procediments parlamentaris, en instruments legislatius i d’un altre tipus, en l’administració de justícia, en la comunicació o prestació de serveis al públic i en l’exercici de la tasca de les institucions federals”. També advoca per “promoure la igualtat d’estatus i d’ús dels idiomes anglès i francès dins de la societat canadenca” (article 2).
El francès, gairebé residual fora del Quebec
Els parlants de francès al Canadà es concentren principalment al Quebec, segons l’estadística sobre idiomes oficials al Canadà del 2016 (l’última disponible): el 87,06% de les persones que parlen francès són del Quebec (6.890.305 quebequesos d’entre 7.914.498 canadencs).
En total, el 75,4% dels canadencs tenen l’anglès com a primera llengua oficial i el 22,8% tenen el francès. Fora del Quebec, la proporció de parlants de francès com a primera llengua és del 3,8%. A més, el 17,9% de la població es considera bilingüe de totes dues llengües.
Si mirem per territoris, només hi ha dues províncies on els parlants de francès com a primera llengua superin el 5%: Quebec, amb el 85,4%, i Nou Brunswick, amb el 31,8%. A més, Quebec és la província més bilingüe del Canadà (ho és el 44,5% de la població).
Finalment, la població francòfona (que té el francès com a llengua usual d’expressió) s’ha anat reduint de manera constant en les darreres dècades al Canadà. El 1971, el 27,5% de la població canadenca tenia el francès com a primera llengua, mentre que el 2016, el tenien el 22,8% dels ciutadans. Si mirem la situació fora del Quebec, el francès ha passat de ser la primera llengua pel 6,1% de les persones el 1971 a ser-ho per al 3,8%, una reducció del 37,7%.