El pes de les pensions en la despesa pública no s’ha duplicat des del 2005 com diu Inés Arrimadas: ha passat del 32% al 42%

El pes de les pensions en la despesa pública no s'ha duplicat des del 2005 com diu Inés Arrimadas: ha passat del 32% al 42%

Foto | Congrés dels Diputats

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Inés Arrimadas va afirmar que “un de cada dos euros de la despesa pública a Espanya ja va destinat a pagar pensions”, mentre que el 2005 “era un de cada quatre”.

Què en sabem?

Els pressupostos generales de l'Estat per l'any que ve destinen el 41,8% a pensions, mentre que els comptes del 2005 hi dedicaven el 31,8%.

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, va assegurar en la sessió de control al govern espanyol al Congrés dels Diputats que “un de cada dos euros de la despesa pública a Espanya ja va destinat a pagar pensions”, a diferència del que passava el 2005, quan “era un de cada quatre” (al minut 17:41 i en un vídeo compartit al perfil oficial del partit).

És ENGANYÓS. El Projecte de Pressupostos que va aprovar dimarts el Consell de Ministres destina el 41,8% del total a pensions, mentre que els comptes del 2005 dedicaven el 31,8%. Per tant, el pes que representen les pensions als pressupostos generals de l'Estat (PGE) no ha passat del 25% al 50% com va assegurar Arrimadas.

“Un de cada dos euros de la despesa pública a Espanya ja va destinat a pagar pensions. El 2005, era un de cada quatre”

Inés Arrimadas, Ciutadans

El 41,8% dels pressupostos del 2023

El dimarts 4 d'octubre, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2023, que va entregar el dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés dels Diputats. Aquests comptes destinen 190.687 milions d'euros a pensions, com consta a la presentació dels PGE (a la pàgina 11). Això significa que representen el 41,8% de la despesa, segons figura també al llibre groc dels comptes (a la pàgina 136). Aquest 41,8% equival a quatre de cada deu euros, tot i que Arrimadas va esmentar que eren “un de cada dos”, el 50%. En punts percentuals, suposa una diferència de 8 punts.

El 2005, els pressupostos destinaven 79.221 milions d'euros a pensions, un 31,8% del total, com es detalla al llibre groc dels comptes (a la pàgina 53). Per tant, van dedicar més del 25%, el percentatge a què va al·ludir Arrimadas en la seva intervenció. Van ser gairebé un de cada tres euros i no “un de cada quatre” com va dir la líder de Ciutadans.

El pes de les pensions l'any vinent se situa dos punts per sobre del que van significar en els comptes del 2022, quan va ser del 39,7%. El 2021, els primers pressupostos del govern de coalició, el percentatge es va situar en el 38%.

El 2020 l'Executiu no va presentar uns nous comptes; els pressupostos es van prorrogar i van ser els mateixos que el 2018 i el 2019. No obstant això, la despesa de pensions va a part i sí que es va actualitzar: el 2020, van suposar el 41,68% del total de la despesa pública, com consta en la presentació dels pressupostos del 2021 (a la pàgina 10) i al llibre groc dels comptes de l'any següent (a la pàgina 106).

El 2019, el Congrés va rebutjar els primers comptes de l'Executiu de Pedro Sánchez, que en aquell moment encara governava en solitari. Els PGE preveien que un 42,1% de la despesa es destinés a pensions (a la pàgina 17).

Preguntat per les dades a què al·ludia Inés Arrimadas, el departament de premsa de Ciutadans assenyala a Verificat que “la despesa en pensions és un 40% del total, que s'eleva al 50% tenint en compte el pagament d'interessos de deute i la pujada dels funcionaris”. Com figura a la documentació dels comptes, les pensions suposaran 190.687 milions d'euros (el 41,8%), el deute públic, 31.275 milions (6,9%) i les despeses de personal, 20.502 milions (4,5%), una quantitat que suma 242.464 milions i representa, en efecte, el 53,2% de la despesa. Tot i això, a la seva intervenció en la sessió de control al Congrés, Arrimadas no va fer aquest apunt. Des de la formació taronja, afegeixen que “aquesta mateixa despesa el 2005 amb prou feines superava el 30%, 1 de cada 4 euros”.

Els motius de l'augment

I per què la despesa en pensions ha passat del 32% el 2005 al 42% el 2023? Ció Patxot, professora d'Economia de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials, apunta tres efectes. “El més fort és clarament l'impacte de la revaloració de les pensions”, sosté. I és que, després de l'entrada en vigor de la nova llei de garantia del poder adquisitiu de les pensions, el gener del 2022, el Govern va aplicar l'IPC com a índex de revaloració, com va indicar la nota de premsa de la Moncloa.

Entre les altres causes de l'increment de la despesa en pensions, Patxot afegeix dos aspectes més. D'una banda, “l'augment del nombre de pensionistes per tendència demogràfica”, que anirà a més a mesura que es jubili la generació del baby boom. Tant és així que el 2005 hi havia 4,8 milions de pensions de jubilació per un import de 3.290 milions d'euros i el 2020, 6,1 milions de pensions per 7.182 milions d'euros, com figura als informes estadístics de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

D'altra banda, l'anomenat efecte “substitució”, ja que el nivell de les noves pensions és superior a les antigues i “això augmenta la pensió mitjana”. El 2005, la pensió mitjana el 31 de desembre va ser de 688,68 euros i el 2021, de 1.196,68 euros, segons les dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Com hem fet els càlculs?

Hem pres de referència les dades que apareixen als llibres grocs dels pressupostos generals de l'Estat, on figuren tant la quantitat en milions d'euros destinats a pensions com el percentatge respecte a la despesa pública. Tot i això, quan es parla de despesa de pensions, generalment se sol fer en comparació amb el percentatge de despesa que es destina respecte al PIB. En aquest sentit, el 2021 la despesa en pensions contributives es va mantenir al 12% del PIB. El 2020 va ser del 12,4%, el 2019, del 10,9% i el 2018, del 10,7%.

Si ho prenem amb perspectiva comparada, Espanya és el cinquè país de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en el qual la “despesa pública en prestacions de vellesa i supervivència” sobre el PIB més va augmentar entre el 2000 i el 2017, segons l'informe de l'OCDE Pensions at a Glance 2021. Va ser un increment de 2,5 punts percentuals, darrere de Grècia (5,3), Portugal (4,9), Finlàndia (4,5) i Turquia (3,5). La mitjana de l'OCDE va ser d'un punt percentual.

El mateix estudi ho calcula sobre el total de despesa pública. A Espanya va ser del 26,5% el 2017 i havia crescut 5 punts percentuals des de l'any 2000. La mitjana de l'OCDE es va situar al 18,4% i havia augmentat 1,8 punts. Espanya es va situar el 2017 només per sota de Grècia (32,6%), Itàlia (32,1%) i Portugal (28,1%).


Verificat & Newtral

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.

Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.

Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.

Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.

Dona