El perfil de Twitter i el web del Catalan Gate ja existien, però no prova que l’espionatge a polítics independentistes sigui un “muntatge”
La investigació es va fer en col·laboració amb les persones afectades, per la qual cosa ja sabien que es publicaria l’informe de Citizen Lab
Què s’ha dit?
Diversos usuaris a Twitter han insinuat que l’informe de Citizen Lab sobre el cas del Catalan Gate es tracta d’un “muntatge” i, com a arguments, han compartit captures d’imatge que mostren que el web catalangate.cat va ser registrat per l’Assemblea Nacional Catalana el gener del 2022 i que el perfil de Twitter @CatalanGate va néixer el 2012.
Què en sabem?
La investigació es va fer en col·laboració amb les persones afectades per l’espionatge, per la qual cosa ja sabien que es publicaria l’informe de Citizen Lab amb anterioritat. L’Assemblea va registrar el domini “preventivament” i després es va fer servir per fer un web que recull tots els casos. L’usuari de Twitter s’ha utilitzat en els darrers anys per diferents campanyes vinculades a l’independentisme.
En els darrers dies, s'han publicat missatges a Twitter que dubten de l'informe de Citizen Lab sobre el cas conegut com a Catalan Gate, una investigació que ha conclòs que almenys 65 polítics independentistes i activistes catalans van ser espiats amb el programa informàtic Pegasus. Com a suposats arguments que es tracta d'un muntatge, diversos usuaris a Twitter han compartit captures d'imatge que mostren que el web catalangate.cat va ser registrat per l'Assemblea Nacional Catana el gener de 2022 i que el perfil de Twitter @CatalanGate va néixer el 2012.
Això no demostra que el Catalan Gate sigui una invenció, ja que les persones afectades van haver de donar permís perquè Citizen Lab, un laboratori de la Universitat de Toronto, examinés els seus telèfons i, per tant, ja coneixien els casos abans que es publiqués l'informe de Citizen Lab i el reportatge de The New Yorker.
Les víctimes “van donar el seu consentiment”
Al seu informe, Citizen Lab relata que el 2019 NSO Group, l'empresa que comercialitza i va dissenyar Pegasus, va aprofitar una vulnerabilitat de WhatsApp per “piratejar telèfons Android a tot el món amb Pegasus” i el laboratori de la Universitat de Toronto va ajudar WhatsApp a “notificar les víctimes de la societat civil i ajudar-les a prendre mesures per estar més segures”. The Guardian va reportar per primera vegada casos d'espionatge el 2020 i, després d'aquests informes, “Citizen Lab, en col·laboració amb organitzacions de la societat civil, va dur a terme una investigació a gran escala sobre la pirateria de Pegasus a Espanya”. L'informe assenyala que les víctimes “van donar el seu consentiment per participar en un estudi de recerca amb Citizen Lab”.
El text també ressenya que, “amb el consentiment” de les persones afectades, Citizen Lab va obtenir artefactes forenses dels seus dispositius i els van examinar “a la recerca d'evidència d'infeccions de Pegasus”.
La investigació, doncs, es va fer en col·laboració amb els espiats, encara que ells haguessin de donar el seu consentiment perquè el seu mòbil fos examinat.
Un domini registrat “preventivament”
Alguns dels tuits que han qüestionat l'origen del web catalangate.cat comparteixen captures de pantalla que mostren que el domini es va crear el 10 de gener del 2022, setmanes abans que els casos d'espionatge es fessin públics. Així consta, per exemple, a DomainBigData o a ICANN Lookup, dues pàgines que donen informació sobre els dominis registrats a Internet.
El departament de Comunicació de l'Assemblea explica a Verificat que l'entitat va registrar el domini catalangate.cat preventivament i, més tard, s'ha utilitzat per allotjar un web en català de denúncia de tots els casos. Quan el van registrar, desconeixien quin seria el títol de l'informe de Citizen Lab i va ser casualitat, assenyalen, que Citizen Lab decidís fer servir aquest mateix nom per al seu informe.
Ara el titular del lloc web allotjat a www.catalangate.cat és Òmnium Cultural, com figura a l'avís legal de la web.
Les mateixes fonts de l'ANC recorden que la investigació va ser un procés llarg en què, des de l'any 2020, Citizen Lab va contactar amb possibles víctimes. En paral·lel, el periodista The New Yorker Ronan Farrow preparava un reportatge i va entrevistar algunes de les víctimes. Així doncs, les persones espiades sabien que quan l'informe estigués tancat, el tema sortiria.
Els espiats ho sabien abans que es fes públic
De fet, en els darrers dies, les persones espiades han explicat en diferents entrevistes quin va ser el procés de la investigació i quina va ser la relació amb Citizen Lab.
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va explicar en una entrevista a El Món a RAC1 (al minut 8:01) que quan es va revelar l'espionatge a Roger Torrent, a la seva etapa de president del Parlament, i a Ernest Maragall, que era conseller d'Acció Exterior, es van posar “en contacte amb Citizen Lab”, que estava “desenvolupant el mètode d'investigació per poder determinar quines havien estat les persones afectades”. A partir d'aquí, van parlar amb ells i els van facilitar la informació, i des de Citizen Lab “van poder fer el peritatge, van començar a trobar indicis i les darreres setmanes ens van confirmar que havia estat així”.
Per la seva banda, el diputat del PDeCAT Ferran Bel va respondre en una roda de premsa al Congrés dels Diputats que va tenir coneixement dels fets “fa uns mesos, quan van fer la investigació” perquè així li ho “van manifestar els diferents col·laboradors i investigadors de Citizen Lab” (al minut 39:40). Bel també va assenyalar que Citizen Lab ha fet pública la informació “quan ha formalitzat i finalitzat l'informe”.
El diputat de la CUP Albert Botran va explicar en una entrevista al Més 324 que Citizen Lab creia que hi podria haver un cas d'espionatge gran i van suggerir a una sèrie de persones que escanegessin els telèfons: “Hi va haver gent a qui li van dir «El teu està net o, si no està net, no ho hem pogut trobar», però en el meu cas van dir «El teu l'han remenat»” (al minut 1:36). En la mateixa línia, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, es va expressar en els termes següents en una roda de premsa dilluns: “El cas de l'espionatge s'ha conegut fa una setmana, però fa mesos que els afectats [ho] sabem” (al minut 32:16).
Finalment, el diputat de Bildu Jon Iñarritu va relatar en una entrevista a l’Aquí, Cuní que fa un any va rebre una trucada per veure si volia comprovar el seu telèfon, va dir que sí i al cap d'una setmana li van “dir que havia resultat positiu” (al minut 5:21). Després, li van preguntar si volia participar en la investigació que estava fent Citizen Lab, ell els va dir “que no tenia cap problema” i li van fer signar “diversos papers autoritzant” la utilització del seu cas i del seu nom públicament. “Mentre es feia la investigació, van sol·licitar que no es fes públic perquè hi havia més casos en investigació” i li “van dir que trigaria diversos mesos”, conclou.
El perfil de diferents campanyes vinculades a l'independentisme
Altres tuits qüestionen el compte de Twitter @CatalanGate i argumenten que va ser creat al “desembre de 2012”. No obstant això, es tracta d'un perfil que s'havia fet servir fa temps per a altres campanyes vinculades a l'independentisme.
Abans d'esdevenir @CatalanGate, el perfil era @ElJudici, amb el nom “Judici a la Democràcia”, sobre el judici als líders del procés. La seva biografia sostenia que “la sentència del Tribunal Suprem condemna drets fonamentals”. Un tuit arxivat a Wayback Machine permet fer la comparativa: abans i després. D'altra banda, aquest va ser l'últim tuit amb l'usuari @ElJudici i ara es veu com el darrer abans del Catalan Gate.
En aquest sentit, la Doctora en Telemàtica per la Universitat Carlos III, Mariluz Congosto, va publicar un fil a Twitter on analitzava el perfil @CatalanGate i recuperava les seves antigues identitats. L'experta conclou que és “un exemple clar d'ús d'un perfil per a campanyes” amb l'avantatge que ja té seguidors afins i neix amb un abast considerable.
4/ En la gráfica se puede ver su publicación diaria por horas cambiando de color con el cambio de nombre de perfil.
Es un perfil de propaganda que solo tiene actividad mientras dura la campaña pic.twitter.com/LR2FDJzFNj— Mariluz Congosto (@congosto) April 22, 2022
Prèviament, el mateix perfil havia servit per a altres campanyes independentistes amb noms diferents. Abans havia estat @CridaDemocracia, en defensa de l'1 d'octubre, i @Araeslhora, el “perfil oficial de la campanya unitària per a la consulta” del 9N (el 9 de novembre de 2014).
🔴 A les 17h presentem Crida per la Democràcia, la gran campanya per defensar el Referèndum i denunciar els atacs a la democràcia de l'Estat. pic.twitter.com/9M7NPbFPBd
— Catalangate (@catalangate) July 10, 2017
L'11 de setembre del 2014, per exemple, es va publicar un tuit sobre la mobilització independentista de l'11S: aquest és el tuit amb l'aspecte original i és així com es veu ara.
Benvinguts al perfil oficial de la campanya unitària per la consulta #9N2014. Units @assemblea i @omnium per guanyar un país nou #araéslhora
— Catalangate (@catalangate) July 17, 2014