Dinamarca no va convocar eleccions perquè un partit “petit” trenqués el suposat govern de coalició al qual es refereix Ramon Tremosa

El govern de Dinamarca estava format per un únic partit, el Socialdemòcrata, i de les tres formacions que van donar suport a la primera ministra, el que va obtenir més vots el 2019, el Radikale Venstre, va ser el que li va reclamar anticipar les eleccions


Què s’ha dit?

Ramon Tremosa va afirmar que a Dinamarca “fa un mes hi havia quatre partits a la coalició de govern”, però “el partit petit va dir «No ens agrada aquest govern»” i la primera ministra va convocar eleccions “immediatament”.

Què en sabem?

El govern de Dinamarca estava format fins fa uns dies per un únic partit, el Socialdemòcrata, que va arribar a un acord amb tres formacions més el 2019 per investir Mette Frederiksen. Dels tres partits que donaven suport a la primera ministra, el que va obtenir més vots el 2019, el Radikale Venstre, va ser el que li va reclamar anticipar les eleccions. Així mateix, encara que ultimàtum que va fixar era el dia de la inauguració de l’any parlamentari, la primera ministra va anunciar la convocatòria un dia després.

El diputat de Junts per Catalunya al Parlament, Ramon Tremosa, va assegurar en una entrevista a l'Aquí Parlem de TVE Catalunya que a Dinamarca “fa un mes hi havia quatre partits a la coalició de govern”, però “el partit petit va dir «No ens agrada aquest govern»” i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va convocar “immediatament eleccions” (al minut 19:22).

És ENGANYÓS. Abans de la convocatòria anticipada, el govern de Dinamarca estava format únicament pel Partit Socialdemòcrata, que el juny del 2019 va arribar a un acord amb tres altres formacions per investir Mette Frederiksen. Dels tres partits que van donar suport parlamentari a l'Executiu, el que va aconseguir més vots a les eleccions del 2019, el Radikale Venstre (el Partit Social Liberal), va reclamar anticipar les eleccions el mes de juliol passat. La primera ministra va anunciar la convocatòria el 5 d'octubre, un dia després de la inauguració de l'any parlamentari, l'ultimàtum què havia fixat el Radikale Venstre. Els comicis es van celebrar dimarts 1 de novembre.

“Què ha fet Dinamarca? Dinamarca fa un mes hi havia quatre partits a la coalició de govern. El partit petit va dir: «No ens agrada aquest govern». Va convocar immediatament eleccions”

Ramon Tremosa, Junts per Catalunya

La convocatòria anticipada d'eleccions a Dinamarca ha estat un exemple que han fet servir també altres figures de Junts per Catalunya per criticar que Pere Aragonès no se sotmeti a una qüestió de confiança al Parlament. Ho han dit, per exemple, la presidenta de Junts, Laura Borràs, en una entrevista a 8TV i en un tuit, i els diputats Francesc de Dalmases i Joan Canadell a Twitter. L'expresident de la Generalitat Quim Torra també s'ha pronunciat en aquest sentit.

Govern d'un sol partit

A diferència del que afirma Ramon Tremosa, que sosté que a Dinamarca hi havia “quatre partits a la coalició de govern”, el govern danès en la darrera legislatura era un executiu monocolor i estava format únicament pel Partit Socialdemòcrata, com figura a la web del Folketing, el parlament de Dinamarca. També consta així a la base de dades del CIDOB (el Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona).

A les eleccions del juny del 2019, el Partit Socialdemòcrata es va imposar amb 48 escons. La formació de Mette Frederiksen va arribar a un acord amb el Radikale Venstre (el Partit Social Liberal), que va obtenir 16 escons, amb el Socialistisk Folkeparti (el Partit Popular Socialista), de 14 diputats, i amb l'Enhedslisten-de Rød-Grønne (l'Aliança Roja-Verd), que tenia 13 seients. El pacte va rebre el nom de Retfærdig retning for Danmark (“Direcció justa per a Dinamarca”). La TV2 danesa va informar que es conformaria “un govern de minoria socialdemòcrata”. Frederisken també va comptar amb el suport del representant del Siumut i de l'Inuit Ataqatigiit, tots dos de Groenlàndia.

La demanda d'unes eleccions anticipades

A principis de juliol, el Partit Socialdemòcrata va perdre el suport del Radikale Venstre, que va reclamar a la primera ministra que avancés les eleccions. Ho va deixar clar la líder de la formació, Sofie Carsten Nielsen, que va demanar a la primera ministra que convoqués eleccions “després de les vacances d'estiu”, a tot tardar abans que el Folketing es reunís novament a l'octubre.

Sofie Carsten també va assenyalar en una entrevista a DR Nyheder que es tractava d'unacrida inequívoca a què es convoquin eleccions abans que es reuneixi el Parlament danès i preferiblement com més aviat millor”.

Des de les files del mateix partit, la diputada Samira Nawa insistia a Twitter que farien una moció de censura al govern si les eleccions no s'anunciaven abans que el Folketing es reunís de nou.

L'any parlamentari a Dinamarca comença el primer dimarts del mes d'octubre, segons fixa l'article 36 de la Constitució danesa. En aquest cas, va ser dimarts dia 4. Com estableix l'article 38, a la sessió d'obertura la primera ministra va fer “una exposició de la situació general del Regne”. No va ser fins a l'endemà, el dimecres 5 d'octubre, que Mette Frederiksen va anunciar en una roda de premsa sense preguntes la convocatòria d'eleccions per a l'1 de novembre. Tant el Folketing com el Partit Socialdemòcrata es van fer ressò de l'avançament dels comicis, que s'havien de celebrar a mitjan any que ve.

Per tant, encara que el Radikale Venstre ja va reclamar al juliol que es convoquessin eleccions abans que es reunís el Parlament (“preferiblement com més aviat millor”, va dir la seva líder), Frederiksen les va anunciar l'endemà de l'obertura de l'any parlamentari. Així doncs, la primera ministra no les “va convocar immediatament” com va assegurar Ramon Tremosa.

No és el “partit petit” dels quatre

El diputat de Junts també va sostenir que qui va forçar les eleccions, el Radikale Venstre (RV), va ser el “partit petit” dels que donen suport a l'Executiu danès. Tampoc no és així. Més enllà del seu partit, el Socialdemòcrata, Mette Frederiksen va ser investida amb els suports de cinc formacions: els dos diputats del Siumut i de l'Inuit Ataqatigiit (de Groenlàndia) i tres partits d'implantació estatal. D'aquests tres, el més petit va ser l'Enhedslisten, que comptava amb 13 escons al parlament.

El Radikale Venstre, el partit que va exigir eleccions, va ser el més votat d'entre els que van recolzar externament la primera ministra i en les eleccions del 2019 va obtenir 16 diputats, dos més que el Socialistisk Folkeparti (SF), que en va aconseguir 14. No obstant això, ha canviat al llarg de la legislatura i abans de la convocatòria electoral el Radikale Venstre tenia menys escons que el Socialistisk Folkeparti. Per què? El RV va perdre Ida Auken, que se'n va anar al Partit Socialdemòcrata, i Jens Rohde, que va acabar al grup de diputats no adscrits. Per la seva banda, el SF va incorporar a les seves files Rasmus Nordqvist després que aquest abandonés Alternativet. Igualment, els 14 diputats del RV són més que els 13 de l'Enhedslisten.

Ens hem posat en contacte amb el departament de premsa de Junts per Catalunya preguntant sobre les declaracions de Ramon Tremosa, però a l'hora de publicar aquesta verificació no ens havien contestat.

El motiu de les eleccions: un informe sobre el sacrifici de visons

El juny passat es va produir una forta polèmica a Dinamarca arran de la publicació d'un informe que criticava la decisió del govern danès de sacrificar milions de visons per una mutació del coronavirus, cosa que va desencadenar una crisi política al país. Aquest cas, popularment conegut com a “Minkgate, ja havia provocat el novembre de 2020, just després de la matança de visons, la dimissió del ministre d'Agricultura, Mogens Jensen, disculpant-se en veure que la seva decisió no va ser encertada.

La primera ministra danesa també es va disculpar amb llàgrimes als ulls aquell mateix novembre en visitar una granja de visons. El govern danès va reconèixer que no comptava amb una base legal per ordenar el sacrifici de tota la població de visons criats en granges.

Els socialdemòcrates es tornen a imposar

A les eleccions que es van celebrar l'1 de novembre passat, el Partit Socialdemòcrata va tornar a imposar-se. La formació de la primera ministra va aconseguir un 27,5% dels vots i 50 diputats, dos més que el 2019. D'altra banda, el Radikale Venstre, que va ser qui va reclamar l'avançament electoral, només va obtenir el 3,8% dels vots i va quedar-se amb 7 diputats, menys de la meitat dels que tenia fins ara. Mette Frederiksen ha decidit dimitir per iniciar negociacions i formar un govern amb partits del bloc conservador. Aquesta estratègia pretén reforçar una majoria estable en un panorama polític dividit en partits molt diversos.