Compte amb els missatges que recomanen les injeccions de diòxid de clor

Compte amb els missatges que recomanen les injeccions de diòxid de clor

Català | Castellano

Està circulant per xarxes socials un missatge que assegura que s'ha desenvolupat una injecció que conté “diòxid de clor” amb propietats com reforçar el sistema immune, regenerar cèl·lules mare o prevenir tumors o l'envelliment. Per a justificar l'afirmació, el text adjunta 28 enllaços a suposats estudis que defensen aquestes afirmacions. És FALS. No existeix cap estudi revisat per parells que avali els beneficis del diòxid de clor en humans i els que afegeix l'autor del missatge, o no diuen tal cosa, o no existeixen.

"Es divulga el gran secret més gran de la medicina moderna: una injecció que conté diòxid de clor en aplicacions terapèutiques potència el sistema immunològic, regenera les cèl·lules mares, és anti tumoral, anti cancerigen i anti envelliment."

El diòxid de clor és un gas conegut popularment com CDS, tot i que també s'obté a través de la mescla de clorit sòdic, aigua destil·lada —una mescla coneguda com MMS—, i un àcid. És una substància molt oxidant que s'usa com a blanquejador a les fàbriques que produeixen paper i en les plantes de tractament d'aigua

A Espanya, així com en altres països d'Europa, la seva comercialització amb finalitats mèdiques porta anys prohibida, perquè tal com indica l'Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS), “el clorit de sodi, en solució aquosa i quan s'administra en les condicions indicades, es transforma en àcid clorós que es degrada a diòxid de clor”. I afegeix: “Totes aquestes substàncies tenen una acció oxidant forta, i el seu consum directe en aquestes condicions pot produir dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrea, intoxicacions, fallada renal i metahemoglobinèmia”. 

“Són substàncies altament tòxiques per a bacteris i altres microorganismes”, explica Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona. És a dir, que les aplicacions reals del diòxid de clor estan molt allunyades de les mèdiques, en contra d'allò que l'autor del missatge de Telegram ens vol fer veure. De fet, agències del medicament d'arreu del món, inclosa l'espanyola, i organismes internacionals com l'OMS, alerten de la seva toxicitat i de l'augment del seu consum a causa de la pandèmia de la covid-19.

Enllaços trencats i no concloents

L'autor del missatge tracta de justificar la seva defensa del CDS amb, suposadament, 28 estudis -que en realitat són 22-, dels quals tres porten al mateix article, però des de diferents pàgines web, i altres quatre estan trencats. Quant al contingut dels estudis correctament enllaçats, en cap es confirma que existeixi una injecció amb tals característiques: en els primers s'estudia la toxicitat del diòxid de clor en ratolins; en uns altres, s'observa la capacitat purificadora del diòxid de clor en aigües infectades per un paràsit (Cryptosporidium parvum) i com afecta la seva ingesta als ratolins; uns altres parlen de la capacitat desinfectant del diòxid de clor en superfícies enfront de certs virus; i un altre, publicat el 1982, planteja la possibilitat d'estudiar les propietats del diòxid de clor en humans, però sense resultats concloents…

En definitiva, cap dels estudis que aporta analitza i/o demostra els beneficis del diòxid de clor injectat en humans. 

S'injecta?

Que el diòxid de clor sigui útil per a desintoxicar i tractar aigües, no significa que pugui utilitzar-se en el tractament d'infeccions. De fet, ingerir-lo o introduir-lo en el cos humà pot ser perillós: “Tant el diòxid de clor com el clorit de sodi també són altament tòxics per a les nostres cèl·lules, per la qual cosa exposar-se a quantitats elevades dels mateixos pot tenir efectes molt nocius per a la salut”, adverteix la immunòloga. 

El diòxid de clor s'usa des de fa més de 100 anys per a eliminar els microbis, per exemple quan es vol esterilitzar un quiròfan o la cuina d'un restaurant. “Aquests agents són esterilitzants perquè són tan potents que destrueixen totes les formes de vida conegudes, no només els microbis dolents, sinó totes les cèl·lules humanes", afegeix Xavier Giménez, químic i divulgador científic de la Universitat de Barcelona. 

En una superfície metàl·lica com la de la cuina, on només hi ha formes de vida contaminants i nocives, el seu ús no és problemàtic, però en cap cas, assegura l'expert, pot ser un medicament.

Suposada ‘cura’ per a tot

Sobre el diòxid de clor s'ha dit de tot: que cura el càncer, la sida, l'hepatitis, la malària, el H1N1, l'Ébola, l'acne, l'autisme i, ara, més recentment, la covid-19. 

A Verificat ja hem publicat nombrosos articles que desmunten aquestes asseveracions, totes vinculades a la pandèmia: “És important recalcar que no hi ha cap assaig clínic o autoritat sanitària que avali el seu ús com a medicament i, per contra, pot suposar un greu risc per a la salut, com adverteixen l'OMS i l'Agència Espanyola del Medicament (AEMPS)”, conclou l'experta.


Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.