Com funciona la primera vacuna d’ADN contra la covid-19 que s’ha aprovat al món

Com funciona la primera vacuna d'ADN contra la covid-19 que s'ha aprovat al món

Català | Castellano

L'Índia acaba d'aprovar per al seu ús d'emergència la primera vacuna d'ADN en humans per a combatre la covid-19. Es diu ZyCoV-D, ha estat desenvolupada per l'empresa Zydus Cadila i no és només la primera vacuna d'ADN dissenyada per a combatre aquesta malaltia, sinó que també és la primera injecció de la història que empra aquesta tecnologia en humans. 

Les primeres recerques dutes a terme sobre aquest tipus de vacuna es remunten a principis dels anys 90, però fins ara només havien estat aprovades en animals, com és el cas de la injecció contra la malaltia pancreàtica en salmons, la que s'usa contra el virus del Nil Occidental per a cavalls, o la del melanoma caní, en gossos.

Ara, aquesta tecnologia també s'usarà en humans, després que el Controlador General de Medicaments de l'Índia (DCGI, per les seves sigles en anglès), donés llum verda a la seva aprovació. La vacuna d'ADN està composada de petits fragments de material genètic que, inserits en uns plasmidis —petites molècules d'ADN circular que es troben en bacteris i altres cèl·lules— contindran informació de com es produeix la proteïna Spike, l'antigen que ensenyarà a les cèl·lules del sistema immunitari a detectar el SARS-CoV-2. 

Al contrari de les vacunes d'ARN missatger, com Pfizer i Moderna, en les quals s'injectava directament l'ARNm en la pell (i, per tant, no era necessari que el material genètic accedís primer al nucli de les cèl·lules), les vacunes d'ADN precisen d'aquest pas extra, perquè és allí on s'ajunta amb l'ARN missatger, 'l‘escriba’ que copia la informació de l'ADN i el converteix en un manual d'instruccions per a produir proteïnes. 

Avantatges de les vacunes d'ADN

A més de que és molt més barat de produir que l'ARN missatger, l'ADN presenta una sèrie d'avantatges respecte a altres tipus de vacuna: en primer lloc, es pot emmagatzemar a temperatures més normals (entre 2 i 8 °C) que les d'ARNm (entre -60 i -80 °C) perquè també és un material genètic més estable. A més, segons precisa el fabricant, “ha mostrat bona estabilitat a temperatures de 25 °C durant almenys tres mesos”, la qual cosa “facilitarà el seu transport i emmagatzematge, i reduirà qualsevol imprevist relacionat amb la ruptura de cadena de fred que condueixi al desaprofitament de les vacunes”. 

La vacuna índia no precisa d'agulles, sinó que utilitza un injector intradèrmic. L'empresa desenvolupadora és Pharmajet, qui indica en la seva pàgina web que el contingut s'inocula a través d'un raig comprimit que penetra en la zona subcutània de la pell. Una altra característica que fa a la vacuna d'ADN de l'Índia diferent de les altres és que s'administra en 3 dosis (igual que la vacuna cubana Abdala), cadascuna separada 28 dies de l'anterior. La injecció serà la primera a administrar-se a menors d'edat al país (a partir dels 12 anys).

Els resultats dels assajos, encara sense publicar

El que encara no s'ha fet públic són els resultats d'eficàcia en assajos clínics. Segons una nota de premsa del fabricador, té una eficàcia del 67% enfront de la infecció simptomàtica, i del 100% enfront de malaltia moderada. 

Aquests percentatges haurien sortit després de superar assajos clínics de fase I/II i fase III, l'últim amb més de 28.000 voluntaris, 1.000 dels quals comptaven entre 12 i 18 anys d'edat. En la nota també s'indica que no es van produir casos greus o morts per covid-19 després de l'administració de la segona dosi de la vacuna. No obstant això, encara no s'han publicat en cap revista científica i per tant no es poden considerar oficials. Tampoc es coneix quan començaran a administrar-la. En la nota es fixava com a data el mes de setembre, sense precisar el dia. 

Més vacunes d'ADN en camí

La de l'Índia ha estat l'única vacuna que ha aconseguit ser aprovada, però almenys una desena més estan en fase de desenvolupament. Dos, de fet, ja estan en fases avançades de recerca: la de la farmacèutica americana Inovio Pharmaceuticals, amb seu a Pennsilvània, i la de la AnGes, situada a Osaka (el Japó). 

A més de per a tractar la covid-19, ja s'ha proposat emprar aquesta tecnologia per a combatre altres tipus de malalties, i molt abans de la pandèmia, com les al·lèrgies, alguns tipus de càncer, el virus respiratori sincicial, la grip, i el papil·loma humà.

Tenim un favor a demanar-te! Un petit favor per a una causa molt gran.

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí


Aquest article és part de Les Mentides amenacen la Salut, la secció de ciència de Verificat.