El president del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, va afirmar en una roda de premsa al Parlament que aquest 2022 els delictes s'han “incrementat un 27%” a Catalunya i que aquesta és “la pitjor dada de tot Espanya” (al minut 13:13).
És ENGANYÓS. És correcte que les infraccions penals van augmentar un 27,4% a Catalunya els dos primers trimestres del 2022 en comparació amb la primera meitat del 2021. No obstant això, encara que el creixement a Catalunya és superior a la mitjana estatal (25,7%), hi ha cinc comunitats autònomes més en les quals l'increment va ser superior (La Rioja, Cantàbria, Castella i Lleó, Astúries i Galícia), segons les xifres del balanç trimestral de criminalitat del Ministeri de l'Interior.
A més, si ho comparem amb els registres del 2019, l'últim any abans de la pandèmia, Catalunya ha experimentat un descens de les infraccions penals del 4,8% i és la comunitat autònoma amb una major reducció.
“No és casualitat que des de començaments d'any s'hagin incrementat un 27% els delictes [a Catalunya], la pitjor dada de tot Espanya”
Alejandro Fernández, PPC
Catalunya, sisena comunitat amb més augment d'infraccions penals
Entre el gener i el juny d'aquest any, les infraccions penals han augmentat un 27,4% a Catalunya en comparació amb el mateix període del 2021, segons les últimes estadístiques disponibles al balanç trimestral de criminalitat del Ministeri de l'Interior.
Tot i això, la xifra de Catalunya no és “la pitjor dada de tot Espanya” com va assegurar Alejandro Fernández, sinó que hi ha cinc comunitats més amb un major augment: La Rioja (39,3%), Cantàbria (36%), Castella i Lleó (29,9%), Astúries (29,4%) i Galícia (27,7%).
En aquest article, hem inclòs les dades de les disset comunitats autònomes, sense comptar Ceuta i Melilla.
El descens més gran en comparació amb el 2019
Així mateix, la comparació de les dades de criminalitat del 2022 amb les del 2021 és enganyosa, ja que l'any passat encara estava marcat pel coronavirus. Si comparem les dades de la primera meitat del 2022 amb les dels dos primers trimestres del 2019 (l'últim any abans de la pandèmia), veiem que Catalunya, amb una reducció de les infraccions penals del 4,8%, és la comunitat autònoma que ha experimentat una baixada més gran.
De fet, només quatre territoris van registrar menys infraccions penals fins al juny del 2022 que en el mateix període del 2019: a banda de Catalunya, les Balears (un 4,4% menys), Madrid (0,6%) i les Canàries (0,3%). Les altres tretze autonomies han vist com les infraccions penals augmentaven. Els tres increments més importants s'han donat a Cantàbria (34,8%), La Rioja (31,4%) i Galícia (27%). Al conjunt de l'Estat, han augmentat un 5,4%.
Catalunya tampoc no lidera l'increment de cap infracció penal concreta
Tornant a la comparativa entre el 2022 i el 2021, i atenent els casos concrets, Catalunya no encapçala l'augment de cap infracció penal específica. Cinc exemples:
- Els homicidis dolosos i assassinats consumats han augmentat a 9 comunitats autònomes. Però entre les que els han reduït, Catalunya és la que menys ho ha fet.
- Els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual han augmentat a tots els territoris, excepte a Múrcia. Catalunya és la segona comunitat amb menys augment, darrere de Castella-la Manxa.
- Els furts s'han incrementat a tot Espanya. Catalunya és la vuitena comunitat amb més creixement.
- Els robatoris amb força a domicilis també han crescut a totes les autonomies. Catalunya se situa en quarta posició.
- El tràfic de drogues s'ha incrementat en 10 comunitats i Catalunya ha estat la sisena amb un augment més alt.
Hem preguntat al departament de premsa del PPC a què es referia Alejandro Fernández en la seva intervenció, però en el moment de publicar aquesta verificació no ens havien contestat.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.
Som un equip de joves periodistes que treballem de manera independent per combatre la desinformació. Ens basem en fets i dades per verificar el que diuen els polítics i les falsetats que circulen per les xarxes socials.
Et necessitem. Amb la teva aportació contribuiràs a un debat polític més saludable i ajudaràs a impulsar projectes educatius per ensenyar la ciutadania a navegar el caos informatiu i a defensar-se de la desinformació.
Pots col·laborar amb una aportació tan simbòlica com un euro i no t’ocuparà més de 45 segons (els hem comptat). Si pots, si us plau, marca la teva aportació com a mensual i així podrem continuar fent la nostra feina de manera rigorosa i independent. Moltes gràcies.
Dona