Catalunya no és l’única comunitat que manté estable la seva aportació al PIB espanyol, com diu Míriam Nogueras

Catalunya no és l'única comunitat que manté estable la seva aportació al PIB espanyol, com diu Míriam Nogueras

Foto | Julio Diaz

Què s’ha dit?

Míriam Nogueras va assegurar que Catalunya és l’única comunitat autònoma, a banda de Madrid, que “ha resistit el seu volum econòmic respecte a tot Espanya”

Què en sabem?

Entre el 2000 i el 2019, Múrcia i les Illes Balears han augmentat el seu pes al PIB total d’Espanya més que Catalunya i hi ha tres altres comunitats que també han incrementat la seva aportació a l’economia estatal (Castella-la Manxa, Galícia i Extremadura)

La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, va afirmar en un acte del partit a Barcelona el 13 de novembre (al minut 1:05:23) que Catalunya és l’única comunitat autònoma que, a banda de Madrid, “ha resistit el seu volum econòmic respecte a tot Espanya” (sense especificar el període). Va afegir que Madrid ha pujat del 14% al 19% i que el País Basc, Andalusia i Múrcia han baixat. És ENGANYÓS. Hi ha altres comunitats autònomes, a banda de Catalunya i Madrid, que han guanyat pes, mentre que la resta es mantenen més o menys estables.

“Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha resistit el 19% del PIB, que ha resistit el volum econòmic respecte a tot Espanya. Totes les altres comunitats, excepte Madrid, òbviament, que ha pujat crec que d'un 14 a un 19%, les altres han baixat. El País Basc ha baixat, Andalusia ha baixat, Múrcia ha baixat. L'única que resisteix [...] és Catalunya”

Míriam Nogueras, Junts per Catalunya

Efectivament, Madrid és la comunitat que ha guanyat més terreny, encara que no tant com afirma la diputada: el 2000 representava el 17,7% del PIB estatal i el 2019 va significar el 19,3%, segons les dades de la Comptabilitat regional d’Espanya de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A més, entre el 2000 i el 2019, Múrcia i les Illes Balears han augmentat el seu pes al PIB total d’Espanya més que Catalunya. I tres altres comunitats també han incrementat la seva aportació a l’economia estatal: Castella-la Manxa, Galícia i Extremadura.

En general, la majoria de comunitats autònomes aporten al PIB espanyol una proporció molt similar a la que aportaven el 2000. Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i el País Basc són les que més han caigut.

Set comunitats amb més percentatge de PIB que el 2000

Tot i que Nogueras no especifica el període de temps, entre el 2000 i el 2019 set comunitats han augmentat el seu percentatge respecte al PIB estatal i dotze l’han disminuït, segons les dades de la Comptabilitat regional de l’INE. Entre les que l’han incrementat, la Comunitat de Madrid ha experimentat un creixement d’1,6 punts, Múrcia, les Balears i Catalunya, d’entre 0,2 i 0,1 punts i Castella-la Manxa, Galícia i Extremadura, de menys de 0,1 punts. A l’altre extrem, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i el País Basc són les tres que han perdut més pes.

Per tant, és enganyós dir que el País Basc, Andalusia i Múrcia han “baixat”, com sosté la diputada: el País Basc i Andalusia han perdut pes (0,311 punts i 0,037 punts, respectivament), però Múrcia ha passat del 2,43% al 2,60%, 0,173 punts percentuals més.

En qualsevol cas, el volum del PIB de les diferents comunitats autònomes respecte al PIB total d’Espanya no ha variat en excés les darreres dues dècades. Madrid ha estat la comunitat amb més variació, però la resta, si bé és cert que han crescut o disminuït, han experimentat una tímida evolució.

Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats per saber en quines xifres es basava Nogueras per fer la seva afirmació, però a l’hora de publicar aquest article no havíem obtingut resposta.

Un descens d’1,76 punts percentuals a la resta de comunitats

Les paraules de Nogueras van en la línia d’un gràfic que sovint es viralitza i que fa la comparativa entre el creixement acumulat del pes de Madrid al PIB estatal des de l’any 2000, el de Catalunya i el de la resta de comunitats. El 2019, per exemple, Madrid havia augmentat la seva aportació al PIB espanyol 1,62 punts i la resta de comunitats (sense comptar Catalunya) havien perdut 1,76 punts.

No obstant això, i sent el gràfic anterior correcte, a la mateixa visualització es poden incloure Múrcia i les Balears, les dues comunitats que més han augmentat el seu pes per darrere de Madrid, per veure que segueixen una trajectòria paral·lela a Catalunya i que, per tant, Catalunya no és “l’única que resisteix”, com va assegurar Míriam Nogueras.

Totes les comunitats creixen en números absoluts

Totes les dades esmentades fins ara fan referència al pes de les comunitats autònomes al PIB estatal en percentatge. Es tracta del “seu volum econòmic respecte a tot Espanya”, com va dir Míriam Nogueras. Així mateix, una altra dada que facilita la Comptabilitat regional de l’INE és el PIB a preus corrents de les comunitats autònomes, que ha augmentat en tots els casos des de l’any 2000.

Així, per exemple, segons les dades de l’INE, el PIB de Catalunya ha passat de 122.428 milions a 236.814 milions. A grans trets, totes les comunitats presenten una evolució semblant: creixement entre el 2000 i el 2008, un retrocés entre el 2008 i el 2009, una tendència a la baixa entre el 2009 i el 2013 i un augment sostingut entre el 2014 i el 2019. En els últims 19 anys, Madrid, Múrcia i les Balears han més que duplicat el seu PIB. Els segueixen Castella-la Manxa, Catalunya i Galícia.

Amb les darreres dades disponibles, de l’any 2019, Catalunya va ser la vuitena comunitat amb una taxa de creixement anual més gran en termes de volum respecte a l’any 2018.

Les noves xifres relatives a la Comptabilitat regional de l’any 2020 es publicaran el 17 de desembre d’aquest any, com consta al calendari de disponibilitat d’estadístiques de l’INE.

Tenim un favor a demanar-te! Un petit favor per a una causa molt gran.

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí


Verificat & Newtral

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.