Catalunya no és la comunitat amb la taxa de privació material severa més alta d’Espanya com diu Romero

Catalunya no és la comunitat amb la taxa de privació material severa més alta d'Espanya com diu Romero

Foto | Parlament de Catalunya

Català | Castellano

Què s’ha dit?

Alícia Romero, portaveu del PSC al Parlament, va afirmar que Catalunya, amb el 6,2% de la població amb privació material severa, és la comunitat autònoma amb una taxa més elevada.

Què en sabem?

El 2020 Catalunya tenia el 6,2% de població en situació de privació material severa, però era la vuitena comunitat (empatada amb Navarra i sense comptar Ceuta i Melilla) amb un major percentatge i se situava per sota de la mitjana estatal.

La portaveu del PSC al Parlament de Catalunya, Alícia Romero, va assegurar durant el debat dels pressupostos de la Generalitat del 22 de novembre (al minut 1:44:14) que Catalunya és la comunitat autònoma amb més població en privació material severa: es tracta del 6,2% de la població, va assegurar, la xifra “més alta d’Espanya”.

És ENGANYÓS. Segons l’informe de l’European Anti-Poverty Network (a la pàgina 27), el 2020 Catalunya tenia, en efecte, el 6,2% de població en situació de privació material severa (amb dificultats per consumir productes considerats bàsics a nivell europeu), però era la vuitena comunitat (empatada amb Navarra i sense comptar Ceuta i Melilla) amb un major percentatge i se situava per sota de la mitjana estatal.

“Privació material severa: 6,2, la més alta d’Espanya”

Alícia Romero, PSC

En termes absoluts, Catalunya era a la tercera posició, amb 471.927 persones en privació material severa (així consta a la pàgina 26 del mateix informe). El rànquing el lideraven Andalusia, amb 682.373, i la Comunitat Valenciana, amb 577.874. Al conjunt d’Espanya, el 2020 hi havia 3,29 milions de persones en privació material severa.

Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa del PSC, però a l’hora de publicar aquest text no havia obtingut resposta.

El concepte de privació material severa

La privació material severa (PMS) és un indicador que mostra la “dificultat per consumir alguns productes concrets bàsics que es defineixen a nivell europeu i suposa una vulnerabilitat molt greu per a les persones afectades”, segons la definició de l’European Anti-Poverty Network (Xarxa Europea contra la Pobresa).

En aquest sentit, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) explica que una llar està en situació de carència material severa si li manquen almenys quatre dels nou conceptes que es detallen a continuació:

  • No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any.
  • No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
  • No es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada.
  • No té capacitat per afrontar despeses imprevistes.
  • Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat) o en compres a terminis en els darrers 12 mesos.
  • No es pot permetre un automòbil.
  • No es pot permetre un telèfon.
  • No es pot permetre tenir una televisió en color.
  • No es pot permetre una rentadora.

L’informe de l’European Anti-Poverty Network assenyala (a la pàgina 26) que dels nou indicadors, “els valors de tres (no disposar de rentadora, telèfon i televisió) són pràcticament igual a 0 a Espanya”, és a dir, que no hi ha població estadísticament rellevant en aquesta situació.

El 2020, el darrer any amb dades disponibles, la Comunitat Valenciana, les Canàries, Extremadura i Andalusia van ser les comunitats autònomes amb més proporció de la seva població en privació material severa. A l’altre extrem, els territoris amb un percentatge més baix van ser l’Aragó, La Rioja, Castella-La Manxa i Castella i Lleó. La mitjana espanyola es va situar al 7% i Catalunya, al 6,2%.

L’European Anti-Poverty Network apunta que aquestes dades van ser mesurades entre el setembre i el desembre del 2020 i, per tant, inclouen les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia de la covid. Això explica “l’increment sense precedents que ha registrat l’indicador aquest darrer any a la immensa majoria de les regions” (pàgina 25).

De fet, el mateix INE publica les estadístiques de carència material severa, encara que no ho explicita com a tal: apareixen a la base de dades de l’Enquesta de condicions de vida i corresponen al percentatge de persones amb “mancança en almenys quatre conceptes”. Les xifres del 2020 coincideixen amb les que presenta l’European Anti-Poverty Network. En el cas de Catalunya, el 6,2% que va esmentar Alícia Romero també el publica l’Idescat (l’Institut d’Estadística de Catalunya).

Catalunya en el marc estatal

Si comparem la privació material severa a Catalunya i al global d’Espanya durant els darrers 17 anys, les dues xifres s’han anat alternant. Així, el 2020, la xifra de Catalunya se situava per sota de la mitjana estatal, però en els dos anys anteriors la situació s’havia donat a la inversa. Entre el 2010 i el 2017, Catalunya es va ubicar per sota de la mitjana en quatre anys i per sobre en tres més.

Catalunya no lidera cap de les sis mancances materials

Com dèiem inicialment, establir la població que es troba en privació material severa depèn a Espanya de nou variables o condicions, encara que a la pràctica només se n’avaluen sis perquè tres són igual a zero, com recull l’informe, i en cap d’elles Catalunya se situa a la primera posició. En quatre, Catalunya està per sota de la mitjana espanyola i en dues (tenir retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal i no poder-se permetre un automòbil) supera la mitjana estatal.

Tenim un favor a demanar-te! Un petit favor per a una causa molt gran.

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí


Verificat & Newtral

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.