A Catalunya no hi ha “moltíssims” alcaldes de pobles petits amb una “causa oberta” per l’1 d’octubre com diu Rufián

A Catalunya no hi ha "moltíssims" alcaldes de pobles petits amb una "causa oberta" per l'1 d'octubre com diu Rufián

El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, va afirmar el 18 de juliol en una entrevista a La Vanguardia que a Catalunya hi ha “moltíssims” alcaldes de pobles petits que tenen una “causa oberta” per haver facilitat la votació de l’1 d’octubre.

És ENGANYÓS. La Fiscalia va demanar investigar el 2017 a 712 alcaldes que van mostrar el seu suport a l’1-O, però finalment se’n van investigar 78 i la majoria de casos van ser arxivats. Hi ha hagut dues absolucions i una condemna i hi ha un judici pendent, tres casos oberts i cinc dels quals no ha transcendit el desenllaç.

“Hi ha moltíssima gent que, per exemple, ostenta l'alcaldia d'un poble petit de Catalunya i que simplement per obrir el col·legi electoral 1-O té una causa oberta”

Gabriel Rufián, ERC

La instrucció de la Fiscalia per investigar 712 alcaldes

Tot es remunta al setembre del 2017, quan el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va demanar que s’investigués 712 alcaldes pels “presumptes actes de cooperació en l’organització del referèndum il·legal”.

Inicialment, la Fiscalia General va adjuntar un llistat que havia publicat l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els 712 alcaldes que van signar “un decret per visualitzar la seva col·laboració amb la convocatòria de la Generalitat per a l’1 d’octubre” com a “compromís polític municipal amb el referèndum”. No obstant això, la mateixa AMI va explicar el març del 2019 que només havien estat investigats 78 alcaldes i en 62 casos s’havia arxivat la causa.

En aquell moment, l’AMI explicava que hi havia deu casos als jutjats per continuar la investigació i en altres sis encara no hi havia un pronunciament.

El departament de premsa de l’AMI assenyala en conversa amb Verificat que aquest recompte no era totalment exhaustiu, ja que pot ser que algun alcalde no ho comuniqués o que tingués la seva pròpia defensa. De fet, la mateixa AMI va conèixer alguns casos a través dels mitjans de comunicació.

Hem trobat 18 casos que estaven oberts o pendents el març del 2019. Entre aquests, hi ha hagut una condemna, dues absolucions, tres investigacions arxivades per la Fiscalia i tres causes arxivades als jutjats, hi ha un judici pendent, tres casos oberts i queden cinc casos dels quals no ha transcendit el desenllaç.

De fet, el mateix fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va reconèixer el març de 2019 al Parlament de Catalunya (a la pàgina 29 del Diari de Sessions de la Comissió de Justícia) que hi va haver cert debat sobre aquest tema entre els fiscals i es va acabar concloent que “només en aquells casos on efectivament hi hagués indici, més o menys acreditat, d’una participació activa, amb actes executius o actes d’execució material de col·laboració, hi hauria la possibilitat de plantejar l’exercici de l’acció penal”.

Una única condemna

L’únic alcalde que ha estat condemnat fins avui és Bernat Solé, exalcalde d’Agramunt (ho era l’1 d’octubre de 2017) i exconseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat (del 2020 al 2021). Va ser condemnat el 21 de gener del 2021 a “un any d’inhabilitació especial per càrrec electe i set mesos de multa per desobediència greu per no atendre els requeriments del Tribunal Constitucional l’1 d’octubre”, com va explicar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Twitter.

Dues absolucions

Hi ha només dos altres casos en què ja hi ha sentència. El primer és el de l’exalcaldessa de Roses, Montse Mindan, que va ser la primera jutjada i va ser absolta el desembre de 2020 pel jutjat penal 1 de Figueres del delicte de desobediència perquè no van “quedar acreditats els fets pels quals se l’havia jutjat”, segons va explicar el TSJC.

El gener del 2021, la Fiscalia va recórrer l’absolució (després de conèixer-se la condemna de Bernat Solé), com va explicar el president de l’AMI, Josep Maria Cervera, a Instagram. El juny, el jutjat de Figueres va tornar a absoldre Montse Mindan després que l’Audiència de Girona anul·lés la sentència. La Fiscalia havia demanat tornar a revisar el cas perquè considerava que s’havien de contemplar més proves, com va informar l’Agència Catalana de Notícies.

La segona absolució és la de Paco Gras, alcalde de Roquetes, que va ser absolt de delicte de desobediència a l’autoritat, com va explicar l’Ajuntament a Twitter i ell mateix va explicar en una compareixença de premsa. La magistrada del jutjat penal número 2 de Tortosa va declarar la nul·litat de la meitat de les proves aportades per la Fiscalia perquè es van presentar fora de termini i va absoldre a Gas perquè no considerava acreditat que se li notifiqués personalment la resolució de Tribunal Constitucional, segons va informar el diari Ara. El judici de Paco Gas havia sigut l’abril del 2021.

Un judici pendent

A més, hi ha un altre judici pendent. Es tracta del judici a Miquel Serra, alcalde d’Alcarràs. Estava previst pel 22 de juny (així ho va anunciar l’alcalde a Twitter), però es va suspendre fins al 27 de setembre després que la defensa demanés que la declaració d’un agent de la Guàrdia Civil es realitzés per mitjans telemàtics o presencials des de qualsevol seu judicial i no com es pretenia fer, des de la comandància d’aquest cos a Sevilla, segons va informar ERC en un comunicat.

Tres investigacions arxivades per la Fiscalia

Des del març del 2019, quan l’AMI va fer una anàlisi de l’estat de la qüestió, hi ha hagut cinc arxivaments de causes contra alcaldes: tres per part de la Fiscalia i dos als jutjats.

El 19 de març de 2019, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, explicava a Twitter que la Fiscalia del TSJC havia arxivat les diligències contra ella “per desobediència, prevaricació i malversació per l'1-O”. L’endemà, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, feia el mateix anunci a través de Twitter i gairebé un any més tard, el gener del 2020, el ja exalcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, també feia servir Twitter per fer públic que la Fiscalia havia arxivat la seva investigació.

Tres causes arxivades als jutjats

D’altra banda, els jutjats han arxivat tres causes més. La primera, contra l’exalcalde de Premià i exconseller de l’Interior, Miquel Buch. Al juliol, el magistrat instructor va arxivar les diligències i l’octubre del 2019, el TSJC va confirmar l’arxivament de la querella contra ell després d’un recurs de la Fiscalia.

La segona, l’octubre del 2020, quan el jutjat de primera instància de Falset va arxivar la causa contra l’alcalde de Móra la Nova, Francesc Moliné, que va assegurar que no havia conegut l’escrit d’acusació i no sabia el delicte pel qual se l’investigava, segons van informar Setmanari l’Ebre i Ràdio Móra d’Ebre i ha confirmat a Verificat l’Ajuntament de Móra la Nova.

La tercera va ser la causa contra l’exalcalde de la Bisbal d’Empordà Lluís Sais, que va ser arxivada pel Jutjat de Primera Instància i d’Instrucció 3 de la Bisbal, segons ha explicat a Verificat la Fiscalia Provincial de Girona. La Fiscalia de Girona s’havia querellat contra ell el març de 2019, segons va compartir ell mateix a Twitter.

Tres casos oberts

D’altra banda, encara hi ha tres casos oberts segons ha confirmat a Verificat la Fiscalia:

  • Marta Felip, exalcaldessa de Figueres: el setembre del 2019, diversos mitjans (com el Diari de Girona o l’Ara) van informar que Felip estava a un pas de judici per desobediència per l’1-O. La Fiscalia Provincial de Girona confirma a Verificat que el fiscal va presentar escrit d'acusació per delicte de desobediència i que ara s’està pendent de judici oral al Jutjat del Penal 2 de Figueres.
  • Maties Serracant, exalcalde de Sabadell: el gener del 2019, va ser citat als jutjats per haver facilitat l’organització de l’1 d’octubre i es va acollir al dret a no declarar, segons van informar Ràdio Sabadell i La Vanguardia. La Fiscalia de l’Àrea de Sabadell aclareix a Verificat que “la investigació per desobediència va començar judicialment per la querella d’un particular que va arribar al Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell”. La Fiscalia havia obert diligències d'Investigació i, com que hi havia unes diligències judicials obertes, va haver de cessar la seva investigació i remetre l’actuat en concepte de denúncia. “Actualment, la Fiscalia ja ha presentat escrit d'acusació”, confirma.
  • Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries: va declarar l’octubre del 2019 al jutjat d’instrucció número 6 de Figueres “en el marc d’una investigació oberta pel seu presumpte suport i participació en el referèndum de l’1 d’octubre”, segons un comunicat de l’Ajuntament. La Fiscalia s’havia querellat contra ell el març (El Punt Avui). La Fiscalia Provincial de Girona respon a Verificat que la causa es continua tramitant al Jutjat d’Instrucció número 6 de Figueres.

Cinc casos dels quals no ha transcendit el desenllaç

Per acabar, hi ha cinc casos que segueixen sense tancar-se i sobre els quals encara no ha transcendit si s’han arxivat o si es portessin a judici:

Hem preguntat a l’equip de premsa d’ERC sobre les paraules de Rufián i sobre els pobles petits als quals es referia, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem obtingut resposta.

Aquest article és fruit de la col·laboració entre Verificat i Newtral. Pots llegir la versió en castellà aquí.

L’article ha estat actualitzat el 23 d’agost del 2021 després que Verificat hagi tingut accés a informació més actualitzada i detallada sobre alguns casos. Inicialment es parlava de nou casos dels quals no havia transcendit el desenllaç.

Tenim un favor a demanar-te! Un petit favor per a una causa molt gran.

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí