A Barcelona hi ha més policia ara que quan es van celebrar els Jocs Olímpics, a diferència del que diu Elsa Artadi

A Barcelona hi ha més policia ara que quan es van celebrar els Jocs Olímpics, a diferència del que diu Elsa Artadi

Elsa Artadi a TV3

La presidenta del grup municipal de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, va afirmar en una entrevista a TV3 (minut 2:30) el passat 5 de novembre que “ara mateix tenim menys policia que quan es van fer els Jocs Olímpics, i en canvi, tenim molts més visitants a la ciutat”. 

És enganyós. Malgrat que ara hi ha més turisme, no hi ha menys policia. Les estadístiques de l'Ajuntament indiquen que ara hi ha 238 efectius més de la Guàrdia Urbana que el 1992 i, de fet, el 2018 es va aconseguir la xifra més alta de policies municipals de les últimes tres dècades. 

“Ara mateix tenim menys policia que quan es van fer els Jocs Olímpics i, en canvi, tenim molts més visitants a la ciutat”

Elsa Artadi, presidenta Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona

El departament de premsa de Junts a l'Ajuntament ha explicat a Verificat que la portaveu del partit parlava dels Jocs Olímpics com a referència temporal per a referir-se a la fi del segle passat. Segons expliquen, per a fer aquesta afirmació es basen en informació pròpia sobre la Guàrdia Urbana, la policia municipal de Barcelona, “recopilada al llarg dels anys amb el treball del grup municipal”. Prenen de referència un pla d'actuació municipal que indica que l'1 d'octubre de 1983 la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) era de 3.248 persones. 

Avui hi ha 238 efectius més de la Guàrdia Urbana que el 1992

El departament d'estadística de l'Ajuntament recull les dades del personal municipal al tancament de cada any des dels anys vuitanta. Com explica la responsable de premsa de la Guàrdia Urbana, “és complicat tenir una xifra tancada” perquè hi ha incorporacions constantment i les jubilacions es compten a finals d'any, per això el número d'un mes a un altre pot variar i és important mirar sempre el mateix mes. 

Segons els anuaris estadístics, el 1992, any en què es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona, hi havia 2.859 efectius de la Guàrdia Urbana comptant totes les categories professionals. Mentre que, l'any 2019 (últimes dades publicades) va finalitzar amb 3.097 persones treballant a la policia municipal

La representant de Junts també fa referència a l'augment del “nombre de visitants” que rep la ciutat. És veritat que s'han multiplicat per vuit: el 1990, segons la primera enquesta de turisme de Barcelona, van visitar la ciutat 1.732.902 turistes, mentre que el 2019 van arribar 13.953.209 persones. 

Les dades de Junts no són comparables

La xifra que posen d'exemple des del departament de premsa de Artadi –3.248 efectius el 1983– s'acosta més a la que recull l'anuari estadístic d'aquest any: 3.016 policies. Aquesta diferència podria ser precisament perquè les dades són de mesos diferents: la xifra que apunten des de Junts, basant-se en el pla d'actuació municipal, és de l'1 d'octubre i l'anuari recull la xifra de personal de finals d'any.

Les dades finals de 2020 encara no s'han publicat, però la xifra més recent de policies de la qual disposa la Guàrdia Urbana és de 3.209 efectius a l'octubre de 2021, segons afirma el departament de premsa de la policia municipal de Barcelona. 

2018, l'any que acaba amb més policies de la Guàrdia Urbana

De les últimes tres dècades, l'any en què la Guàrdia Urbana ha tancat amb més efectius ha estat 2018, amb 3.125 persones (les dades mensuals poden ser superiors o inferiors). De fet, la majoria de noves incorporacions es compten en el moment en el qual es realitzen, però les jubilacions només s'afegeixen a finals d'any, segons expliquen des del departament de premsa de la Guàrdia Urbana. 

No obstant això, des de 2005 el nombre de policies (a tancament d'any) ha crescut arribant a superar els 3.000 efectius el 2014, 2015, 2017, 2018 i 2019, un fet que no passava des de 1983. 

El nombre de policies per habitant també augmenta

Alhora que el nombre de policies a la ciutat ha augmentat lleugerament, ara hi ha menys habitants que a principis dels vuitanta a la ciutat de Barcelona, segons el padró municipal. Per tant, la taxa de policies per cada mil habitants ha crescut. 

El 1981 hi havia 1,6 policies per cada mil habitants i el 2019 el nombre de policies per cada mil habitants era de 1,89. Dit d'una altra forma, a principis dels vuitanta hi havia un policia per cada 609 ciutadans i ara hi ha un policia cada 528 persones, és a dir, la taxa d'efectius de la Guàrdia Urbana ha incrementat un 15% entre 1981 i 2019.

El 2005 els Mossos comencen a operar a Barcelona

La Guàrdia Urbana és la policia local de la ciutat, però no opera sola. Fins a 2005 ho feia en col·laboració amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i, des de llavors, comparteix les tasques de seguretat amb els Mossos d'Esquadra. La policia autonòmica de la Generalitat, prevista en l'article 164 de l'Estatut d'Autonomia, va ser creada el 1983, però no va ser fins el 1994 quan els Mossos van començar a reemplaçar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en diverses fases, segons explica la seva pàgina web

El 2005, els Mossos comencen a tenir competències també a la ciutat de Barcelona, com confirma el departament de premsa de la policia autonòmica a Verificat.

Fonts:

  • Anuaris estadístics de la ciutat de Barcelona, 1981-1996.
  • Anuaris estadístics de la ciutat de Barcelona, 1996-2019 (Guàrdia Urbana i Turisme).
  • Estadístiques i enquestes turisme, Ajuntament de Barcelona, 2016-2020.
  • Arxiu i estudis estadístics del Consorci de Turisme de Barcelona, 2005-2016.
  • Padró municipal d'habitants, 1981-1996.
  • Xifres oficials de població, 1996-2020.
  • Departament d'estadística Ajuntament de Barcelona.
  • Departament de premsa del grup municipal de Junts per Catalunya.
  • Departament de premsa Guàrdia Urbana, Ajuntament de Barcelona.
  • Departament premsa Mossos d'Esquadra.

Tenim un favor a demanar-te! Un petit favor per a una causa molt gran.

3 de cada 4 joves no té la formació crítica per navegar a Internet de forma crítica. Hi volem posar solució.

Per això hem llançat un crowdfunding per desenvolupar la plataforma digital Desfake, per compartir eines educatives amb el professorat d'educació secundària.

La bona notícia: l'Ajuntament de Barcelona duplicarà cada aportació a la nostra campanya que, a més a més, desgrava de l'IRPF. És a dir, que amb una petita ajuda de part teva pots fer una enorme diferència.

Però hi ha més: com a recompenses oferim cursos individuals, o per a AFAs, o fins i tot pots regalar 4 hores de taller a un col·legi a Catalunya.

T'hi sumes?

Tens tota la informació aquí


Verificat & Newtral

Aquest article és fruit de la col·laboració entre
Verificat i Newtral.
Pots llegir la versió en castellà aquí.