Espanya no té dades ètniques de la població, tot i els missatges que diuen que la blanca cau al 80%

Circulen missatges a les xarxes socials que asseguren que el percentatge de població blanca a Espanya ha disminuït 16 punts percentuals en els últims 25 anys, fins a situar-se al 80%. No és comprovable: cap estadística oficial enregistra les ètnies. Ni el cens, ni el padró, ni l’Estadística de Migracions i Canvis de Residència de l’INE estudien aquesta dada. Verificat no ha trobat cap estadística oficial que permeti comprovar quin és el percentatge de població d’ètnia blanca a Espanya.

“Percentatge de població blanca a Espanya:
2000 ⟶ 95,8%
2025 ⟶ 80%”

Aquests missatges s’emmarquen en la teoria de la conspiració del gran reemplaçament segons la qual els immigrants substituiran a la població europea que, en moltes d’aquestes hipòtesis, és dirigida per una elit política amb l’objectiu de tenir una població “més dòcil” a la qual controlar. Alguns polítics i usuaris de les xarxes s’hi refereixen sovint sense fonaments, com ja hem desmentit a Verificat. 

Els registres de població no mesuren aquesta variable

Prenent les principals fonts d’informació estadística d’Espanya que realitzen un registre de les característiques de la població espanyola (el Cens Anual de Població, el padró i l’Estadística de Migracions i Canvis de Residència), cap d’elles recopila l’etnicitat com una variable a tenir en compte.

El Cens Anual de Població, que des del 2023 substitueix l’Estadística del Padró Continu i els censos decennals, ofereix una imatge detallada de la població resident a Espanya, juntament amb les seves principals característiques. Dins de les seves variables demogràfiques ofereix informació que reflecteix la nacionalitat i el lloc de naixement de cada persona. Així mateix, extreu les dades relacionades amb els anys d’arribada a Espanya, a la comunitat autònoma, a la província i al municipi de residència, a més del lloc de residència anterior i el de fa un any. Però en cap cas es té en compte l’etnicitat com una variable identificada.

Anteriorment, l’Estadística del Padró Continu tampoc recollia l’ètnia, sinó que es limitava a recopilar el nom i cognoms, el sexe, el domicili habitual, la nacionalitat, el lloc i data de naixement i el document d’identitat. Per altra banda, l’Estadística de Migracions i Canvis de Residència, font oficial que mesura els fluxos migratoris exteriors i interiors, registra el sexe, edat, any de naixement, nacionalitat i país de naixement del migrant, així com lloc d’origen i destí de la migració. Però, igual que les altres fonts estadístiques, l’etnicitat tampoc no es registra.

Les persones estrangeres són el 14,1% de la població

El 2025, les persones estrangeres representen el 14,1% de la població de tot l’Estat, la xifra més alta des que l’INE recull aquestes dades, és a dir, des de fa 27 anys. De totes maneres, ni totes elles són persones no blanques, ni totes les persones amb DNI espanyol són blanques.

Tal com hem explicat a Verificat, la migració a Espanya es troba íntimament relacionada amb el cicle econòmic: en temps de bonança econòmica, la immigració augmenta, i al contrari, en moments de recessió, arriben menys immigrants, segons explica l’Informe Anual del Defensor del Poble del 2019.

De fet, abans de la crisi del 2008, es va donar un gran augment de persones estrangeres a Espanya, augmentant en 9,9 punts percentuals des de l’any 2000 al 2011. No obstant això, durant el període de recessió, el nombre d’estrangers es va estancar, fins i tot va disminuir, fins al 2017.

700.000 afrodescendents a Espanya, segons una estimació

Malgrat la inexistència de xifres censals oficials, un estudi de l’Observatori espanyol del racisme i la xenofòbia (Oberaxe) va estimar en 700.642 les persones africanes i afrodescendents a l’Estat el 2020, tenint en compte la població procedent d’Àfrica (excepte el Magreb) i d’Amèrica, ponderada segons els censos de cada país. Una xifra que equivalia al 13% de la població de nacionalitat estrangera, i l’1,5% de la població total.