Espanya no es queda amb el 90% dels impostos que es recapten a Catalunya

La diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés, Teresa Jordà, va afirmar a la sessió de control del passat 20 de març que “només gestionem un 9% dels impostos que generem a Catalunya, mentre que Espanya es queda més del 90%”. Ens heu demanat a través de les xarxes socials si aquesta afirmació és certa. 

És ENGANYÓS. D’acord amb l’informe que proposa un “finançament singular” per a Catalunya presentat pel Govern de la Generalitat, d’on Jordà extreu les dades per fer aquesta afirmació, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapta directament un 9% dels impostos que es paguen a la comunitat autònoma, mentre que el 91% restant ho fa l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT). Això no vol dir que a Catalunya només s’hi inverteixi el 9% dels impostos que s’hi recapten.

“Només gestionem un 9% dels impostos que generem a Catalunya mentre que Espanya es queda més del 90%“

Teresa Jordà, diputada d’ERC al Congrés

A la rèplica a la pregunta de Jordà, la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va respondre que “no és cert, […] que el govern d’Espanya destini el 90% dels impostos procedents dels ciutadans de Catalunya a altres territoris que no siguin Catalunya. És senzillament fals”.

El 9% de la recaptació de Catalunya, equivalent a 4.899 milions d’euros, fa referència als anomenats impostos propis, aquells que recapta directament l’administració autonòmica (com successions i donacions). La resta dels impostos dels catalans, que equivaldria a 47.825 milions d’euros, d’acord amb les xifres de l’informe de “finançament singular” corresponents al 2021, són recaptades per l’agència tributària estatal.

Ara bé, que l’Estat recapti el 90% dels impostos pagats pels contribuents catalans no vol dir que aquests es quedin a les arques públiques estatals, com pot interpretar-se amb la declaració de Jordà. De fet, el mateix informe calcula que l’Estat retorna a Catalunya uns 25.600 milions d’euros a través del sistema de finançament autonòmic. Així doncs, i d’acord amb el mateix informe, aquest 49% dels impostos que recapta l’Estat a Catalunya, hi tornen en forma d’inversions.El sistema de finançament autonòmic “depèn fonamentalment de que l’Estat traspassi part dels diners que recapta a tota Espanya a cadascuna de les comunitats autònomes”, explica a Verificat el professor de Dret Financer i Tributari a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Benja Anglès. La quantitat que recapta l’Estat passa “a integrar els respectius pressupostos d’ingressos i despeses i serveixen per finançar les despeses de cada Administració [autonòmica]”, apunta.

Balança fiscal i comptes territorialitzats

La diferència entre els ingressos fiscals que Espanya obté de Catalunya (en forma d’impostos o cotitzacions a la Seguretat Social) i la inversió que fa l’Estat a la comunitat autònoma es coneix com a balança fiscal. La quantitat exacta que suposa als comptes catalans fa anys que està en disputa perquè existeixen diverses fórmules per fer el càlcul. Les principals són el mètode del flux monetari i el de càrrega-benefici, com vam explicar en profunditat el 2021. 

En el primer computa com a despesa només la que es fa de manera efectiva en el territori en qüestió i deixa de banda la que s’efectua fora de la comunitat autònoma (fruit de les competències de l’Estat). D’altra banda, el mètode de càrrega-benefici considera com a despeses del territori totes les que generen algun tipus de benefici per a la ciutadania de la regió, independentment que s’hagin efectuat allà. 

Com explica Anglès, per saber quina seria la “inversió real” a cada territori, seguint el mètode de càrrega-benefici, s’haurien d’analitzar les inversions en serveis i obres públiques de forma territorialitzada, és a dir, calculant les inversions entre les comunitats autònomes que se’n beneficien. Però sovint és una tasca difícil, tal com apunta el professor de la UOC, perquè hi ha obres que costen més de territorialitzar, com la construcció d’un AVE o d’altres que estan concentrades en un temps determinat, com la construcció d’un aeroport, i que “caldria analitzar amb un termini més ampli”. 

Benja Anglès també insisteix que, de moment, “amb la informació disponible no és possible calcular de forma acurada aquests saldos”.

Un 50% més en cinc anys

Per fer-se’n una idea, es poden mirar dues xifres que s’han anat repetint les darreres setmanes. La primera és la que la ministra Montero va afegir a la rèplica a Jordà (minut 44:40), on afirma que “en els darrers cinc anys, [a Catalunya] s’ha invertit un 50% més de recursos del sistema de finançament. Això significa 50.000 milions d’euros més que en els darrers cinc anys del govern del PP”. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també va citar aquesta dada a la mateixa sessió de control (minut 17:11) i una xifra similar es va recollir a la nota de premsa de la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat per part de la Delegació del govern a Catalunya. Què en sabem?

Consultat per Verificat, el gabinet de premsa del Ministeri d’Hisenda, ha explicat que aquesta xifra “inclou els recursos transferits per l’Estat a través del sistema de finançament, així com les transferències de fons extraordinaris de l’Estat durant la pandèmia, com per exemple el Fons COVID de 16.000 milions [d’euros] per a les comunitats autònomes”. En aquest sistema s’hi inclou, entre d’altres, la recaptació i cessió de tributs i els fons de convergència autonòmica.  

La dada és correcta fent la comparació amb les xifres del govern de Pedro Sánchez corresponents al període entre 2019 i 2024 i del govern de Mariano Rajoy entre els anys 2012 i 2017, deixant fora el 2018, any de la moció de censura al cap de l’Executiu del PP, en no haver-hi cap exercici pressupostari complet per cap dels dos governs.

Sense dades sobre l’execució de les inversions des del 2022

D’altra banda, per parlar de les inversions de l’Estat a Catalunya l’informe agafa també les dades que es publicaven semestralment, fins el juny del 2022, sobre l’execució de la inversió del Sector Públic Estatal a les diferents comunitats autònomes. Des de llavors, no hi ha noves dades publicades, tot i estar previstes al calendari de publicacions de 2023.

Des de Verificat hem explicat, que Catalunya, és la que més inversió pressupostària rep en xifres absolutes, —no per càpita— però el 2021 va ser la comunitat on menys pressupost va executar l’Estat i la tercera amb menys inversió per habitant.