Com actuar davant d’una informació sospitosa?

En un context dominat per l'excés d'informació, qualsevol persona hauria de tenir les habilitats bàsiques per verificar els missatges que rep a través de WhatsApp o les xarxes socials. A continuació, et recomanem 7 passos a seguir per frenar la desinformació:

1. Si no estàs segur que sigui cert, no ho comparteixis! Aquest és el primer pas, i el més important. Vivim en l’era de l’excés d’informació i hem d’adquirir la capacitat de filtrar-la i tractar-la des d’un punt de vista crític. Si la notícia no et transmet confiança, no la comparteixis!

2. Sospita de les cadenes “noticioses” i de les captures de pantalla. El 2019, en un minut, els usuaris d’Internet van enviar més de 41 milions de missatges a WhatsApp i Messenger, i uns 188 milions de correus electrònics. Les cadenes de missatges s’han convertit en un canal de difusió important d’informació falsa, és per això que el 7 d’abril de 2020 WhatsApp anunciava noves restriccions com la limitació de l’enviament massiu de missatges. L’empresa indicava que han notat “un augment significatiu en la quantitat de reenviaments que, segons alguns usuaris, pot resultar aclaparador i contribuir a la divulgació d'informació errònia”.

Quin contingut gràfic acompanya la notícia? Les captures de pantalla s'han popularitzat i ja són moltes les eines que permeten capturar informació abans que sigui eliminada o modificada. Ara bé, cal estar en alerta i sospitar d'aquest tipus de continguts, ja que poden ser fàcilment falsejats a través de programes de disseny gràfic.

3. Qui ho publica? Coneixes el mitjà? Està a més llocs confiables? Si disposes d'una adreça URL o un enllaç, revisa qui ha publicat la notícia. Amb un breu repàs del perfil o la pàgina web podràs identificar si la font és confiable o no. Altres pàgines web s'han fet ressò de la notícia? Amb una cerca a Google podràs identificar si la notícia ha estat publicada per més webs o mitjans. Si és així, comprova si aquestes noves webs són fiables.

4. Qui és l’autor? Quan revisis el contingut de la notícia fes un cop d’ull a l’autoria. L’autor o autora té noms i cognoms? Si és així, busca’l a Google i revisa la fiabilitat de les seves publicacions anteriors.

5. De quan és la notícia? Revisa si la notícia és actual o va ser publicada amb anterioritat. Desconfia, també, de les notícies que no tenen data de publicació. És habitual que la informació falsa es difongui de manera cíclica: el gener del 2020, en plena borrasca Filomena a Madrid, es va difondre el fals rumor que la neu que queia a la capital de l’Estat estava composta de plàstic, però aquesta mateixa informació ja va ser desmentida el 2014 per la plataforma Snopes.

6. En quines fonts es basa? On s’han dit les declaracions? Si el contingut de la notícia només es basa en una font, desconfia! Perquè una notícia sigui completament fiable, ha de contraposar idees incloent diferents fonts i punts de vista.

7. D’on surten les imatges? És molt probable que la informació vingui acompanyada de fotografies. Com es pot saber si aquestes estan fora de context o, directament, han estat modificades? Per descobrir-ho pots utilitzar diferents eines, com ara Google Imatges o Invid.