Les renovables tenen una empremta de carboni desenes de vegades menor que les fòssils malgrat l’impacte inicial de la construcció
T’expliquem per què val la pena invertir en energies renovables per substituir les energies fòssils.
Què s’ha dit?
Que, pel fet que la majoria de les emissions de GEH de les energies renovables es produeixen durant la fase de construcció dels parcs eòlics o fotovoltaics, hi ha la idea generalitzada que no val la pena invertir en aquestes tecnologies per substituir les energies fòssils.
Què en sabem?
Que és un raonament enganyós, i no té en compte el cicle de vida complet, sinó només la fase de fabricació. Per exemple, en el cas de les energies fotovoltaiques es genera més empremta de carboni a la fase de construcció que al d’una central tèrmica, però després aquesta és substancialment més gran a les centrals tèrmiques durant la fase operativa (és a dir, quan està sent utilitzada per generar energia).
La majoria de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) de les energies renovables es produeixen durant la fase de construcció dels parcs eòlics o fotovoltaics. Per això, hi ha la idea generalitzada que no val la pena invertir en aquestes tecnologies per substituir les energies fòssils. És un raonament enganyós que no té en compte el cicle de vida complet, sinó només la fase de fabricació. Per exemple, en el cas de les energies fotovoltaiques es genera més empremta de carboni a la fase de construcció que al d'una central tèrmica, però després aquesta és substancialment més gran en la fase operativa a les centrals tèrmiques (és a dir, quan està sent utilitzada per generar energia).
Per comparar l'impacte mediambiental dels diferents tipus d'energia cal tenir en compte les emissions produïdes durant tot el cicle de vida dels parcs que la produeixen, des de l'obtenció de matèries primeres per fabricar la tecnologia fins al desmantellament i la gestió dels residus. Les energies fòssils (petroli, carbó i gas) tenen una empremta d'entre 469 i 1.001 grams de CO2 eq/kWh, davant dels 16 g de CO2 eq/kWh de l'eòlica, els entre 4 i 14 g CO2 eq/ kWh de la hidràulica, i els entre 30 i 80 g de CO2 eq/kWh de la fotovoltaica, els tres tipus principals d'energies renovables d'Espanya, segons la mateixa anàlisi de l'IPCC, que expressa les dades en CO2 equivalent per quilowatt hora (CO2 eq/kWh).
La quantitat més gran d'energia renovable produïda a Espanya procedeix del vent (21,8%), de l'aigua (12,2%), i del Sol (6,1%), però les anàlisis del cicle de vida de les diferents formes de producció d'energia "depenen molt de les fonts que agafis", tal com explica Verificat Alicia Valero, coodinadora del grup de recerca d'Ecologia Industrial del Centre de Recerca de Recursos i Consums Energètics (Institut CIRCE). Tot i que no són completament rigorosos, són indicadors de referència per comparar limpacte mediambiental de les energies fòssils i les renovables.
Comparar les emissions
Les renovables presenten, de mitjana, entre 10,9 i 250,25 vegades una petjada de carboni menor que les no renovables, si comparem les xifres que dona l'informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès). Aquesta estimació pot variar al llarg dels anys i també de l'anàlisi del cicle de vida utilitzat, ja que les tecnologies analitzades evolucionen, així com les eines i les matèries primeres que empra.
Per exemple, en el cas de l'energia eòlica, l'informe de l'IPCC indica que presenta una empremta de carboni que va dels 14,4 als 18,4 g de CO2 equivalent per kWh per a ubicacions a terra i a alta mar, unes xifres més grans que les que presenta l'energia hidràulica, que té entre 4 i 14 g CO2 eq/kWh.
Tot i això, deu anys després de la publicació d'aquest informe la xifra ha pogut quedar desfasada. Per exemple, actualment els experts assenyalen que l'energia eòlica és la que presenta menys petjada de carboni, tal com indica aquest report de 2019 i aquest altre de 2014, en què un grup d'investigadors va concloure, després de comparar el cicle de vida de les renovables que feien respecte a les dades de l'IPCC, que havien demostrat la varibalitat de les estimacions “de les emissions de GEH en les anàlisis del cicle de vida”, i que “si bé algunes d'aquestes diferències poden reflectir diferències reals a les emissions de GEH”, d'altres “es poden deure en gran mesura a suposicions i altres opcions de modelatge”. Per exemple, hi haurà informes en què es tindran en compte únicament les emissions directes –el diòxid de carboni que emet el mateix aerogenerador–, mentre que d'altres també poden incloure les indirectes –el CO2 que s'emet en transportar les matèries primeres necessàries per construir els panells—.
Les plaques fotovoltaiques concentren els impactes ambientals en la fase de fabricació, un procés en el qual s'usen materials com el silici, el cadmi o el germani, entre d'altres, per a la producció dels quals és imprescindible tant la mineria com a processos de purificació que empren materials perillosos per a la salut humana i mediambiental. Altres, com l'indi, el seleni o el gal·li, són considerats materials rars, és a dir, són escassos i plantegen problemes de risc de subministrament.
Aspectes com la capacitat de cada placa de convertir energia -que va del 3 al 15%, segons el model- així com la seva vida útil -entre 15 i 30 anys- també poden afectar la quantitat total d'emissió de GEH, tal com indica aquest informe. Precisament per això, hi ha una àmplia variabilitat d'estimacions d'emissió de gasos d'efecte hivernacle segons el tipus de panell, des dels 30 i els 80 grams de CO2 eq/kWh, anant segons l'anàlisi de l'IPCC. És, per tant, l'energia que contribueix més a les emissions de GEH per a les tecnologies de generació d'electricitat renovable.
Les dades en context
“Qualsevol central tèrmica emet molt més que les energies renovables”, indica Verificat Eloy Sanz-Pérez, professor titular de la del departament de Tecnologia Química, Energètica i Mecànica de la Universitat Rey Juan Carlos (URCJ), i expert revisor de l'IPCC, una cosa en la que també insisteix Jaime Nieto Vega, investigador al Grup d'Energia Economia i Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid, que remet a una anàlisi de cicle de vida que mostra clarament que els gasos d'efecte hivernacle que s'emeten, “comptabilitzant totes les fases de producció, és diverses vegades més gran a les fòssils”.
Pedro Fresco Torralba, director general de Transició Energètica de la Comunitat Valenciana, insisteix a Verificat que la major part de les emissions de CO2 que emeten les energies renovables vénen de la construcció, mentre que en el cas de centrals tèrmiques és després de construir-les: “Imagina't que jo gasto en una central tèrmica 100 tones [de materials], i en fer un aerogenerador, 200 tones. És clar, emets més CO2 per fabricar 200 tones que per fabricar-ne 100, però la que n'ha gastat 200 no et generarà res de CO2 durant els 20 o 30 anys que et funcionin, mentre que l'altra et generarà CO2 a cada segon”.
De fet, una revisió sobre el tema publicada el 2019 insisteix en aquest punt, indicant que “per a les tecnologies renovables, la infraestructura és la fase del cicle de vida que més col·labora en les emissions totals de GEH, amb una contribució de fins al 99%, mentre que per a les tecnologies no renovables la fase d'operació és la que col·labora més, amb una contribució que va des del 80% al 90%”.