Van retirar Quebec, Escòcia i Flandes el suport a l’independentisme després de la DUI?

Eva Granados, viceprimera secretària del PSC, assegura que sí, però el posicionament no va ser tan clar


La viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, va afirmar en una entrevista al Cafè d’Idees de La 2 el dilluns 4 de gener (al minut 26:12) que els quebequesos, escocesos i belgues van retirar el seu suport a l’independentisme català després de “saltar-se les lleis”. És ENGANYÓS. El Partit Quebequès i el Bloc Quebequès van reconèixer la independència i a Escòcia i Flandes es va reiterar la demanda de diàleg.

“El que van fer els independentistes va ser sortir de la lògica d’una democràcia occidental, que vol dir el respecte a les lleis. Fora de les lleis, ho han dit els quebequesos, els escocesos, els belgues, tots els que havien sigut socis o simpatitzants d’aquesta lògica processista. En el moment que van saltar-se les lleis, que van posar el Parlament fora de la legalitat, van perdre tots aquests suports”

Eva Granados, viceprimera secretària del PSC i número 2 el 14F

Granados es referia a la DUI que el Parlament de Catalunya va aprovar el 27 d’octubre del 2017 en format de proposta de resolució, el mateix dia que el Senat va donar llum verda a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. Aquell dia hi va haver diverses reaccions internacionals a favor i en contra i hem volgut recuperar els posicionaments dels partits i dirigents independentistes del Quebec, Escòcia i Flandes. Eva Granados ha facilitat a Verificat un llistat amb els moments en què ella havia detectat que independentistes d’altres països havien retirat el suport als catalans, però la posició d’aquests partits no va ser tan contundent en contra de la DUI, com hem trobat en altres declaracions. Reconstruïm l’hemeroteca.

Quebec: “Visca Catalunya lliure”

El Bloc Quebequès, un dels tres partits independentistes del Quebec, va fer un tuit el mateix 27 d’octubre on exclamava “Visca Catalunya lliure!”.

A més, l’aleshores líder del partit, Martine Ouellet, va celebrar a Twitter que el Parlament declarés la independència, va demanar al Canadà que reconegués Catalunya, va afirmar que el procés havia sigut “democràtic i pacífic d’acord amb el dret internacional” i va parlar de Catalunya com el “194è país de l’ONU”.

Per la seva banda, el govern del Quebec va manifestar en un comunicat que no s’immisciria en el debat polític sobre la crisi a Catalunya, però que apostava pel “diàleg democràtic”, segons va recollir El País.

Eva Granados agafava com a referència les declaracions de Jean-François Lisée, que en aquell moment era el cap del Partit Quebequès, en una entrevista a Els Matins de TV3 el 7 de març del 2017, sis mesos abans de l’1O. Lisée sostenia a TV3 (al minut 7:20) que “la comunitat internacional prefereix un referèndum on les dues parts s’han entès”, però afegia que “sovint, aquest no és el cas”. També defensava que “el que va fer Londres amb Escòcia és la manera de fer-ho” (al minut 11:38).

Sobre l’exemple català, en la mateixa entrevista, Lisée argumentava (al minut 16:27) que, davant d’aquesta “crisi”, els catalans poden decidir “plantar cara, dir [que] la societat catalana està preparada per plantar cara davant d’aquesta crisi i […] dir «farem un primer referèndum, l’organitzarem, veurem què passarà i viurem amb les conseqüències»”. I afegia (al minut 9:07) que “[als catalans] no se’ls pot recriminar no haver fet un referèndum perfecte si Madrid ho fa tot perquè no sigui perfecte”.

Mesos més tard, el 27 d’octubre del 2017 el mateix Lisée celebrava a Twitter que “davant la negativa de Madrid a negociar”, Catalunya hagués declarat “la seva independència” i afegia que el Partit Quebequès ho reconeixia i hi donava suport. A més, en una sèrie de tres tuits en resposta a una periodista (el primer, el segon i el tercer), va defensar l’actuació del govern català i va subratllar que l’executiu de Puigdemont s’havia ofert a negociar i Madrid havia dit que no.

Finalment, el portaveu de Québec solidaire, Manon Masséx, va afirmar el mateix dia 27 que la declaració d’independència era “legítima”.

Escòcia: “Respectem la posició de Govern català”

El govern escocès, presidit per Nicola Sturgeon (la líder del Partit Nacional Escocès), va manifestar en un comunicat que entenia i respectava la posició del govern català i afirmava que “el poble de Catalunya ha de tenir la capacitat de determinar el seu propi futur”. Afegia que la declaració d’independència s’havia produït després que es “rebutgessin repetides crides al diàleg” i denunciava que “la imposició del domini directe no pot ser la solució i hauria de ser motiu de preocupació per als demòcrates de tot el món”.

Temps més tard, el gener del 2020, el dia que es feia efectiu el Brexit, Sturgeon va parlar del cas català en una compareixença pública. En el seu discurs, Sturgeon s’obria a fer un “referèndum consultiu” a Escòcia si el govern britànic continua “negant el dret a decidir d’Escòcia”, però reconeixia que serviria per calibrar l’opinió del poble escocès i que “encara caldria un acord per implementar un resultat independentista”. A preguntes dels periodistes, responia (al minut 37:36) que “el moviment independentista a Catalunya és la prova que si el procés no té legitimitat ni legalitat no pot conduir a la independència”. D’aquestes paraules ara en fa un any i, de fet, fa pocs dies, en una entrevista a The Andrew Marr Show de la BBCSturgeon es va comprometre (al minut 12:36) a celebrar un referèndum si guanya les eleccions previstes pel maig: “Vull fer un referèndum legal, per això vaig a buscar l’autoritat del poble escocès al maig. I si em donen aquesta autoritat, és el que pretenc fer: fer un referèndum legal per donar el dret a la gent a escollir. Això és democràcia. No es tracta del que vull jo ni del que vol Boris Johnson, és sobre el que vol el poble d’Escòcia”.

El predecessor de Sturgeon al capdavant de l’SNP i del govern escocès és Alex Salmond, el primer ministre durant el referèndum acordat del 2014. Eva Granados sustentava la seva afirmació en una entrevista de Salmond a El Món a RAC1 el 19 de març del 2015, dos anys i mig abans de l’1 d’octubre. Aleshores Salmond defensava (al minut 9:18), en efecte, que “Catalunya hauria de lluitar pel pacte” sense defallir l’ànim per no haver-lo aconseguit encara i afegia (al minut 15:35) que ell “hauria pogut fer un referèndum sense acord en qualsevol moment”, però que cal tenir en compte que “les conseqüències són tan significatives com el procés”. També reconeixia (al minut 7:20) que “Catalunya no és Escòcia i Escòcia no és Catalunya” i feia bandera que l’acord entre el Regne Unit i Escòcia havia arribat després de “moltes generacions” (al minut 8:20) i “d’un segle de no tenir acord” (al 8:55).

Tanmateix, Alex Salmond, que dies abans de l’1O havia donat suport a Twitter al “dret a decidir de Catalunya”, va afirmar el 28 d’octubre del 2017 en un programa de ràdio que si el 2014 no hi hagués hagut acord en el referèndum escocès, hauria organitzat “un referèndum no oficial”: “Crec que ho podríem haver fet legalment. Òbviament, no hauria tingut la força de la llei, però hauria tingut una força moral substancial”.

Flandes: “Un acte polític important”

També van arribar reaccions a la declaració d’independència des de la regió de Flandes. El Ministre-President del govern flamenc, Geert Bourgeois, va afirmar a Twitter que “independentment del seu valor legal”, el vot a Catalunya era “un acte polític important” i reforçava la crida al diàleg.

En segon lloc, Sander Loones, diputat de la Nova Aliança Flamenca (N-VA, el mateix partit que el Ministre-President) celebrava a Twitter que el Parlament de Catalunya hagués “votat la independència” i reclamava que “més que mai”, la comunitat internacional garantís que la violència no s’escalés. Dies abans, l’eurodiputat de N-VA Marcos Demesmaeker havia demanat la intervenció d’un mediador internacional.

També des de l’N-VA, el partit més votat a Flandes i a Bèlgica, el líder de la formació des del 2004, Bart de Wever defensava el desembre del 2020 en una entrevista al diari belga L’Echo que per resoldre “la qüestió de l’autonomia flamenca […] cal que hi hagi un acord ordenat”. I es referia directament al cas de Catalunya el 2017: “Segur que no provocarem una situació ‘d’estil català’? Intenteu-la a la vostra pròpia comunitat: partiu-la per la meitat i després submergiu-la en la desesperació. No és la meva ambició”. El desembre del 2017, després de les eleccions catalanes del 21D, de Wever reclamava al govern espanyol que alliberés els “presos polítics” i entaulés “un diàleg sobre l’estat de Catalunya”.