Catalunya no és la comunitat que està “pitjor en nombre de contagis” com afirma Santi Rodríguez
Tot i que és la que més casos registra en nombres absoluts, no és la que té la taxa més alta ni la que “està pitjor en nombre de contagis”
Què s’ha dit?
Catalunya és la comunitat autònoma que més pateix els contagis per covid-19
Què en sabem?
Tot i que és la que més casos registra en nombres absoluts, no és la que té la taxa més alta ni la que “està pitjor en nombre de contagis”
El secretari general del Partit Popular de Catalunya, Santi Rodríguez, va assegurar en una entrevista a Ràdio Estel el 18 de gener (al minut 6:33) que Catalunya és la comunitat que “està pitjor” en “nombre de contagis”. Més tard (al minut 7:29), insistia que “estem pitjor que qualsevol altra comunitat”.
És enganyós. Amb les dades disponibles en el moment de l'entrevista, Catalunya era la comunitat amb més nous casos i més casos diagnosticats el dia previ, però la setena amb més incidència acumulada (casos per 100.000 habitants) tant en els darrers set dies com en els darrers catorze.
Com que l'entrevista a Santi Rodríguez va ser el 18 de gener, hem agafat com a referència l'actualització de dades del 17 de gener, l'última disponible en el moment de l'entrevista. El departament de premsa del PPC ha respost a Verificat que Santi Rodríguez feia referència al nombre de contagis diaris.
"La comunitat que està pitjor en aquests moments en nombre de contagis és, precisament, Catalunya"
Santi Rodríguez, secretari general del PP
Setena en incidència acumulada
Les dades del Ministeri actualitzades el dilluns 17 de gener reflectien que Catalunya tenia una incidència acumulada (el nombre de casos diagnosticats per cada 100.000 habitants) de 2.290,27 casos en els darrers set dies i de 4.417,66 casos en els darrers 14. Això situava Catalunya en setena posició en tots dos casos. La Incidència Acumulada (IA), doncs, permet comparar les dades de les comunitats deixant de banda les diferències de població.
- La IA dels darrers 7 dies la lideraven (en aquest ordre) Ceuta, Múrcia, Aragó, Navarra, País Basc i Castella i Lleó.
- I la IA dels darrers 14 dies l'encapçalaven (en aquest ordre) Navarra, el País Basc, Aragó, Ceuta, Múrcia i Castella i Lleó.
En tots dos casos, Catalunya estava per sobre de la mitjana espanyola (1.657,19 i 3.397,6, respectivament).
Per calcular la incidència acumulada, el Ministeri de Sanitat pren com a referència les xifres oficials de població de l'INE a 1 de gener del 2021.
Líder en nous casos registrats i en casos diagnosticats el dia previ
Si ens fixem en les dades publicades el 17 de gener, Catalunya liderava en termes absoluts els nous contagis. En aquest sentit, les actualitzacions del Ministeri ofereixen dues xifres diferents:
- Casos diagnosticats el dia previ: és la segona columna que apareix al document de dades.
- Nous casos registrats: és la diferència entre els casos totals d'un dia i els de l'actualització anterior. Es tracta de casos que es notifiquen des de la darrera actualització i inclouen positius que no són del dia anterior. El gabinet de premsa del Ministeri va aclarir a Verificat fa uns mesos que “els casos notificats el dia previ no sempre són els diagnosticats en aquesta franja temporal” i per això la diferència. També ho va explicar eldiario.es fa temps.
En aquest cas, doncs, el 17 de gener hi va haver a Catalunya 9.307 casos diagnosticats el dia previ i 92.787 nous casos comunicats (des del divendres 14 de gener, la darrera actualització, ja que els caps de setmana Sanitat no publica dades sobre l'evolució de la pandèmia). Aquests 92.787 són la resta entre els 1.604.986 casos del 17 de gener i els 1.512.199 del 14 de gener. En tots dos casos, Catalunya va tenir més casos que qualsevol altra comunitat.
A Espanya, es van diagnosticar 36.414 casos el dia previ i 331.467 nous contagis registrats. Ambdues xifres (i aquesta diferenciació) són, de fet, les que va publicar aquell dia, per exemple, EuropaPress. Altres mitjans, com ara ediario.es, ABC, La Sexta o RTVE.es, només van esmentar els nous casos registrats.
L'ocupació hospitalària i de les UCI
Més enllà dels positius per coronavirus, el Ministeri també publica dades referents a l'ocupació hospitalària i les UCI. En aquest sentit, Catalunya tenia el 17 de gener la tercera taxa d'ocupació hospitalària per 100.000 habitants (per darrere d'Aragó i Madrid) i la segona taxa d'ocupació d'UCI (per darrere de les Balears). A més, Catalunya era la comunitat amb un percentatge més alt de llits ocupats per Covid-19 a les UCI.
Com es pot explicar, doncs, que sense ser la comunitat amb més incidència acumulada, Catalunya se situï a les primeres posicions de pressió hospitalària? Això mateix li van preguntar en roda de premsa el 19 de gener a la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, que va apuntar (al minut 1:05:11) que la Generalitat inclou a les dades els pacients semicrítics, mentre que “en alguna comunitat autònoma, potser no s'incorporin” o “alguna potser no incorpori més que els que tenen un procediment invasiu”. Cabezas arguïa que “totes aquestes consideracions estan influint”.
Cabezas també assenyalava que “pot ser que hi hagi un decalatge” pel fet que “les altes no estiguin automatitzades” de la mateixa manera al Ministeri i al Departament, i afirmava que s'està “millorant perquè hi hagi una major concordança dels dades entre uns i altres”. El 17 de gener, per exemple, el Ministeri informava de 577 pacients Covid-19 a les UCI a Catalunya i el Departament de Salut, de 527.
En roda de premsa el 5 de gener, preguntada pel fet que la ràtio per cada 100.000 habitants a Catalunya és de les més altes d'Espanya, Cabezas va explicar (al minut 1:06:25) que el Ministeri està “donant com a ingressos hospitalaris casos en sociosanitaris, en unitats d'atenció intermèdia i altres recursos terapèutics que no són pròpiament hospitals”.
En onades onades, "s'havien habilitat llits d'hospitalització" en algun recurs intermig i "encara s'estan sumant les dades d'aquesta manera". Cabezas assegurava que estaven parlant “amb el Ministeri per endreçar les dades perquè siguin més comparables amb altres comunitats autònomes”. Acabava assenyalant que el nombre absolut “és força diferent del que nosaltres donem”; en efecte, el 4 de gener el Ministeri reportava 2.971 pacients còvid hospitalitzats i el Departament de Salut, 1.889.
Les restriccions a Catalunya
En la seva entrevista a Ràdio Estel, Santi Rodríguez citava les dades de contagis a Catalunya per criticar que Catalunya sigui la comunitat “que té més restriccions”: “N'hi ha prou amb mirar els números de contagis i l'afectació que té a la societat catalana, amb unes restriccions que no té cap altra comunitat, i les dades de totes les altres comunitats” (a partir del minut 6:19).
En efecte, com va explicar Newtral.es fa uns dies, Catalunya era l'única comunitat autònoma amb toc de queda (va deixar d'estar vigent dijous 20 a la nit al divendres 21) i la més estricta amb l'oci nocturn (que segueix tancat des de el 24 de desembre).