Els ‘fact-checks’ del segon Debat Verificat sobre els avenços i retrocessos del feminisme
La diferent interpretació de les enquestes del Centre d’Estudis Sociològics (CIS) sobre percepcions del feminisme entre joves van ocupar una part del debat

La diferent interpretació de les enquestes del Centre d’Estudis Sociològics (CIS) sobre percepcions del feminisme entre joves van ocupar una part del debat

Verificat va celebrar dimarts passat el segon col·loqui del cicle Debats Verificats, amb el títol “Feminisme: avança o retrocedeix respecte a l’any 2000?” on es va discutir sobre si l’empenta legislativa de la igualtat les últimes dècades està en risc per la creixent polarització entre les generacions més joves.
Les veus expertes invitades, Alba Alfageme, psicòloga i docent especialitzada en violències masclistes; Lionel S. Delgado, doctor en Sociologia i tècnic del projecte Bróders; Núria Flaquer, advocada i responsable de la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB; Lluc Pagès, educador social i responsable del Servei d’Atenció a Homes (SAH) de Tarragona; i Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB i exdirectora de l’Institut de les Dones, van coincidir en què hi ha avenços, tot i que van posar l’accent en la importància de més investigació i nous enfocs per apropar-se més als joves.
La taula de fact-checking de Verificat que hi havia a l’acte va resoldre en directe un parell d’equivocacions menors, en un context en què els ponents treballaven amb una gran quantitat de dades. Per exemple, Marina Subirats va dir que en la generació de joves dels 16 als 25 anys s’observa la caiguda més gran de suport al feminisme, més que en altres franges d’edats, fins i tot, va dir, també en les noies. Tanmateix, les dades diuen que les dones d’aquesta edat sí que donen més suport al feminisme que altres generacions. Per exemple, l’enquesta del Centre d’Estudis Sociològics (CIS) sobre percepcions de la igualtat de gènere del 2023, recull que, en una escala de l’1 al 10 –en què 10 és sentir-se molt feminista–, les dones entre els 16 i els 24 anys es posicionen, de mitjana, en el 7,07, mentre que les dones en la franja de 35 a 44 anys se situen en el 6,36.
La primera part de la conversa va tenir els estudis del CIS com a punt de referència. En aquest sentit, Subirats també va asseverar que la generació masculina que té més simpatia cap a associacions feministes és la dels 25 als 34 anys, i que, en la franja dels 18 als 24 anys, baixava cinc punts. En revisar les dades –que demanaven el suport en una escala de l’1 al 10, vam veure que aquesta caiguda era, realment, de 0,5 punts: de 5,89 a 5,32. La dada seria correcta a escala percentual.
Més enllà d’aquests comentaris efectuats en directe, després del debat ens hem adonat que hi havia, també, altres esmenes interessants a apuntar:
“En el segon trimestre del 2001, Internet supera la televisió com a principal mitjà d’informació dels espanyols i espanyoles”.
Lionel S Delgado, doctor en Sociologia i tècnic de ‘Bróders’.
No hem trobat dades que validin aquesta tesi i les enquestes que han estudiat el consum de notícies coincideixen a destacar que fins a la dècada del 2010 no va produir-se aquest sorpasso. Tot i que no sabem l’any concret en què es va produir, com a mínim des del 2013 –segons l’Institut Reuters–, la principal font de notícies de la ciutadania és Internet (incloent-hi xarxes socials) i, després, la televisió. Sí que hem trobat que, l’any 2021, el consum d’Internet (diferent del consum d’informació, va superar el de la televisió per primera vegada, segons l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC).
Afirmacions per un debat lliure de mentides
Altres afirmacions correctes que es van fer i que van aportar context a tot el que es deia són aquestes:
“El 44% de les dones catalanes deixa de fer coses per por de ser víctima d’un delicte”.
Alba Alfageme, psicòloga i docent especialitzada en violències masclistes.
Es un percentatge que recull l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya de l’any 2022. Entre les situacions que deixen de fer-se, figuren, per exemple, evitar certs barris, no anar pel carrer de nit, no acudir a determinades zones d’oci nocturn o espectacles de nit o no utilitzar el transport públic.
Lionel S. Delgado, doctor en Sociologia i tècnic de ‘Bróders’.“Parlem tota l’estona de manosfera, però no és nova. El terme ve de “man” i “sphere”, i va aparèixer per primer cop l’any 2009”.
Diferents estudis coincideixen a apuntar que el terme de manosfera va sorgir per primer cop el 2009 a un blog i, posteriorment, va popularitzar-se per l’actor pornogràfic Ion Ironwood, en un llibre anomenat “La manosfera: una nova esperança per a la masculinitat”.
“Les dones demanem més ajuda que al 2019. Llavors, hi havia 4.202 designacions d’advocats en la demarcació de l’ICAB, mentre que l’any 2024 van ser de 9.272”.
Núria Flaquer, Advocada i responsable del Consell de Dones Advocades de l’ICAB.
Segons les dades proporcionades pel mateix ICAB, és cert. A més, les denúncies per violència de gènere no han parat de créixer tant a Espanya com a Catalunya des del 2013, a excepció del 2020, durant la pandèmia, i el 2024, quan les denúncies van caure fins a nivells del 2016. El 2023 es va assolir el màxim de denúncies des que hi ha xifres i van registrar-se 546 denúncies diàries amb un total de 533 víctimes.
“L’argumentari que es pretén carregar tots els avenços de lleis d’igualtat diu que [les lleis d’igualtat] no han sigut eficaces perquè el nombre de feminicidis no baixa”.
Lluc Pagès, Educador social. Responsable del Servei d’Atenció a Homes de l’Ajuntament de Tarragona.
T’ho expliquem. Aquesta afirmació il·lustra un dels argumentaris de la manosfera. Si analitzem les dades de feminicidis, a Catalunya no hi ha una tendència a la baixa, però a la resta de l’Estat sí que han disminuït en un 20% des de l’any 2003, d’acord amb dades del Ministeri de l’Interior.
“Hi ha més estudiants universitàries dones que homes”.
Marina Subirats, Catedràtica emèrita de Sociologia a la UAB i exdirectora de l’Institut de les Dones.
L’any 2022, les dones suposaven el 58% de l’alumnat que participava a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). D’altra banda, el conegut com a “efecte tisora”, mostra que la proporció de dones disminueix en càrrecs de més posició i prestigi a la universitat: entre els anys 2020 i 2021, només hi havia un 21,5% de dones catedràtiques a l’acadèmia pública de Catalunya, segons va calcular Verificat.