Els índexs de reincidència entre territoris europeus no són comparables, malgrat el que afirma Puigdemont

L’expresident de la Generalitat de Catalunya i president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, va afirmar a la roda de premsa de dimarts 4 de març (minut 39) que els índexs de reincidència dels presos catalans presenten millors dades en comparació amb altres territoris.

Es tracta d’una afirmació NO COMPROVABLE. Els índexs de reincidència comprenen diferents indicadors per als quals no hem trobat comparació entre territoris. La taxa de reincidència penitenciària a cinc anys va ser més gran a Catalunya per als presos alliberats el 2015 (21,1%), que a Espanya per als alliberats el 2009 (17,13%). No obstant això, no és una comparació possible perquè a Catalunya es tenen en compte els presos preventius i a Espanya no. En l’àmbit europeu, les diferències entre definicions i espais temporals mesurats fan impossible la comparació.

“Avui els índexs de reincidència, de rehabilitació, que presenta la comunitat presa catalana, són molt bons en comparació amb altres territoris, fins i tot d’Europa”

Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat de Catalunya

El concepte de reincidència és molt ampli 

Hi ha diferents índexs que mesuren la reincidència de les persones sortides de presó. La taxa de reincidència penitenciària, per exemple, fa referència a la quantitat de presos que han comès un delicte després de la seva excarceració, el qual els ha fet tornar a la presó, segons defineix la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries del Govern d’Espanya (pàgina 20). La taxa se sol donar a un temps vista, és a dir, que no cobreix tota la vida posterior d’un expenitenciari, sinó uns quants anys posteriors a haver sortit de presó.

La reincidència jurídica, en canvi, fa referència a la condemna per un delicte del mateix tipus que pel qual ja havia estat condemnat, independentment del tipus de condemna. D’altra banda, la reincidència penal es dona quan una persona que ja ha estat condemnada per un delicte torna a ser-ho per cometre’n un altre, independentment de si qualsevol dels dos comporta una pena de presó o no. També hi ha altres indicadors com la judicial o la policial, com expliquem aquí.

L’expresident Carles Puigdemont va parlar de “reincidència de la comunitat presa”, sense especificar quin indicador es referia concretament. Des de Verificat, hem preguntat a Junts per Catalunya, però no hem obtingut una resposta en el moment de publicació d’aquesta verificació. Davant la manca de concreció, hem optat per analitzar la situació a través de la taxa de reincidència penitenciària, per ser l’única categoria on hi ha dades tant catalanes com espanyoles.

Un indicador no comparable entre Catalunya i EspanyaLa taxa de reincidència a cinc anys de Catalunya va ser del 21,1% el 2020, el darrer any amb registres. És a dir, 8 de cada 10 persones que van sortir de la presó el 2015 no havien comès fins al 2019 cap nou delicte que els fes reingressar, segons un informe del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). L’índex ha caigut amb els anys: la taxa de reincidència a cinc anys era del 40,3% el 2002, i del 30,7% el 2010.

No hem trobat cap informe espanyol ni d’un altre país europeu que mesuri la reincidència dels seus presos a cinc anys al mateix espai temporal que Catalunya, i que validi o desmenteixi l’afirmació de Puigdemont. Ara bé, les dades d’Espanya —que no inclouen la població penitenciària catalana— reflecteixen que la taxa entre el 2009 i el 2014 va ser del 16,01%, tal com mostra un estudi del Ministeri de l’lnterior. Aquells anys, l’indicador català era d’un 30,2%, superior a l’espanyol. Però cal tenir en compte que els presos preventius no es mesuren a l’indicador espanyol, mentre que sí que ho fan al català.

Això sí, les dues investigacions apunten que han descartat com a reincidents les persones que van tornar a ingressar a la presó per un segon delicte comès abans del seu primer ingrés. 

Impossibilitat de comparació intraeuropea

Puigdemont va fer referència a la seva intervenció que la taxa de reincidència penitenciària a Catalunya era “fins i tot millor que la d’altres països europeus”. No obstant això, no hi ha dades que permetin avalar o desmentir aquesta comparació. Eurostat ha confirmat a Verificat que no existeix cap base de dades relativa a la reincidència en els diferents Estats membres. 

El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va publicar una entrada a la seva pàgina web en què explica que “el resultat global és que els països de la Unió Europea (UE), a grans trets, tenen taxes de reincidència a dos anys d’entre el 30% i el 50%”. Tot i això, també posa en relleu les limitacions d’aquestes xifres perquè hi ha una “manca de dades comparables sobre la reincidència”, ja que les definicions de reincidència i la recollida de dades són variables entre estats.

Per exemple, un informe del Col·legi Universitari del Servei Correccional de Noruega mostra les taxes de reincidència penal a dos anys —és a dir, persones que, després de sortir de la presó, han estat condemnades per un altre delicte, sigui amb empresonament o sense— de Dinamarca (32%), Finlàndia (22%), Islàndia (21%), Noruega (18%) i Suècia (32%). No obstant això, cap definició de les tres categories de reincidència que mesura l’estudi del CEJFE (penitenciària, penal, judicial), ni l’àmbit temporal en què es basa, coincideix amb el que fa la institució noruega, cosa que fa impossible la comparació.